dijous, de setembre 25, 2008

En dos dies: Múnic

O München, com us agradi més. Però jo no vaig dient London ni New York, pel món, de manera que li seguiré dient Múnic, amb accent a la U.
Múnic és una ciutat que a mi m'agrada. M'hi sento còmoda, com a casa, però amb menys guiris, amb menys okupes i amb més zones verdes.
El centre és compacte i es pot recórrer perfectament a peu, tot i que té una xarxa de tramvies i de trens urbans (U-Bahn) fantàstica.
Un cop d'ull ràpid a l'Oficina de Turisme de Múnic et dóna aquesta impressió:

Són imprescindibles, evidentment, la Frauenkirche (la Catedral de la Mare de Déu), l'Alter Peter (l'Església de Sant Pere), la Residència; el Viktualienmarkt, un mercat a l'aire lliure on hi ha un dels biergardens més atractius i on no podeu deixar de prendre-us una cervesa de mig i un dels bratswurts increibles que serveixen, amb un pretzel per acompanyar... Marienplatz, centre de la ciutat, amb l'impressionant Ajuntament (Neues Rathaus), de visita obligada i fantàstica, amb el seu gòtic civil que, tot i que a mi m'agrada més el de Barcelona, és pràcticament comparable, l'English Garden, un lloc meravellós per a prendre una cervesa mentre es disfruta de la natura...
Dos llocs, des del meu punt de vista, completament imprescindibles: el Deutche Museum: el museu de la Ciència a lo bèstia: submarins, avions, vaixells, helicopters, planetes, radars... De tot, més i a sobre, es pot tocar. Ens hi vam passar 6 hores i ens va quedar un bon tros per veure, però estàvem esgotats i afamats.

L'altre lloc imprescindible: Hofbräuhaus. Plagada d'estrangers (em van dir una vegada que els altres són guiris, nosaltres som estrangers), també hi ha gent del país. Per tant, l'ambient que es respira és entre una mena d'Ovella Negra i una tarda al bar del poble, amb tot de bavaresos borratxos, vestits amb bombatxos i armilles de vellut verd i una acordió, cantant cançons bavareses tradicionals. Impressionant.
Un detall. És el nord d'Europa. Allà els locals tanquen d'hora. D'hora no són les 3 de la matinada; és la 1. I no es fa botellon, que ho tingueu present.
On dormir: a mi m'agrada l'Hotel Senator. Està bé de preu, queda a uns 20 minuts a peu de la Karlplatz i cinc en tramvia, amb el 18 o amb el 19. La passejada val la pena, perquè es veu la vida quotidiana dels muniquesos.
On menjar: el Viktualienmarkt, l'English Garden, qualsevol bier garden,... La majoria dels restaurants, però amb una condició. Feu un sol plat, que les racions són generoses i els preus van a la mida de la ració...
Una proposta. Visiteu Dachau. És una visita ... impressionant. En tots els aspectes. A mi em va deixar completament destarotada. En cap cas és una visita morbosa, però és impossible substraure's de l'horror que s'hi respira. La recomano i no la recomano. Cal recordar per no oblidar i per no repetir. Però fa por recordar i veure amb els propis ulls els llocs físics on es van cometre tantes atrocitats.
Hi ha un bitllet de tren combinat per famílies que surt molt bé de preu i el D-Bahn us hi porta en 45 minuts.

Cap comentari: