Una de les coses més curioses d'internet és la seva capacitat de friquisme (i m'hi incloc, no us penseu). En Rick Astley, que tothom es pensava que treballava en una benzinera venent xiclets, resultat que no només no ha abandonat el món de la música sinó que, a més, està nominat a un dels MTV Awards que es donen a Liverpool aquesta setmana.
El tema dels MTVA es mereixeria un post per ell mateix si no fos que és una cosa tan casposa, cutre, mal feta i de cartró pedra, que no es mereix que li dediquem ni tres minuts.
El que és sorprenent és que una campanya d'internet, el Rickrolling (es tracta de fer que des de centenars d'enllaços diferents i sense cap relació et redirigeixen al videoclip de Never gonna give you up, del Rick Astley), hagi fet que aquest home torni a estar d'actualitat.
A mi, quan tenia 12 anys, m'agradava. De fet, fins i tot tenia posters d'ell. I tinc tots els seus discos. Els 2! En vinil! Ara no els puc escoltar, òbviament; el tocadiscos es va quedar a casa ma mare, i tampoc no sé si tindria fetge per fer-ho.
Aquest estiu, en una terrasseta a 30 graus i 90% d'humitat, vaig llegir una entrevista que li havien fet. Resulta que l'home és un dels supervendes i que arrassa al sud est asiàtic. Com que són uns horteres (i ho són molt, us ho puc ben jurar) encara escolten aquesta música en totes les festes, i no en plan revival petardo friqui. Nononono... Com una de les músiques més demandades de la nit! En plan Smell like teen spirit en una festa postgrungie dels de més de 30!
Doncs res, col·laborarem amb el Rickrolling (tothom té un passat i millor estar-ne orgullosa!) i us enllaçaré el famós vídeo.
Per cert, no és apte per a gent que tingui problemes de sucre... És taaaaaaan dolç....... (ah, YouTube ha desactivat l'embed, o sigui que hem fet el que hem pogut...)
1 comentari:
només falta que torni el Glen Medeiros, el Jason Donovan i els Bros i ja podrem fotre a la foguera tots els pseudomusics fraudulents d'avui dia. Els vells roquers no moren mai!
Publica un comentari a l'entrada