dissabte, de novembre 26, 2011

Mediocritat caòtica

Cometre errors, cagar-la, és possible; insistir en mantenir l'error i negar-lo és d'imbècils.


Conec polítics que ara tenen més de cinquanta anys i que des d'abans dels 20 només han fet política.
Conec sindicalistes que no han treballat mai de res que no sigui fer de sindicalista.
Conec economistes que no han trepitjat mai res que no sigui el seu despatx o el plató d'algun(s) programa(es) de televisió.
Conec periodistes que no saben què vol dir el verb investigar.
Conec escriptors que no distingeixen un pronom feble d'un verb.
Conec empresaris que pensen que la gestió de personal és l'evolució de l'esclavisme.
Tota aquesta gent la conec personalment en persona. És a dir, no és que n'hagi sentit a parlar, no és que els hagi sentit en tertúlies avorrides i previsibles; és que hi he compartit sopars, cafès, reunions i amb alguns d'ells fins i tot alguna copa.
I molta d'aquesta gent o especímens amb les mateixes característiques regeixen el país.
També és cert que conec lampistes que no saben canviar un interruptor correctament.
Conec taxistes que necessiten el GPS per anar de Plaça Catalunya a Plaça Universitat.
Conec metges que tenen fòbia social als pacients.
Conec paletes que "estalvien" totxos a les parets que construeixen.
Conec cosidors que no saben posar cremalleres.
Conec netejadors que opinen que netejar les escombraries és malgastar el temps.
Conec cuiners que no saben fer un ou ferrat.
Resultat: per què ens queixem de polítics, sindicalistes, periodistes, escriptors i altres bèsties quan som igual d'incompetents en les nostres feines?
Podríem mirar de ser competents tots en el que fem i així, amb sort, els representants que tenim tirats per aquests mons de déu potser seran tant competents com nosaltres?

dilluns, de novembre 21, 2011

Valoració ràpida des de la mesa electoral


Ahir em va tocar la presidència d'una mesa electoral. No m'ho esperava, perquè era suplent, però la presidenta "oficial" no es va presentar. Per tant, vaig tenir 16 hores (entre arribar al col·legi a les 8 del matí i sortir de la Ciutat de la Justícia a les 12 de la nit) per reflexionar sobre les eleccions i sobre "el poble català" en "la festa de la democràcia".
Aquí van les meves reflexions, probablement poc políticament correctes.
1. El sufragi hauria de ser censitari. No hi hauria d'haver dret de vot per a tothom. Qui no sigui capaç de dir tres candidats de les eleccions que es voten no hauria de poder votar. Ahir hi havia gent que volia votar el Felipe. Això no és raonable.
2. La gent amb dret a vot (és a dir, els que saben qui es presenta) hauria d'anar a votar sola. Munts de persones ahir votaven per les seves dones, les seves àvies, els seus fills... I fins i tot preguntaven si el seu fill, germana, cosina... havia votat.
3. La gent que vol votar nul que no faci faltes d'ortografia. És molt avorrit llegir papers bruts amb faltes. "Indignació" porta accent. "Xoriços" s'escriu amb ç. "Inútils" no porta h. Gràcies...
4. Els vots nuls cada vegada són menys originals. Dues fotos de gats, tres papers bruts d'agenda escrits amb faltes, cinc de trencats... Va, si us plau, ànims. A les 11 de la nit fa gràcia llegir coses ocurrent, divertides o, fins i tot, intel·ligents.
5. Als catalans (i a les catalanes) ens va la canya, en general. Fa quatre anys, amb els forats de Renfe, les caigudes de línia elèctrica, un govern socialista a Espanya i Catalunya, el PSC treu 25 diputats. Aquest any, amb les retallades, la crisi, els vagues, la sanitat en quadre, les escoles públiques en escac, amb un govern de CiU a Catalunya i a les ciutats importants, guanya CiU. No som un poble madur (o sí i aviat caurem de l'arbre), som un poble massoca.
6. La gent no té allò que es coneix com a "cultura política". Té cultura gregària. Tothom a votar a la mateixa hora, va. No sigui cas que no et vegin al col·legi, que no et trobis cua, que no et puguis queixar.
7. Les meses electorals haurien d'estar consituïdes per gent que sàpiga llegir i escriure correctament i que sàpiga sumar i restar. Es facilita la feina i es garanteix sortir a una hora decent. Una opció interessant seria fer classes obligatòries a l'últim any de secundària. Aniria bé.
8. Per què encara funcionen amb papers amb calca que s'han de portar de negra nit a la Ciutat Judicial? No seria molt millor un sistema de portàtils amb plantilles preparades per a ser omplertes pels que estan al col·legi electoral? Seria molt més ràpid, net i segur. I s'estalviarien pagar els taxis (només d'anada, cabrons) dels pringats que ja no teníem transport públic i que no en tenim de privat.
9. Ens van donar tres regles, tres llapis, tres bolis i tres blocs de notes. Més quatre actes de constitució, quatre de sessió del Congrés, quatre de sessió del Senat, quatre d'escrutini del Congrés i del Senat. Més un bloc de motius de no votar (per a què coi serveixen????). Van anar a petar, majoritàriament, a les escombraries. Què fots amb 16 còpies del mateix??? Això sí, ni una gota d'aigua.
10. Per què hi ha una cosa tan antiga, tan inútil, tan cara i tan pesada d'escrutar com el Senat? Havent-hi el Parlament Europeu per aparcar els polítics antics, inútils, cars i pesats per què hem de pagar, a sobre, el Senat?
Ala, reflexionat està.