dimecres, de març 28, 2012

Jo no faré vaga.

El meu bloc no és, precisament, el lloc on la gent es va a informar abans de començar el dia. Per això em puc permetre el luxe de dir el que penso i no el que alguns voldrien sentir.

Avui m’arrisco a que els milers de persones que no llegeixen el meu bloc m’arranquin la pell. Avui explicaré per què JO NO FARÉ VAGA TOT I QUE ESTIC EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL.

NO FARÉ VAGA perquè els sindicats només han proposat fer una vaga general i en canvi no han proposat cap canvi general.

NO FARÉ VAGA perquè el problema no és la reforma laboral sinó l’estructura laboral i productiva de l’Estat espanyol, que ha prioritzat sempre sectors altament intensius de mà d’obra i poc intensius en la creació de riquesa per ells mateixos i a llarg termini.

NO FARÉ VAGA perquè ens estan espanyolitzant encara més. El problema, per mi, no és només la reforma laboral que imposa el govern Rajoy, sinó la recentralització descarada que ens estan aplicant amb l’excusa de la crisi.

NO FARÉ VAGA perquè les retallades a Catalunya són molt pitjors que les que fan a Espanya i els sindicats catalans no han cridat a la vaga: ens han deixat escorxar amb tota tranquil·litat i calma.

NO FARÉ VAGA perquè els sindicats no han proposat la reducció del dèficit de l’Estat a través de la reducció de ministeris inútils, cases reials vividores, exèrcits sobredimensionats, exercicis de solidaritat obligada.

NO FARÉ VAGA perquè els mateixos sindicats que ara ens exigeixen que ens mobilitzem no fan un pal a l’aigua per mobilitzar-se i mobilitzar la seva gent en altres reivindicacions.

NO FARÉ VAGA perquè em diuen que haig de separar la reforma laboral de la reforma nacional i que ara no toquen les reivindicacions nacionals. Iunamerda. M’apliquen aquesta reforma laboral perquè m’obliguen a ser espanyola. Que Catalunya hauria d’aplicar una reforma laboral? Doncs no ho sé, ja ho veuríem. Però segur que no tindríem el dèficit que tenim ni els percentatges d’atur que tenim. Per una qüestió clara de tamany, sí. Però per una més clara encara d’espoli.

NO FARÉ VAGA perquè estic a l’atur i treballo per mi mateixa. I si no treballo jo, no treballa ningú. I em sap greu, però per ara no em puc permetre el luxe de no treballar un dia, tot i que estigui a l'atur.

NO FARÉ VAGA. I m’he passat dues setmanes pensant si haig o no haig de fer vaga. I no he aconseguit, tot i que ho he preguntat a diferent gent, de sindicats, partits, de la “societat civil” i de la societat normal, que m’expliquin què passarà l’endemà de la vaga.

Ara que cadascú faci el que cregui.

dilluns, de març 26, 2012

Teixint consensos?


Tinc el saníssim costum d'escoltar ICatFm de bon matí. En Jordi Tenas és un tio simpàtic, de bon rotllo, que et permet començar el matí sense vomitar i sense al·lèrgies.
Però la ràdio del lavabo sembla que estigui esponsoritzada: només sintonitza bé RAC1. De manera que m'he dutxat sentint en Josep Rull, després del congrés de CiU. Durant molts anys vaig sentir en Rull, de manera que no ha dit res que no sàpiga. No estava solet, ei, que hi havia els tertulians (eeeeeeeeeeccccccccccs) i els "artistes convidats" Junqueras i Millo, que són els que jo he sentit. Sí, què passa, anava tard, avui.
Total, que han començat a repetir tòpics buits, avorrits i sobretot estèrils, que són els que omplen la política avui dia, que l'han convertida en buida, avorrida i estèril.
-Teixint consensos (als consensos s'hi arriba, no es poden teixir. No són de llana ni de fil ni de cotó...)
-Els problemes reals de la gent (que n'hi ha que no són reals, de problemes?)
-El relat és difícil (el relat és un escrit fet per un professional que explica alguna cosa; el que és difícil és trobar algú que sigui capaç d'explicar alguna cosa i fer-ho ben fet. En política no es fan relats: es fan propostes, es fan polítiques, es fan putades, fins i tot, però no relats).
I moltes que he oblidat mentre em rentava les dents...
Ens han segrestat la política i ni tan sols ens demanen rescat per ella: se la volen quedar. Casi que fem alguna cosa, ei.

dijous, de març 15, 2012

La taxa turística o l'euro per recepta?

Som un poble tonto, però tonto tonto.
Dignes de sortir a l'APM amb el senyor aquell que diu "és que és de ser inútiles".
Tenim una economia que fa peneta. La nostra capacitat productiva (és a dir, la de fer coses) està pel subsòl, pel que es veu, i això fa que es tanquin empreses, que hi hagi gent que se'n va a engrossir la llista de l'atur i que es trobi amb uns ingressos francament més baixos (o no, si era mileurista) que quan estava treballant.
D'altra banda, tenim un personal treballador a qui els estan rebaixant el sou tant que a aquest pas hauran de pagar per anar a treballar, a més de pagar el transport, el menjar, els cangurs pels nens...
En resum, la nostra població té problemilles per arribar a final de mes. I no se'ns acut res més que posar una taxa a les receptes mèdiques com si la gent prengués medicaments per esport. Que n'hi ha que sí, clar. Però la majoria de la ciutadania quan va al metge és perquè es troba malament i ho fa obligada, no per voluntat. I prendre's antibiòtics, per posar un exemple, no és un plaer, sinó una obligació.
En canvi, tenim un país turístic amb unes infrastructures dignes. Podríem dir que són bones, però seria mentir si es coneix l'aeroport, el port i el nivell d'idiomes del personal dels nostres establiments de restauració i hosteleria. Però vaja, és digne. I decidim que com que som així de rumbosos els visitants que vénen, que aquests sí que ho fan per plaer i per voluntat pròpia no poden pagar un (1!!!!!!!!) euro per nit com a taxa turística. És de rucs, perdoneu. Quina diferència hi ha entre una nit d'hotel que et costa 75€ i una que te'n costa 76? Deixaràs d'anar a un hotel per això? Canviaràs de país per anar de vacances quan tots els països del món tenen taxa turística??? Jo he pagat taxa turística en càmpings del nord d'Itàlia que no tenien vàter; en hotels de Xina on el personal de recepció tenia com a grums les cuques; en hostals d'Eslovènia on l'habitació, tot i ser sota teulada, no tenia aire condicionat; en tuguris a Àustria on no et canviaven les tovalloles si no les tiraves per la finestra. I jo no he anat mai deliberadament a llocs cutres.
Però vaja, com que ens deixem, ala, quina serà la següent? Una pujada de la llum? No, calla, que aquesta ja està dita. Mmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhhhh.... Els dono idees: un impost per respirar.
Per cert, no he sentit mai cap "associació de turistes" queixant-se de la taxa turística.

dissabte, de març 10, 2012

35 anys!

Avui faig 35 anys.
No m'esperava fer-los, la veritat. No perquè no hi arribés, que pretenc arribar als 250. Més que res que era una edat que no em plantejava que tindria.
Quan era més jove pensava que saltaves dels 20 als 60, pràcticament. No sé, un buit en l'espai i el temps. Però vaja, va i arriben els 35!
I osti tu, són genials.
Una vida de parella collonuda, una vida familiar fantàstica, grans amigues i amics, projectes laborals i personals...
Quin error més miserable hauria estat saltar-se'ls, els 35!
Per cert, se m'ha acabat la crisi dels 30, per si no ho heu notat.
M'acaba de començar el creixement dels 35!