dimarts, d’abril 13, 2010

En dos dies: Tallinn

En una entrada prèvia vaig fer una breu introducció als països bàltics. Breu, molt breu, però això només és un humil bloc.
Tallinn és, des del meu punt de vista, una de les ciutats que conec amb el casc antic més bonic. I el trobo especialment bonic perquè encara manté la forma, les construccions i, fins i tot, l'ambient de l'edat mitjana, de la baixa edat mitjana. És molt senzill aturar-se al mig de la plaça de l'Ajuntament, la Raekoja Platz, i imaginar-se que un cavaller, amb el seu cavall, el seu arnès, la seva armadura, la llança, el fang i els cabells llargs, rossos i bruts baixarà i et foterà un crit.
I arribar a fer-te la idea que per aquells carrers empedrats i estrets hi passava una vida de palla, pesta i guerra. I de gerres escumoses de cervesa, de bàrbars i de totes les pel·lis com Excalibur...
Tallinn va formar part de la Lliga Hanseàtica i això es nota en gran part en la construcció de les cases, especialment de la zona que queda dins la muralla.

Així doncs, per ordre. Aquí us deixo l'enllaç a la web de turisme de Tallinn, però no és massa útil. Us recomano el mapa de Google, directament. Un detall previ: crec que el millor que es pot fer a Tallinn és passejar i perdre's pels carrers, mirar, tocar, olorar i deixar que la imaginació faci el fet. Però us faig un petit repàs del que jo crec (a la guia surten més coses, clar) que són imprescindibles.

Dins les muralles: imprescindible la Raekoja Plats, que és la plaça de l'Ajuntament i on es concentren un gran nombre de terrasses espectacularment atractives i càlides (fins i tot a l'estiu tenen estufes i mantetes pels clients). Des de la Raekoja, on a més de l'Ajuntament hi ha l'antiga presó (que nosaltres no vam saber trobar), s'arriba per un carreró, que es diu del Pa Blanc, a una de les farmàcies més antigues d'Europa i que encara funciona com a tal (si us calen aspirines, però, hi ha diverses cadenes de farmàcia bastant més còmodes), l'església de l'Esperit Sant que té un rellotge de fusta fora que és el més antic de Tallinn i el campanar el més antic d'Estònia. A l'església cobren per l'entrada i és decebedora.
Per qualsevol dels carrerons que es giri s'acaba anant a parar al carrer Pikk, que duu a l'església de Sant Olaf. L'església en sí és maca però val la pena sobretot pujar al mirador, perquè és el punt més elevat de la ciutat, deixant de banda el castell. Durant el recorregut del carrer Pikk no us perdeu les cases: hi ha el Saló Gremial de Sant Canut (ho juro, es diu així), la Sala dels Caps Negres, diverses cases medievals i modernistes convertides en museus i galeries d'art, i, estremidor, l'edifici on la KGB duia a terme els seus interrogatoris i tortures. Es reconeix perquè té tapiades les finestres, perquè no es pugués veure què hi passava a dins i perquè no se sentissin els crits.

A la sortida de la muralla, per la banda de mar, hi ha una porta amb una torre enorme, baixa i rabassuda, coneguda com a Margarita la grossa. És impressionant i d'ella neix la muralla que, de manera pràcticament ininterrompuda, volta tota la ciutat antiga, a trossos només de pedra, a trossos de pedra i fusta.
Pujant cap al castell de Toompea es pot veure el que queda d'aquest castell. Diuen que és magnífic, però (i és un gros però) no en queda res, excepte tres torres a les quals no s'hi pot arribar perquè queden dins de la seu del Parlament. Estaria bé que n'informessin, perquè tots fèiem cara de primu, a la porta del Parlament, intentant entrar, mentre els guàrdies ens miraven amb la mateixa cara que els barcelonins ens mirem els guiris: més aviat amb fàstic.
Hi ha tres torres, la Torre de la verge, on diuen que hi tancaven les prostitutes; la Hermann Pikk, la torre gran que és im-pres-si-o-nant i la Kiek-in-de-Kök, l'única a la que es pot entrar. Però val la pena, perquè el nom vol dir Cop d'ull a la cuina i, certament, si tens bona vista, alguna cuina es pot veure. Servia perquè els danesos controlessin què feien els estonis a dins de casa (una mica xafarders eren, perquè no dir-ho). Una mica com quan a Catalunya es van prohibir tots els ganivets, excepte els de cuina, que havien d'estar lligats a la taula, no fos cas que ens revoltéssim...Davant del Parlament hi ha l'espectacular Catedral d'Alexandre Nevski, ortodoxa. Senyores, per entrar-hi, tapeu-vos el cap. I al costat, l'Església de la cúpula, també de visita obligada.
L'endemà es pot agafar el tramvia 1 o 3 i anar fins al parc de Kadriorg, on hi ha el palau Kadriorg. És un parc francès, amb parterres de flors, fonts i passejos agradabilíssims. No cometeu l'error de menjar-vos un pastisset a la cafeteria de l'entrada: us cobraran quatre vegades el preu del pastisset, que només és correcte. Qualsevol pastisseria estònia els fa més bons i més assequibles.
Tres coses importants a Tallinn: el tramvia para al mig del carrer i per pujar i baixar s'ha de passar per entremig dels cotxes mentre circulen. Són educats i no atropellen els peatons, és un detall. La segona és que a qualsevol terrassa s'hi sopa fantàsticament bé: les cerveses són bones i fredes (millor la A le coq que l'altra, que no recordo com es diu) i el menjar és bo i consistent, sobretot el peix. La tercera és que a tot arreu parlen anglès (més o menys...) però no us espereu ni simpatia ni res semblant; són simplement correctes, que ja és suficient des del meu punt de vista. I, sobretot, no us espereu una ciutat barata perquè no ho és. Les coses són a preu de Barcelona i això vol dir tendent a car.

Per menjar: ja ho he dit: qualsevol terrassa, això sí, en horari europeu: a dinar a les 12-13h i a sopar entre les 18.30 i les 19.30. Podeu trobar excepcions, però vaja, seran això, excepcions. A mi em va agradar especialment el pub de l'hotel on estàvem, que tenia una terrassa magnífica a Viru, el carrer principal i un entrecot al pebre espectacular.

Per dormir: nosaltres vam estar al Vana Wiru Hotel. Ens va costar uns 80 euros la nit (que no és moc de pav) però estava just al davant la muralla i al centre del centre. Una meravella per poder fer turisme. L'hotel és correcte i l'esmorzar està bé. Us el recomano, sí. Podeu mirar de negociar el preu quan hi arribeu, perquè si no està ple, és possible que aconseguiu algun descompte (a nosaltes ens va passar. Oficialment el preu eren 114€).
Ah, una última recomanació. Si fa sol, et cremes. No penseu que com que només esteu a 21 graus a l'estiu no cal la crema. La crema protectora cal i molt. Jo em vaig cremar i sóc tendent a fosca de pell...

Cap comentari: