Gorazde, zona protegida, Joe Sacco

Aprofitant que, per fi, tenim una bona notícia: han detingut el Radovan Karadzic, criminal de guerra i genocida, avui parlo de Bòsnia i d'alguna cosa que s'ha publicat sobre el tema de la guerra als Balcans, per als grans públics i no només per a iniciats.
Avui toca un còmic. Tot i que més que un còmic l'han definida com una novel·la gràfica (que, posats a dir, tampoc no sabria explicar-ne la diferència). Diuen que també pot ser còmic-periodisme, perquè Sacco és periodista i va explicar la guerra dels Balcans amb aquest còmic, igual que va fer amb Palestina, sobre el conflicte àrabo-israelià.
És un còmic curiós. Els personatges no són personatges. Són persones que li han anat explicant la seva història i que ell ha transformat en dibuixos i vinyetes, que fan que sembli que la història és menys dura. No és cert. La història, la individual i la col·lectiva, la dels bosnis i la dels serbis, és una història dura, d'odis, de mort, de revenges. Els dibuixos són lletjos, les boques massa grosses, les dents descomunals. Les cares de terror transmeten l'horror que expliquen (és impossible reproduir-lo, segur, per algú que no l'ha viscut). És acurada. Probablement és esbiaixada, perquè es veu i s'explica des d'una de les bandes del conflicte i, per tant, segur que és parcial. Però això no evita que cal que la informació arribi, encara que sigui esbiaixada. Cal que se sàpiga, que es conegui, que es tingui la informació, per molt parcial que sigui. Perquè si no, s'oblida. I si s'oblida, es repeteix. I no es pot repetir. Ni a Bòsnia, ni a Sèrbia, ni enlloc.
Gorazde, zona protegida, explica el paper galdós que va fer l'ONU, la vergonya que haurien de sentir.
Val la pena.