dimarts, d’octubre 29, 2013

Inversions profitoses

Aquesta setmana he pres decisions sobre tres inversions extraordinàriament profitoses en la meva vida.



La primera d'elles: invertir en uns pantalons (és a dir, 1 pantaló, dos camals) negres, tres samarretes iguals en diferents colors i una rebeca negra. Ja tinc el vestuari per tot l'any per anar a treballar. Uniformada. Fi dels problemes del "què em poso?". Una inversió francament productiva en temps i en diners: gasto menys temps en pensar al matí i gasto menys diners perquè no em cal variar de roba.

La segona: invertir en el gimnàs. Em fa bé moure'm. No em fa tan de bé fer-ho quan surto de la feina, perquè em fa molta mandra després de 12 hores d'ordinador posar-me a fer qualsevol cosa que no sigui esmorzar i dormir. Però després de provar-ho, ostres, la inversió val la pena. Dormo encara millor, estic menys agressiva (que sí, que de veritat, que ho estic), em sento més millor (no sé com expressar-ho) i sobretot li faig botifarra al ioga. Que el bombin. Prefereixo nedar. M'encanta l'aigua i em sembla una imbecil·litat fer "ooooommmmmmmmmmmmmmmm" a les 8 del matí amb tot de gent que fa cara de gana (estan ultraprims), cara de massa vacances (estan ultramorenos) i avorrits (estan per damunt del bé i el mal). I ja ho dic: és la meva opinió, no un fet. A qui li vagi bé el ioga, millor per a ell/a. Però els meu metge no té raó: em relaxa més nedar que el ioga. El ioga em posa dels nervis. Em posaria a repartir bufetades a tort i dret per despertar-los i espavilar-los.

La tercera i la més millor: pau per territoris a casa. Hem recuperat la Tània. Hem recuperat la pau social. Hem recuperat la tranquil·litat. Hem perdut anar a sopar un cop al trimestre. Però i lo bé que estarem ara a casa!

diumenge, d’octubre 06, 2013

Avaluació de danys

Dos anys després de l'última vegada, he tornat a nadar.
No és que entremig no hagi nadat mai (algun cop he anat a la platja...) però amb el gorro, les ulleres i tal, és a dir, disciplinadament, feia dos anys que no ho feia.
I l'avaluació és la següent: estic vieja.
He aconseguit nadar només 100 metres, quatre miserables piscines.
El banyador encara m'entra (això és el gran èxit, s'ha de dir).
Em fan músculs que no sabia que tenia.
El meu cos i el meu esperit se separen quan em fico a l'aigua: és una altra persona la que neda, jo m'ho miro.
M'encanta nadar.
Ja està. Aquesta és l'avaluació.
Demà, més. Més piscines, no més avaluació, evidentment.