dijous, d’octubre 02, 2008

La mala dona, Marc Pastor (i 2)

No és que li hagi agafat gust a la repetició de temes ni que m'hagi atacat l'alzheimer abans d'hora. És que (ja fa dies, ho confesso) des d'aquest bonic bloc vaig demanar-li a l'autor del llibre a veure si em podia fer un parell d'aclariment i sorprenentment va fer-ho (la qual cosa diu molt a favor de l'autor, per una banda, i d'altra banda ens recorda que és més útil llegir autors vius en la pròpia llengua!).
Els aclariments no us els faré, perquè quedaria lleig, però sí que us passaré una definició que va fer ell mateix sobre com veia la novel·la, que crec que és una gran imatge: "és com si en la novel·la només hi hagués foscor i els personatges fossin fanalets que tan sols il·luminen el que tenen al voltant".
Certament, és això.
I, insisteixo, llegiu-la!

2 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi no em va cridar l'atenció en el seu moment , però de la manera que el pintes potser em decideixo

Àlex ha dit...

A mi em va agradar moltíssim! En el primer post ja vaig dir que hi havia un parell de coses que m'havien grinyolat, però mira't com ho planteja, la veritat és que sí, que quadra.
Te'l recomano! I el proper post, així que tingui temps, serà sobre el darrer del Puigpelat, que també està molt i molt bé.
Salut!