dimecres, d’abril 15, 2009

La Sagrada Família...


La Sagrada Família, el temple expiatori que Gaudí va pensar per a la Barcelona de principis del segle XX, ho està passant fatal, a principis del segle XXI.

Li volen fer passar per sota el TAV, amb els crits al cel (que, per cert, sembla que no arribin amb prou claredat al seu destinatari) que han elevat els del Patronat i unes quantes persones que consideren que és una salvatjada fer passar una infrastructura d'aquesta magnitud per sota d'una obra d'art com és la Sagrada Família.

D'altres asseguren que a totes les ciutats del món hi ha túnels i metros i trens que les perforen i que tampoc no n'hi ha per tant, i que tots plegats són uns alarmistes.

Avui ha sortit a la premsa que se'ls ha revocat de nou la petició d'aturada d'obres perquè les obres en qüestió no estan prou a la vora de la Sagrada Família per posar-la en perill. Bona resposta, que dóna temps a decidir què faran d'aquí a un temps. Però francament estúpida, perquè no resol res. És a dir, quan les obres (o la tuneladora, que de fet és el què fa perillar, a més de les vibracions dels trens que hi haurien de passar, clar) s'acosti més, aleshores què? Sí que aturaran les obres i diran que s'ha de fer per un recorregut diferent? I què passarà amb els forats que ja estaran fets? I amb els diners que haurà costat? I els diners i el temps i les molèsties que suposarà tornar a obrir el túnel per una altra banda, per a donar una altra volta, per a foradar un altre espai?

Que es decideixin d'una vegada. Si consideren que no hi ha perill, doncs au, endavant i sense excuses com que les obres no estan prou avançades. Si consideren que n'hi pot arribar a haver, doncs enrera i cap a una altra ruta. I no perdem ni temps ni calers, que anem escassos de tot. De fet, em sembla que el TAV, si hagués tret les seves potetes, ja hauria arribat a peu a Perpinyà, després de tant de temps...

Ara, només un detall. Tots els qui han dit que no hi ha cap perill ni per a la Sagrada Família ni per als edificis de l'entorn (ei, que és al mig de l'Eixample, una de les zones més densament poblades del país, per si algú ho recorda; que no estem parlant del mig de la Vall de Cardós...), això que deia, tots els que diuen que no hi ha cap mena de perill, què? Si cau un edifici (Déu no ho vulgui) i si hi ha ni que sigui un sol ferit, què? En seran responsables? O diran que la culpa és dels enginyers que no van fer bé els informes? Assumiran les seves responsabilitats sobre la decisió de fer passar un tren d'alta velocitat per una zona amb edificis que no estan especialment ben fonamentats? Jutges, entitats, plataformes i altres. Tots ells?

Aprofitem que la Sagrada Família encara és en peu per, si de cas, pregar que, en última instància, només haguem de lamentar pèrdues materials. Elevades, perquè aporta un munt de pasta i de llocs de treball (o això diuen els ir-responsables de turisme del nostre país) a les arques nacionals, però només materials.

De fet, proposo vendre-la als japonesos, pedra a pedra, per fer-ne l'ambaixada catalana a Tòquio. Així, segur que no caurà, que la podrem visitar i que s'acabarà un dia o altre. Total, són els que hi van més, els japonesos...

1 comentari:

kweilan ha dit...

Jo tampoc ho veig clar que hi hagi aquestes obres tan a prop de la Sagrada Família però sembla que tot tira endavant.