dissabte, de gener 22, 2011

L'any de la plaga, Marc Pastor

Ja fa temps vaig llegir La mala dona, d'en Marc Pastor. I em va fascinar. Per això vaig agafar amb moltes ganes L'any de la plaga, pensant que també hi trobaria novel·la negra. I no. Va ser encara millor: ciència-ficció-terror domèstic (i que l'autor em disculpi la llicència).
Per ciència-ficció-terror domèstic entenc allò que em va passar amb REC: que el fet que els espais on transcorre la història siguin tan propers, tan fàcils d'identificar i tan domèstics, en la millor de les accepcions, fan que la por sigui molt més intensa, que el terror sigui molt més plausible i terrorífic.
A mi que els zombies envaeixin Nova York em fa la seva gràcia; que corrin per l'Eixample em fa molta poreta. Deu ser perquè jo també corro per l'Eixample i no em ve de gust que algú que arrossega els peus i grunyeix ple de visceres es vulgui menjar el meu cervell, mentre que Nova York només la veig per la tele.
Total, que L'any de la plaga no va de zombies. Si heu vist i us ha agradat La invasió dels ultracossos, us molarà. Si El dia dels trífids és un llibre (o una sèrie) molt present en el vostre imaginari infantil, L'any de la plaga us agradarà. Si penseu que Barcelona és un lloc especialment dissenyat per poder començar una batalla campal, L'any de la plaga és el vostre llibre.
Si teniu entre 25 i 45 anys els referents seran els vostres i disfrutareu com uns enanos.
O sigui que us animo a comprar-li i llegir-lo. I si no pot ser, a anar a la biblioteca, agafar-lo en préstec i llegir-lo. Però el tema clau és llegir-lo. Val la pena.

divendres, de gener 21, 2011

Back home

Hola, hola, hola!
Com va això? Després de més d'un mes i mig de silenci, he decidit que potser que torni a fer alguna cosa, no?
Doncs res, que ja torno a córrer per aquí, llegint blocs, escrivint coses, penjant fotos, tenint alguna idea que altra... No sé si serà especialment productiva, aquesta nova fase, però vaja, si més no ho intentaré.
A veure si ara que la concentració ha tornat a casa (no va venir per Nadal, la malparida, per això) es decideix, a més, a connectar-se amb les seves amigues les mans i picar alguna cosa en el teclat. I si a més és coherent i interessant, tot això que tindrem.
Apa, doncs.
Ens seguim llegint. En breu. Per avui, ja n'hi ha prou. O no.