diumenge, d’abril 12, 2009

el finançament? qué es eso? a mi me hablas normal!

Aquests dies hem assistit al túnning que el Zp ha decidit fer en el seu "coto de caza", també conegut com a govern de l'Estat.
L'home ha jugat a escacs: mato una torre amb un alfil (Solbes x Salgado); agafo un cavall i entro a matar (Chávez a Administracions Públiques) i m'enroco amb el Pepiño Blanco a Foment, movent la Maleni al racó. Entremig, escaramusses de peons (que si la Sinde a Cultura, que si la Trini a Sanidad, que si el Gabilondo a Educación...). Peons, perquè són Ministeris que haurien de desaparèixer, tenint en compte que les competències estan transferides a la comunitats autònomes i que si es vol estalviar, si es vol ser eficient i competitiu, el què caldria és prescindir de Ministeris floreros i que serveixen per a engruixir els pressupostos de l'Estat i, per tant, les nostres despeses...
Però anem al que és de pes, als nous 5 genets de l'Apocalipsi, que cavalquen amb l'emblema del PSOE gravat amb foc al front: Zp, Fernandez de la Vega, Salgado, Chávez i Blanco.
Si depèn d'ells, el nostre finançament serà aquell que aconseguim venent números d'una panera que vagin en combinació amb el número de la ONCE del proper 11 de setembre.
Com que estic tipa de veure que els nostres dirigents van dient que això no pot ser i que no ho podem acceptar però que ens caldrà acceptar-ho perquè si no no podrem fer res, des d'aquí (que no llegeixen, afortunadament) els faig una proposta, que els regalo i que no cal que m'agraeixin.
Deixem-ho estar.
Decidim-nons d'una vegada a deixar de gemegar.
Plantem-nos o dimitim col·lectivament i assumim que som una regioneta més i a viure que són quatre dies i tres plou.
Proposo que no acceptem el finançament. Que no tinguem diners per pagar mestres, metges, autobuseros, serveis socials, policies,... Res. Declarem-nos en fallida econòmica i retornem les competències a l'Estat. Que ho pagui ell i que ens presti els serveis ell, que en definitiva és qui recapta els nostres impostos i qui ens diu quins diners rebrem, com si en lloc de negociar el finançament estiguéssim negociant la paga de la setmana.
Aconseguiríem alguna cosa? Jo crec que seria molt útil:
1. la gent s'adonaria de la importància del finançament i de què implica
2. es descobriria la quantitat de feina que fan les administracions públiques i que la gent dóna per suposada,
3. es descobriria com de competent és el nostre govern i com d'incompetent és el govern de Madrid
4. finalment sabríem què volem ser quan siguem grans: el país de P-4, on el més elaborat que diem és "aniràs a la senyu!"o un país d'adults que diuen que la pasta és nostra i ja ens la gestionem nosaltres, que per això ja sabem llegir i escriure.
Au, el suggeriment és de franc i, si l'apliqueu, fins i tot us defensaré!

3 comentaris:

Mireia ha dit...

He decidit viure en d'ignorància des de fa un temps, tot i que es fa difícil. Sinó m'emprenyo dia sí i dia també.

Josep ha dit...

Quan abans assumim que som una colònia, abans triarem un camí: integració o independència.

lluki ha dit...

Jo encara en proposaria una altra: Plantem-los! Deixem-los. No els paguem un duro més. Cap declaració d'IRPF a Hisenda, que ens embarguin als set milions de catalans (que ja ho estem) I ens declarem insolvents, incompetents i impertinents! Federem-nos amb Andorra!