dimarts, de setembre 28, 2010

Puré de patates + tall rodó + raïm

El títol de la fiambrera és explícit, però no són ben bé un primer i un segon, sinó més aviat un plat combinat, cortesia de les fiambreres de diferents contenidorets.

Puré de patates:

Amb un sobre de puré de patates Maggi i les instruccions, queda un puré de patates que si agrada (vull dir, si no fa fàstic la textura, que conec a molta gent que n'hi fa), n'hi ha per llepar-se'n els dits. En cas de problemes amb la textura, sempre es pot resoldre o bé amb més "copos de puré" o bé amb mantega, segons quedi massa clar o massa espès.
Com que el faig individual el tema és: mig got d'aigua, mig got de llet sencera, sal, pebre (m'agrada amb taquetes de pebre), tot el puré de sobre que accepti el líquid perquè quedi dens però sense ser grumollós i 4 minuts de microones tapat. Es treu, es valora la textura, i s'hi posa mantega, per lligar-lo i que quedi suau. Després es pot fer servir per menjar o per tapar forats a la paret quan es va curta d'aquaplast.

Tall rodó:

Jo compro el tall rodó de l'espatlla, que és més petit que el de la cuixa. Hi ha qui diu que té més tendrum, però jo no el sé veure, la veritat. Almenys a la meva carnisseria me'l posen molt polit i ja lligat.

El posem a la paella lligat, amb oli, i el rostim. Quan està daurat, s'hi afegeix un bon raig de conyac. Jo li dono voltes i l'emborratxo volta i volta. Deixo que es redueixi i després el retiro.
Amb el mateix oli, preparo una "bresa" (paraula textual de la millor cuinera que conec, votada en assemblea ahir la nit), amb una ceba, una pastanaga, un porro i un tomàquet. Ho poso tot trinxat i ho deixo sofregir amb una mica més d'oli (que afegeixo en funció de la quanitat de verdura i de com es va coent). Ho salpebro i deixo reduir amb un altre raig de conyac. Es va mullant una mica amb aigua o amb brou de carn, si se'n té.
Afegeixo el tall rodó, encara sencer, i li vaig donant voltes a tot plegat.
Quan considero que està tot prou cuit, trec el tall rodó i el tallo en talls fins.
De les verdures, en faig una crema, que aclareixo en funció de la textura que queda.
Per últim, i per acompanyar, faig patates fregides a daus, que poso de decoració i de gula.

Raïm:Aprofito que al setembre hi ha raïm moscatell, que m'apassiona, i em poso com el Quicu menjant-ne sempre que en tinc l'ocasió.

Que vagi de gust!

3 comentaris:

kweilan ha dit...

M'encanta el raïm.

Jordi Montanyà ha dit...

La recepta, com sempre exquisida a la vista, com totes les que ens oferiu als pacients lectors, penso que té una certa manca de precisió en el vocabulari emprat. Així, per exemple, cal dir carmanyoles en comptes de "copos", o també floqueta en comptes de fiambrera, tanmateix això només és un suggeriment que vol aportar amb humilitat un seguidor de la cuina del tuper.

Àlex ha dit...

kweilan, compartim afició, veig!
També és una gran època dels préssecs de vinya!

Jordi, "humil lector de la cuina de tàper"... :))) A veure, he optat pel no normatiu fiambrera perquè carmenyola em fa angúnia, ho sento. Podria utilitzar "taifa", completament terrassenc, però passo. Accepto "floquets". Aquí tens toooota la raó! Merci!
Per cert, records a la millor cuinera del món!