Mentre m'espero que es carreguin uns adjunts en un correu electrònic des d'una xarxa pública (biblioteca Sant Antoni, Joan Olivé, per ser exactes), com que triguen més a carregar-se que l'euribor a baixar, tinc temps de sobra per comentar una pel·li que, sense ser nova, a mi em segueix impactant cada cop que la veig (que és força sovint, tenint en compte la programació de la tele, que no tinc TDT i que la tinc en DVD).
Gangs of New York té tots els elements necessaris per a mi perquè una pel·lícula sigui excel·lent: un bon repartiment, amb Daniel Day-Lewis al capdavant, i Leo di Caprio, la Cameron Diaz, el Liam Neeson, el Brendan Gleeson, entre d'altres; un gran director, Martin Scorsese; una bona història i una bona documentació.
Si la pel·lícula es basa en el naixement de Nova York i en la guerra de bandes que va haver-hi a mitjans del segle XIX. Entre els clans que viuen a Five Points, a Manhattan, hi ha el dels irlandesos, liderat per Liam Neeson, el "Pare" Vallon. Bill the Butcher el destrossa en una de les diferents batalles campals que tenen els dos clans, davant el seu fill, Amsterdam Vallon, interpretat per Leonardo Di Caprio, quan encara és un nen. Al cap dels anys, Amsterdam torna, per venjar son pare i ja no l'explico més perquè perdria emoció.
A la guerra de bandes entre els nadius americans, encapçalats per Bill the Butcher (inmens Day-Lewis) i els immigrants que van arribant (especialment irlandesos, polonesos, algun suec...), s'hi afegeix el substrat de la guerra civil americana i dels disturbis a la ciuat, a la política, entre ells, contra els altres...
Com sempre, la violència engendra violència i en aquesta pel·lícula n'hi ha i molta. De física, de verbal, de fons...
Una de les seqüències més impactants és en plena revolta. En una de les darreres grans batalles entre bandes, s'hi suma, al mateix temps, el descontentament per la guerra civil, per haver de lluitar per a la fi de l'esclavatge, per anar mal alimentats, per ser pobres... Però mentre la policia carrega contra les bandes, les bandes es maten entre elles i alhora van a la cacera del negre, perquè el fan responsable...
I de fons, arriba un vaixell amb tot d'immigrants irlandesos, a qui es dóna la nacionalitat americana tot just posar els peus a terra, se'ls fa passar a un altre taulell on se'ls dóna un uniforme militar i un fusell i pugen a un altre vaixell per anar a lluitar al front. I d'aquest vaixell on pugen, van descarregant els taüts, que carreguen altre cop al vaixell irlandès per repatriar els cadàvers...
Imprescindible, espectacular, bèstia, això sí, però una gran pel·lícula. Ara, és llarga. Dues hores i mitja que a mi se'm queden curtes, però ja ho diuen, que jo sóc rara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada