Apriorismes estúpids (2): Sant Jordi hauria de ser festiu

Noooooooooorr!!!!! M'agrada Sant Jordi. De fet, m'encanta. És la festa que més m'agrada. Si la convertíssim en festiu, només tindríem un dia de festa, que seria un pont que ningú no aprofitaria per anar a comprar ni llibres, ni roses.

Pels llibres:

M'encanta veure els carrers plens de gent, que es mou, amunt i avall, mirant parades de llibres, remenant els llibres, atracant de preguntes les pobres persones que estan darrere els taulells mortes de calor i estressades (i ho dic per experiència, que fa anys que venc llibres per Sant Jordi).

M'encanta veure gent que no llegeix mai (o molt poc) fent l'esforç de buscar un llibre per a una altra persona. M'agrada veure com si l'altre és molt lector tenen veritables problemes però s'hi llueixen, busquen, pregunten, es deixen assessorar, trien i demanen que els emboliquis el llibre perquè sigui una sorpresa.

M'agrada veure la gent que llegeix sovint i que compra llibres per a ells mateixos, per a les germanes, per als homes, per a les dones, per als pares i les mares, per als fills. Que busquen aquell llibre en concret que els hi han demanat o aquella novetat d'última hora d'una autora remota i descobreixen una petita joia.

M'agrada veure la gent que només compra (i espero que llegeixi) els últims bestsellers que hi ha al mercat. Ja sigui en versió novel·la o llibre d'autoajuda. Stieg Larsson o Gaspar Hernàndez, tant és. És gent que no sol llegir, però que mai no perdrà l'oportunitat de Sant Jordi per a poder buscar un llibre que creu que li pot agradar.

M'agrada la gent que d'entrada rebutja el bestseller i remira a veure si troba algun llibre que s'adigui a allò que li cal en aquells moments. Política, assaig, novel·la, poesia, plantes, cuina. Tot s'hi val i tot entra dins les possibilitats de la lectura. Tant complex és interpretar una recepta de cuina elaborada com, sovint, les memòries del personatge més interessant.

M'agrada veure com els nens i les nenes, acompanyats de mares i pares, i mestres, moltes vegades, s'acosten a les parades de llibres i miren, toquen, oloren, remenen i (pares, mares i mestres, feu el favor de parar-los els peus!) alguns compren i alguns no. Només que la meitat dels nens i nenes que ahir van comprar i van rebre llibres es llegeixin tot el que tenen avui a casa (i ho entenguin) tindrem la generació més llegida en dècades.

Per les roses:

M'agrada veure els homes, a primera hora del matí, pel carrer, al metro, a l'autobús, portant una rosa a la mà per a les seves dones.

M'emociona veure les dones, al llarg del dia, que porten les seves roses a la mà, ensenyant-les, lluint-les, perquè el món vegi que algú les estima, ni que sigui un dia, ni que sigui perquè és Sant Jordi.

M'agrada veure nenes i nens comprant roses, per a noviets, novietes, mares i tietes, àvies i amigues.

M'agrada que tota la ciutat estigui plena de gent que somriu còmplice, quan vas amb la teva rosa, orgullosa del teu home i de tu, mirant desafiant perquè també t'han regalat la teva rosa vermella (qui mai no hagi estat un any sense una rosa, i no compta la del pare..., no entendrà això...)

I per què és estúpid convertir-la en festiu, si tant t'agrada? Doncs m'agrada, precisament, perquè tot això passa en un dia laborable, on tothom intenta buscar una estona per a comprar roses, llibres, per a passejar, per a buscar la persona estimada i fer-hi una passejada per la rambla de la seva ciutat, en el meu cas, Barcelona. Perquè, tot i estar tothom baldat de treballar un munt d'hores diàries, es veuen els somriures i les mirades còmplices. La de sorpresa pel llibre, la de satisfacció un cop obert el paquet, la d'alegria quan la rosa és bonica i plena. La de tristesa quan la rosa no compleix les expectatives, quan el llibre no s'assembla ni per casualitat a allò que t'agrada llegir.

El plaer de sortir i comprar llibres junts. Les estones robades per a poder fer-ho junts un dia laborable que l'horari no coincideix ni per anar a sopar.

Per això, seria estúpid convertir Sant Jordi en festiu. Perquè tindríem un dia de festa més però perdríem una Diada.

Per cert, per Sant Jordi em regalen dos llibres i en regalo dos, de manera que a casa n'entren 4. Enguany són: El xinès, Henning Mankell; Foguerada d'agost, Andrea Camilleri; El silenci dels claustres, Alicia Giménez Bartlett i Els guardians del llibre, de Geraldine Brooks.

En sentireu a parlar....