En dos dies: Istambul

No ho vam fer en dos dies, tot s'ha de dir. Ho vam fer amb cinc, la qual cosa és trampa, però si es corre molt i s'és molt organitzat, es pot tenir una idea de com és Istambul en dos dies.
Istambul és una ciutat curiosa. És un mig camí entre l'orient i l'occident, sense ser ni una cosa ni l'altra. La moral, els prejudicis i la forma de moure's de la gent no és occidental, mentre que el vestuari, les formes externes i la imatge ho semblen.
Amb sol ha de ser espectacular. A nosaltres ens van tocar cinc dies de pluja constant i torrencial, amb un fred terrible. Tinc la sensació que em vaig perdre moltes coses.
Hi ha cinc coses que és imprescindible veure: Santa Sofia (Aya Sofia), la Mesquita Blava (que es diu Sultanahmed), el palau de Topkapi, la Torre de Gàlata i el Gran Basar i el Basar de les espècies.
Totes elles són molt a la vora les unes de les altres (la més allunyada és la Torre de Gàlata, però amb el tramvia s'hi arriba en un moment). La línia de tramvia que circula pel centre d'Istambul, uneix el metro, a Aksaray, amb tots els monuments més destacats, que estan agrupats sobre el Corn d'Or i l'Estret d'Istambul.
De fet, hi ha dos equips de turistes: tu ets d'Aya Sofia o de Sultanamhed? Jo tinc clara la meva elecció!
Coses a veure si es tenen més dies: la Cisterna Romana (n'hi ha una foto...), la Yeni Kamii, al costat del Corn d'or i del pont de Gàlata, la Suleymaniye Kamii, la Beyazit Kamii, les parades de peix a sota del pont de Gàlata, la zona de Taksim, Istikal Caddesi (el carrer de les ambaixades i de botigues entre de luxe i occidentals), que neix des del Tünel i va a la plaça Taksim, els carrerons que pugen fins a la Torre de Gàlata, el Museu de Mosaïcs (que cal buscar atentament al voltant de Sultanahmed, al mig del basar que es desplega als seus peus...). La Universitat i els seus entorns, especialment quan els estudiants surten de classe. A mi m'hagués agradat poder veure el Palau de Dolmabahce, però no ens va donar temps...
Aspectes a tenir en compte: en cinc dies ens van prendre el pèl quatre vegades: ens van pegar el cambiasso en bitllets, ens van dir que no hi havia metro fins al centre de la ciutat des de l'aeroport, ens van donar voltes per la ciutat en taxi, ens van dir que no hi havia oficina de turisme (fals! Cal buscar-la a l'aeroport, amagada entre dues agències de viatges, però hi és!)... Res que no passi a Barcelona (més estafadors que els que cobren 7 euros en cafè a qualsevol terrassa de la Rambla, no són), però cal tenir-ho en compte.

Prendre una cervesa és caríssim, en un país on suposadament no beuen alcohol, i per una Efes pilsen et cobren més de 6 euros. Tot és qüestió de prioritats, evidentment.
On dormir: l'hotel on vam estar nosaltres era tirant a cutre, a la zona d'Aksaray, coneguda per ser la zona russa, amb el màxim nombre per metre quadrat de bars de senyores que fumen i et parlen de tu i de locals de karaoke de dubtosa legalitat, però era prou net, relativament correcte l'esmorzar i els serveis i estava ben comunicat. No us el recomano, perquè només la zona ja posa els pèls de punta, però hi ha una web on podeu trobar els hotels ben situats. La zona de Taksim és la del glamour hoteler, però són molt cars.
On menjar: si us agraden els kebabs, els felafel, els shawarmes, i aquest tipus de coses, no tindreu cap mena de problema. A tot arreu n'hi ha i són bons i barats. Si no us agraden, sempre hi ha el fantàstic McDonalds (a mi m'agrada, què passa?), que et treu d'un mal moment de gana, els restaurants internacionals, amb cuina internacional (filets, pasta, amanides,...), que són molt assequibles pel canvi de moneda, però que no sempre coincideix el que esperes amb el que et donen.
M'hagués agradat sopar en algun dels de sota el pont de Gàlata, però la pluja dels cinc dies ens va rebentar bastant els plans, la veritat.
Com que un amic vivia a Istambul, ens va portar a sopar a un parell de restaurants interessants, però que no puc ubicar, la veritat. El primer d'ells era a la zona de Taksim i estava ple de gent del país, veient la telesèrie del moment (una mica com una casa de menús...). El segon era de luxe, en un cinquè pis amb vistes al Bòsfor. El problema és que era de nit i plovia...
Una escapada entre curiosa, intensa, decebedora (per la pluja i per les expectatives), amb una immersió immediata en un món completament diferent al meu, tot i ser tan a la vora. Personalment, no tinc clar que hagin d'entrar a la Unió Europea, perquè són moltes coses, però europeus, no.