Els clàssics són els clàssics, encara que només tinguin deu anys...
A mi, els OCS m'agraden molt i la primera vegada (i encara última, per desgràcia) que els vaig veure en directe em va sorprendre la capacitat que tenien tots els components per canviar d'instrument i seguir tocant com si res. L'únic que no va canviar va ser el cantant, però fins i tot el bateria va anar a tocar la guitarra i el baix la bateria... Impressionant...
Jordi, espero que t'agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada