diumenge, d’octubre 31, 2010

La Biblioteca de Sant Antoni també respon


Cal ser justa en aquesta vida.
La directora de la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver també ha respost. Qui no ho ha fet, de moment, és l'Ajuntament de Barcelona.
Aquí sota us deixo la resposta.
D'altra banda, mireu-vos el document que adjunta. Especialment la pàgina 12... No té desperdici!





Benvolguda,
En el cas d'obres literàries, la política de les Biblioteques de Barcelona és la de primar les traduccions en llengua catalana. Disposem d'una política d'adquisicions pròpia que pots trobar disponible a http://issuu.com/bibliotequesbcn/docs/pdc_maquetat_5_def
Mirarem d'esbrinar què ha passat concretament amb aquesta darrera compra i equilibrar les properes novetats amb més exemplars en català.
Gràcies per les teves aportacions i suggeriments

Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver

Biblioteques de Barcelona
C/Comte Borrell, 44-46
08015 Barcelona
Tel. 93/329-72-16
Fax. 93/329-67-28

http://www.bcn.cat/bibjoanoliver

divendres, d’octubre 22, 2010

Resposta del Gerent de Serveis de Biblioteques

De la nota anterior se'n desprèn que pensava continuar preguntant i intentant descobrir la política lingüística.

Us adjunto la resposta d'en Jordi Permanyer, gerent de Serveis de Biblioteques. Com que jo he trobat el seu nom i el correu electrònic a la web de la Diputació, no l'obvio, com he fet amb la gent que m'ha respost abans, en correus genèrics.

Aquí va el meu correu de petició d'informació i, tot seguit, la seva resposta.

De: alex

Enviado el: viernes, 22 de octubre de 2010 9:59

Para: PERMANYER, JORDI

Asunto: Fw: Aladi | Bustia de suggeriments


Benvolgut senyor Permanyer,

com a geren del servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona us faig arribar el següent correu.

Em podríeu donar una explicació de per què es prioritza l'espanyol en el fons bibliogràfic de la Diputació, tenint en compte que el sector editorial en català és prou potent per fornir de traduccions i originals de qualitat les nostres biblioteques i tenint en compte, també, que si hi ha alguna llengua en risc és el català?

Com podreu veure més avall, les explicacions que se'm donen no em semblen suficients ni clares. No estableixen un criteri clar i, per tant, no em sembla raonable.

Cordialment,

Alex

RE: Aladi | Bústia de suggeriments

From: "PERMANYER, JORDI"

Benvolguda Alex,

La política de col·lecció del fons de novel·la a la ciutat de Barcelona està fixada pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, organisme que gestiona les biblioteques municipals a la ciutat (http://www.bcn.cat/biblioteques). Ells son els qui li podran donar una explicació més ajustada a la seva sol·licitud.

Ratifico tot l’expressat en els correus anteriors i considero oportú indicar que en la selecció del fons es té en compte, també, els hàbits lectors de la població a la que s’adreça la biblioteca.

Reitero que, per més informació en relació a aquest tema, s’ha d’adreçar a Biblioteques de Barcelona (biblios@bcn.cat).

Moltes gràcies pels seus comentaris que de ben segur ens son de molta utilitat.

Cordialment,

Jordi Permanyer Bastardas

Gerent de Serveis de Biblioteques Diputació de Barcelona

Com comprendreu, efectivament he enviat el correu a biblios@bcn.cat.

A veure què responen ells.
Això sí, aprofitant la tarda m'he passat per la biblioteca i m'he pillat dos llibres de la col·lecció d'El Balancí, que m'agrada molt, la veritat.

dijous, d’octubre 21, 2010

Discussions amb la biblioteca

Us poso en antecedents.
Sóc usuària de les biblioteques públiques de la xarxa de la Diputació. He decidit que no puc dormir damunt dels llibres i, per tant, o canvio de pis (que ja m'agradaria) o em limito a comprar els llibres que realment vull molt. Per a la resta, els agafo, els llegeixo, els disfruto (o no) i els torno a la biblioteca. També hi té a veure una qüestió econòmica, certament. He de dir que he comprat llibres que no valien el paper en el que estaven impresos i això m'ha fet mal (a la butxaca i a la moral).
Dit això, abans-d'ahir em vaig mirar les novetats que han portat en el darrer mes a la meva biblioteca, la Sant Antoni-Joan Oliver, a Barcelona. I la meva sorpresa és quan veig que les darreres adquisicions, 31 per ser exactes, es distribueixen de la següent manera: 3 traduccions al català, 17 a l'espanyol, 6 originals catalans i 5 espanyols.
Com que em sembla impresentable, vaig escriure per conèixer els criteris de compra i aquí sota us enganxo els correus que ens hem creuat.
Insisteixo, les biblioteques públiques catalanes han de tenir majoritàriament els llibres en català o en la llengua en què s'hagi escrit originalment. I si és en arameu, en arameu.

N'estic farta.

Per qüestions de privacitat, esborro el nom de la persona, però no el correu, perquè no apareix el seu nom.


De: No Contestar [mailto:no-contestar@diba.cat]
Enviado el: martes, 19 de octubre de 2010 19:57
Para: Ger. Serveis Biblioteques
Asunto: Aladi Bustia de suggeriments

Nom: Alex

Comentari:
Vull saber quin és el criteri d'incorporació d'exemplars a les biblioteques. La meva biblioteca de referència és la Sant Antoni-Joan Oliver, de Barcelona, i quan he mirat quines són les novetats del darrer mes em trobo que pràcticament totes les novel·les que s'han incorporat són en la seva traducció espanyola, no catalana. En català només hi ha els originals en català. Per què? Quin és el motiu? Gràcies,



From: Ger. Serveis Biblioteques
To: alex
Sent: Wed, October 20, 2010 3:25:16 PM
Subject: RV: Aladi Bustia de suggeriments

Benvolguda Alex,
La Gerència de serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona proporciona a les biblioteques integrants a la Xarxa la selecció del fons inicial i la col·lecció bàsica de manteniment. La política de desenvolupament de la col·lecció a nivell de Xarxa es pot consultar al següent enllaç:
http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/coleccio.asp
Al document específicat, el criteri general de selecció per llengüa del document estableix que les llengües bàsiques dels documents de la col·lecció inicial i de manteniment són el català i el castellà. Les obres de ficció es seleccionen per preferència en la versió original (obres escrites en castellà s'adquiriran en aquesta llengua i obres escrites originalment en català es compraran en català).
A partir de les línies d'adquisició establertes des de la Gerència, l'adequació de la col·lecció a cadascuna de les biblioteques, en funció de les necessitats dels seus usuaris, és responsabilitat de la pròpia biblioteca o xarxa municipal. En virtut d'això, la Gerència de Serveis de Biblioteques posa a disposició de les pròpies biblioteques recursos econòmics per compra directa de material adequat a les seves necessitats informatives. Una de les seccions susceptible de compra directa, és el fons de novel·la. Per tant, si la teva consulta està relacionada amb la selecció d'aquest tipus de fons et recomanem et posis en contacte amb la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver que podran facilitar-te informació més detallada.
Adjuntem les dades de contacte de la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver:
http://www.diba.cat/biblioteques/agda/biblioteques/Biblioview.asp?ordre=A&Bib=7034873
Moltes gràcies per la seva consulta.
Atentament,

De: alex
Enviado el: miércoles, 20 de octubre de 2010 16:55
Para: Ger. Serveis Biblioteques; Bib. BCN. St. Antoni - Joan Oliver
CC: Serv. Coord. Bibliotecaria;
Asunto: Re: Aladi Bustia de suggeriments

Benvolguda,
entenc el criteri de l'idioma original i em semblaria completament absurd adquirir una còpia de Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez en català. De la mateixa manera que em semblaria absolutament absurd demanar còpies del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo en espanyol. Dit això, la meva pregunta no és el tipus de fons que cada biblioteca decideix adquirir. Si no vaig errada, la biblioteca del Poble Sec - Francesc Boix està "especialitzada" en novel·la negra; és a dir, el seu fons contindrà un volum de novel·la negra superior a la mitjana de la resta de biblioteques de Barcelona. Fins aquí, res a dir. El que dic és que no entenc quin és el criteri LINGÜÍSTIC de l'elecció. Us adjunto la taula de les novetats adquirides per la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver segons el web de la Diputació. Com veureu, estan separats per colors els originals i les traduccions. El resultat és el següent:

Total:

3 traduccions al català

6 originals en català

17 traduccions a l’espanyol

5 originals en espanyol

Perdoneu-me, però no ho entenc. De les 17 traduccions a l'espanyol, n'hi ha almenys 4 que sé segur que estan en català. Fonamentalment, perquè les he comprades. 17 a 3 em sembla una barbaritat. He comprovat, segons el fons de la biblioteca si, per exemple, és que és una novetat d'aquest mes haver-les comprat en espanyol perquè ja les tenen en català, i no. Per exemple, els de la Jean Auel. Només estan disponibles en espanyol. He pensat, deu ser que no estan traduïdes, encara (després de 20 anys de la seva publicació, potser encara no hi ha hagut temps...), però tampoc. A la Casa del Libro estan tots disponibles en català, editades per Maeva. La indústria literària catalana i en català és potent i hi ha un volum de traduccions suficients i d'una qualitat suficient també com per a poder proveir d'exemplars les biblioteques públiques de traduccions en català.

D'altra banda, podria haver-se decidit equilibrar aquest evident desequilibri amb una adquisió potent de novel·la escrita originalment en català. I tampoc no és que 6 originals en català i 5 en espanyol es pugui considerar un reequilibri de la situació.

I em sembla que aquesta no pot ser una decisió unilateral de la Biblioteca, sinó que el criteri lingüístic que regeix les adquisions de les biblioteques deu ser comú a la xarxa, per això em dirigia a vosaltres.

Tanmateix, aprofitant les oportunitats que ofereix el correu electrònic de respondre a més d'una persona, aprofito per a fer arribar aquest correu també a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a veure si així puc conèixer el criteri de selecció de la versió (que no de l'obra) que s'adquireix per a les biblioteques públiques.



Benvolguda Alexandra,
Per al cas de l'adquisició del fons de novel·la a les biblioteques de Barcelona, la selecció es responsabilitat de cada biblioteca. La biblioteca St Antoni- Joan Oliver et podrà argumentar amb més detall si el seu anàlisi és anual i per tant, si les novetats d'alguns mesos compensen les d'altres mesos que la distribució pot haver estat diferent.
Per a altres biblioteques de la província a les quals si es compra el fons de novel·la de forma centralitzada el que si ens hem trobat és que per oferir la novetat amb relativa rapidesa s'opta per la edició que surt en primer lloc i després no s'adquireix en l'altra llengua per evitar el duplicat.
Pel que fa al criteri lingüístic s'indica que les obres es compren bàsicament en català i en castellà però no es marca cap percentatge en cap matèria.
Agraim les teves aportacions en la millora del servei.
Atentament,
__________________________________________

Servei de Coordinació Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona
Urgell, 187 - 08036 Barcelona
Tel. 934 022 545 Ext. 49332/ FAX 934 020 640
s.c.bibliotecaria@diba.cat
http://www.diba.cat/biblioteques

_________________________________________

divendres, d’octubre 15, 2010

Blau de Prússia, Albert Villaró

Fa dies i dies que no escric sobre res del que llegeixo. I no és perquè no llegeixi, sinó perquè em passo tantes hores amb el nas entre llibres que no em queda temps per escriure gaire res.
Per això, en format gandul, em limito a enllaçar les meves ressenyes a NosaltresLlegim.
Lleig, ho sé. Però almenys no perdo la dinàmica d'actualitzar el bloc i amb un sol comentari faig doble feina: escric sobre llibres i dono a conèixer una web que val la pena (i no parlo del meu bloc, ei! Autobombo, el just!).
Aquí teniu la ressenya a Blau de Prússia, magnífica novel·la d'Albert Villaró. En breu (quan tingui pasta i lloc a casa per arxivar-lo), Primera pràctica, també del Villaró.

dimecres, d’octubre 06, 2010

L'estrella del diable, Jo Nesbo

Sí, sí... D'acord, més novel·la negra escandinava... D'acord. Som cansins, ho accepto. Però, i hi ha un PERÒ, és moooooolt millor que el Larsson (Stieg) i la seva presa de pèl-trilogia de Millennium. I aquí obro el debat, va.

Nesbo no és tan pesat ni tan maniqueu com Larsson, però déu-n'hi-do la quantitat de bons-bons i dolents-dolents que té L'estrella del diable. Tot i això, hi ha temes recorrents en la literatura negra escandinava que ens hauria de fer reflexionar: la quantitat d'alcohol que ingereixen els personatges, especialment els protagonistes; els maltractaments a les dones, tractats com a temes habituals; els problemes profunds que els genera la religiositat i la manera de viure-la; el clima, que o bé per la foscor i el fred habituals o bé per la calor estranya sempre és present com un personatge més...

M'agrada Noruega. Estimo profundament Bergen, on primer m'hi vaig sentir molt sola i després hi vaig ser molt feliç. Però això no treu que Noruega, i per la gent que conec que viu a Dinamarca i Suècia, els altres dos països escandinaus, generi persones que estan més necessitades d'un psiquiatra que d'un tros de pa. La residència on jo vivia tenia 5 psicòlegs i 3 psiquiatres en plantilla i un sol dentista i un sol ginecòleg. Per a 2.000 persones! Ja us diu el nivell de benestar emocional que viuen...
Total, jo volia parlar de L'estrella del diable, ara que hi penso... Què hi farem! Trobareu una ressenya interessant aquí (l'he escrita jo, ei!)

diumenge, d’octubre 03, 2010

Endívies al roquefort + llaminera de llom amb poma i ceba

Endívies al roquefort (o al formatge blau, segons l'economia de cadascú):

Es compra una safata d'endívies i es preparen a fulles en un tàper. La quantitat, discrecional a la gana de cadascú. És important deixar que les fulles quedin el màxim de grosses, això sí, perquè fan de cullera.
La salsa roquefort o blava és ben senzilla: s'agafa formatge envasat en porció i es fan bocins en un bol que pugui anar al microones. S'hi afegeix un bon tros de mantega, també a bocins. Es posa al microones TAPAT durant un minut i mig. Es treu i es remena (ha d'estar fos del tot). S'hi afegeix crema de llet. Es torna a posar al microones un minut i mig més, perquè redueixi la crema de llet. Llest.

Llaminera de porc amb ceba i poma:

Es compra una llaminera de porc. Una d'uns 400 grams a casa meva dóna per dos i mig (vull dir que en mengen dues persones i en queda una mica). Això també és discrecional a la gana de cadascú, evidentment.
Es rosteix, ben polida de pelletes. Quan està pràcticament cuita, però no resseca, es retira del foc.
Amb el mateix oli, es sofregeix una bona quantitat de ceba, tallada a tires, i un parell de pomes, tallades a trossets. Quan s'han començat a enrossir, s'hi aboca un bon raig de vi blanc. Quan ha reduït el vi, s'hi afegeix de nou la llaminera, perquè agafi gust.
La llaminera es talla a talls d'un centímetre, més o menys, i la ceba i la poma es poden servir de tres maneres diferents, segons es prefereixi. La versió A, que és la més gandula, és tal qual. La ceba i la poma damunt la carn (o al costat). La versió B és fer-ne una crema barrejant-les i passant-les pel túrmix juntes. La versió C, que és la que faig jo, és passar-les pel túrmix per separat i que cadascú es serveixi la salsa que més li agradi o que se les barregi al plat.

Iogurt.

Que vagi de gust!