dijous, de maig 24, 2012

La marató de TV3

La marató de Tv3 em genera sentiments contradictoris.

En primer lloc perquè li diuen "Marató PER la pobresa" quan, des del meu humil punt de vista, hauria de dir-se "Marató CONTRA la pobresa". El mateix em passa amb el lema: "Que ningú es quedi fora de joc"? No hauria de ser "Que ningú no quedi fora de joc"? Això ja em costa, ho reconec. El nom sí que fa la cosa, en molts casos.

També em costa el concepte. Són els mitjans de comunicació públics els qui han de liderar una actuació contra la pobresa al nostre país? Les desigualtats socials s'han de combatre amb maratons o amb polítiques públiques? Actuem posant pedaços o actuem tallant de soca-rel les causes d'aquesta desigualtat?

Després hi ha la gran batalla de "El capitalisme és crisi". La desigualtat és inherent al sistema capitalista (perquè hi hagi rics cal que hi hagi pobres, és evident) o qualsevol sistema d'organització social necessita tenir dels seus pobres per sentir-se solidària i forta acollint els desfavorits? Doncs sí, el capitalisme és crisi, és evident. Però el socialisme, lamentablement, no s'ha demostrat capaç d'eliminar el fet que hi hagi el que eufemísticament s'ha denominat "afavorits" i "desafavorits". Més enllà de les purgues ideològiques que fan tots els règims polítics, el socialisme també té una classe dominant i una classe dominada. Els que necessiten dels cupons per recollir les seves racions i els que no. I això també és desigualtat.

Les retallades en si mateixes no són una barbaritat. La barbaritat és les retallades com s'estan fent. És bàrbar retallar en educació i en salut? És bàrbar retallar (o eliminar, que és el que estan fent) les polítiques d'ajut a la inserció ocupacional de les persones amb discapacitat. Però calen universitats i campus universitaris en la quantitat que tenim? Hem d'apostar per hospitals o per atenció primària? La universitat és una formació professional per satisfer les demandes de les empreses estrangeres o és un centre de creació de talent per al país?

No seria molt millor rescatar empreses que rescatar bancs? Si rescatem empreses aconseguim que la gent no es quedi sense feina i que el teixit empresarial del país segueixi en peu. Si la gent té feina pot pagar hipoteques, lloguers, crèdits i, fins i tot, pot anar a fer cultura o a comprar menjar. Si paga, els bancs no tenen morositat. I no tenen forat. I els que van voler fer-se la barba d'or donant crèdits a gent que era evident que mai de la vida no els podria tornar, doncs se siente: és el que tenen les inversions: a vegades surten, a vegades no. Si surten, bingo. Si no, t'enganxes els dits.

Dit tot això: participaré i col·laboraré amb la marató. Perquè tinc un sostre i un plat a taula cada dia. I no tothom té la sort de poder dir-ho. Tinc una família que m'estima i que em protegeix i que em protegirà sempre. Tinc amigues i amics que sempre em donaran un cop de mà. Que m'ho he currat? Sí, cert. Però també sóc una afortunada perquè mai res no m'ha anat prou malament perquè tot petés alhora. La mala sort existeix i de moment, per sort, no m'ha tocat. Però si em toqués, voldria que algú que té un plat a taula i un sostre em pogués donar un cop de mà, per poder tornar a començar.

Però alhora miraré de crear ocupació per evitar la desertització empresarial del país; lluitaré perquè les retallades s'apliquin a coses duplicades; pensaré cada dia i treballaré molt i molt per canviar-ho tot. Perquè si no m'agrada una cosa, la canvio. I si no m'agrada el país, lluito.

dimecres, de maig 09, 2012

Teleporqueries migdia

 

Habitualment a l'hora de dinar vèiem els Simpsons. No per res, sinó senzillament perquè vèiem el TN al vespre. Com que ara preferim veure el Bola de Drac, doncs veiem el TN del migdia. I ahir em va caure la mandíbula al terra mentre em passaven les notícies per la pantalla i em creixia la ràbia a nivells exponencials.
De les diverses "notícies" que van donar n'hi ha unes quantes que em van deixar bocabadada i furiosa:

1a:

Bànkia serà rescatada amb calers públics. Lleig, molt lleig. Bànkia tenia de president Rodrigo Rato, el paio més sobrevalorat i més ben pagat per ser un mediocre covard que genera problemes allà on va i fot el camp abans de que l'esquitxi la porqueria que ell genera, amb unes "indemnitzacions" al·lucinants: Ministerio de Economía, FMI, Bànkia...

Algú em pot explicar quin és el maleït problema amb que un banc o caixa s'enfonsi? Els estalvis dels clients estan garantits fins a 100.000 euros per cap de client (que no per peus). Els inversors perdran la pasta. És el que tenen les inversions, clar. Mentre guanyaven calers no es queixaven del que havien firmat ni repartien els beneficis solidàriament amb la societat; ara que els perden hem d'assumir solidàriament els seus problemes?

CatalunyaCaixa en canvi serà subhastada a privat. I al Sánchez Llibre d'Unió, que no al de l'Espanyol, se li posa el serrell de punta i crida que és injust. Noi, no has entès res. No és injust. És catalana. I el tema no és que CatalunyaCaixa hagi de ser rescatada, és que Bànkia ha de ser subhastada.

2a:
Els senyors i senyores que han estat evadint impostos durant dècades a través de diners en paradisos fiscals i amb diners a sota la rajola es queixen que no poden blanquejar el diner tan ràpid com s'esperaven després de l'amnistia fiscal del senyor Rajoy. Cómor????? I surt el senyor del col·legi de gestors dient que "home, s'estan fent diferències, perquè clar, els que tenien comptes en paradisos fiscals poden justificar aquests diners, però els que els tenen a casa, no. I com ho faran, pobres? És injust per ells". Perdó? Escolti, senyor, perquè no ve a casa nostra directament i ens pega collejas en viu i en directe? És a dir, una colla de delinqüents financers surten a la tele exigint velocitat en la seva amnistia fiscal!!!! I ens ho diuen en plena declaració de la renda!!!!

3r:
La Casa Reial (toca't els ous) nega xantatge sobre la pressumpta implicació del rei o de la infanta en els assumptes bruts de l'Urdangarín (que ja ha assumit la seva culpabilitat, ei). El pressumpte xantatgista, el soci del gendre i marit respectivament, amenaça amb treure uns correus electrònics comprometedors. I ens quedem tan tranquils. Els jutjats on són? Per què no hi ha cap jutge que exigeixi veure aquests correus, si efectivament se sospita que s'ha comès un delicte (o més d'un, clar)? On és la policia per començar a investigar què passa a la casa reial? No en tenen prou amb els diners que els paguem cada any que ens han de robar més?


I ho deixo aquí, tot i que ahir va ser un festival de vexacions ciutadanes que ens vam empassar juntament amb els espaguetis del dinar. Però em torna a agafar mal de cap i encara tinc massa feina.