La segona mort de Jesús de Natzaret, Francesc Puigpelat

Me'l van regalar gairebé l'endemà que hagués sortit publicat. En Puigpelat és un dels meus autors preferits i sempre que treu alguna cosa, ràpidament la llegeixo.

La segona mort de Jesús de Natzaret és, com Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, i Els llops, una novel·la negra. Hi ha un assassinat, el de Jesús de Natzaret, i algú que investiga qui l'ha mort i per què. Tenint en compte que Jesús de Natzaret és bastant conegut qui el va matar i per què, el plantejament de la novel·la és, si més no, curiós.

Es basa en la teoria que el protagonista, Antoni Alexandre David, banquer, jueu de la Diàspora i nascut a Antioquia, no creu que Jesús hagi mort, perquè assegura que acaba de prendre una copa de vi amb ell i que, per tant, qui ha mort i qui ha començat a generar un moviment social (el que serà el cristianisme) és una altra persona. El seu pare l'envia a investigar la mort de Jesús, perquè li acaben de fer un préstec de molts diners i creuen que tot plegat ha estat una argúcia per estalviar-se tornar el préstec.

A partir d'aquí es desenvolupa una intriga en la qual s'hi barregen política, religions, fes, creences, homes, dones, enganys, certeses, història... Una barreja interessant i curiosa, que fa que el llibre sigui amè de llegir i farcit de dades històriques.

Puigpelat desenvolupa una història que es mou a través dels continents i de les diferents religions, però sobretot és un llibre que revaloritza el paper de les dones en la història i la religió. Cosa que d'altra banda ja tocava, perquè si s'ha de fer cas a les paraules de Déu a l'obra de teatre d'Aurora de Gollada, "les dones sí que tenien un paper en el cristianisme; qui us creieu que va servir la taula en el Sant Sopar"?

El llibre val la pena i si podeu, mireu de recuperar el text de l'obra de teatre, de Beth Escudé i interpretada per Mònica Glaenzl en el paper de la senyora De Gollada, també.