Apriorismes estúpids (1): no m'agrada la música catalana

Avui he tornat a sentir, a l'autobús, un dels múltiples apriorismes estúpids que els éssers humans tenim (i m'hi incloc, ei). En vista de la múltitud d'apriorismes, he decidit que, si me'n recordo, aniré fent-ne una llista.
El d'avui: no m'agrada la música catalana (alternativament, no m'agrada la música en català).
Hi ha un seguit de gent que fa anys que va dient que no li agrada la música catalana, que la música catalana és una merda i que tot el que es fa en català és provincià i cutre i que només es fa en català per la subvenció.
Com diria el Monegal, alerta! ah! Un moment!
Dir que tota la música en català és una caca és una mica pedant. És com dir que tota la música en anglès és una caca. Doncs com a tot arreu, deuen haver-hi coses bones i dolentes, coses que t'agraden i coses que no, coses excel·lents i coses que s'hauria de condemnar el productor a galeres. Però en català, en anglès, en swahili i en grec.
Dir que la música catalana és una merda és suposar que tota és igual i, francament, actualment hi ha prou grups que canten en català per cobrir la demanda de qualsevol estil musical. Que estem al 2009 i que fa molts anys que es produeix i s'autoprodueix música en català...
Dir que cantar en català (i estic fent un posicionament, és a dir, entenc en aquest cas que la música catalana és la que es fa en català) és provincià, cutre o que només es busca la subvenció, és ser provincià i cutre. És a dir, els grups que canten en anglès a Anglaterra són provincians? Els grups que canten en espanyol a Valladolid són provincians o busquen subvencions (que com tothom les busquen, evidentment!, com els anglesos!). O és que només es pot cantar en idiomes majoritaris? Doncs no siguem taaaaaaan provincians i passem-nos directament al xinès, que és l'idioma del futur! Segons sembla, només les coses fetes en català són provincianes.
I els periodistes, musicals o no, col·laboren a aquesta estretor mental i a aquest autoprovincianisme: per què canteu, feu cançons, feu música... (també a qui publica novel·les, reculls de poesia o receptes de cuina, tant és) en català? Algú s'imagina a un periodista rus preguntant-li a un cantant rus per què canta en rus? El tancarien al manicomi....
En resum: dir "no m'agrada la música catalana" vindria a ser mensyprear des de Frederic Mompou i Pau Casals fins a Samitier o La Brigada, passant per Lluís Llach, Sapo, Els Pets, Sangratraït, Gerard Quintana, Umpah Pah, la Dharma, entre centenars d'altres (que ningú no s'ofengui ni es pensi que és una llista dels que m'agraden a mi, perquè me'n deixaria molts!)
A mi, particularment, els Glaucs i en concret en Jofre Bardagí em provoquen basques. Però això no impedeix que n'escolti d'altres.
Ara, que detesto cordialment els Queen i no per això abandono la música en anglès. Perquè seria igual de ximple i provinciana que els que diuen "a mi no m'agrada la música catalana".
Ah, per cert, dos vídeos de música catalana... Sí, també fem hip hop i ska...