divendres, de juliol 18, 2008

R.E.M. Bad day

Coincidint amb la temporada de festivals, festivalets i festivalots que hi ha arreu del país, de l'Estat, del món mundial, on els mateixos grups van tocant a tots ells (he vist que fins i tot The Pogues ha tornat als escenaris... estava segura que el Shane McGowan no devia estar ja per pujar enlloc i menys a escenaris...), ja sigui a Dublin, a Madrid, a Barcelona o a Cabo Verde, he decidit fer un post popular. Res de música turca, ni de música francesa. Ni tan sols música electrònica estranya que m'agrada a mi i al Boby.
Un clàssic: R.E.M, amb Bad day. Clàssic entre els clàssics. Eren grans quan jo era petita. El seu mega èxit, Losing my religion, és de quan jo tenia 15 anys. Déu meu. El temps passa massa ràpid. I tot i això es presenten a un festival a Perelada i pretenen cobar-nos 150 euros per l'entrada al concert! Va, home, va! Quina presa de cabellu! Si home, però què s'han cregut.

2 comentaris:

intel·lectual punk ha dit...

Es pot creure vostè que un servidor no coneix els REM? Als quinze anys jo escoltava rock radikal basc, grunge i hardcore.

Ara descobrisc que m'agraden els REM, Bruce Springsteen, Els Pets...

En fi, que de més verdes en maduren.

Doc Moriarty ha dit...

Doncs els REM de l'época eren molts millors que els actuals...