Els homes de la dalla, John Conolly

Els homes de la dalla és el primer llibre de John Conolly que llegeixo. I la veritat és que m'ha sorprès, perquè és novel·la negra de la dura, de l'antiga. M'ha recordat, per l'estil, a les velles novel·les, fabuloses, d'Horace McCoy (Oi que maten els cavalls?), Sebastien Japrisot (Parany per a una noia, Víctimes en fals) o el mateix Manuel de Pedrolo amb Joc brut.
A mi, aquest tipus de novel·la, m'agrada, m'agrada molt.
Una història ben construïda, amb diàlegs sòlids, amb personatges que tenen gruix i que no són senzillament de paper.
M'ha agradat la història d'en Louis i de l'Angel. I la falta d'escrúpols i de consciència. M'ha agradat el paper dels secundaris. M'ha agradat la història al voltant de la qual hi ha viatges, assassinats, traïcions, raons recargolades i personatges tèrbols.
M'han dit que és el setè d'una saga de llibres, el protagonista de les quals aquí fa de secundari. Com he dit, no he llegit res més (encara) de Conolly, però no m'ha generat cap mena de problema que sigui un llibre que té una història prèvia...