dilluns, d’abril 12, 2010

Cuina de tàper


El títol té una explicació. He decidit obrir una nova categoria de posts en aquest bloc d'utilitats diverses i temes encara més variats.
Fa molts, molts anys que cada dia menjo fora de casa. Des dels 18 que pràcticament cada dia d'entresetmana (és a dir, de dilluns a dijous i, sovint també el divendres) dino a la feina. Abans era a la facultat, ara al curro.
Com podeu comprendre, no em puc permetre el luxe de pagar cada dia 10 euros d'un menú o bé menjar un entrepà cada dia.
D'altra banda, tampoc no vull. En primer lloc, perquè no em dóna la gana: els menús no valen el que ens costen i acabes menjant malament i car; en segon lloc, perquè m'agrada menjar i, per tant, m'agrada cuinar per menjar bé; i en tercer lloc, perquè jo sé el nivell d'higiene i qualitat de la meva cuina i no conec tant la de la majoria de bars, restaurants, cases menús i d'altres d'aquest país.
El resultat és que fa molts més de deu anys (no penso dir quants, per cert) que menjo cada dia de tàper, fiambrera, taifa, carmenyola o qualsevol dels múltiples sinònims que conegueu per aquell pot que es fa servir per endur-te el menjar a qualsevol lloc i escalfar-lo (o no) abans de menjar.
Així, cada cop que em vingui de gust, me'n recordi, pugui i tingui temps, i a petició de quatre persones que ja m'han preguntat què em poso jo a la fiambrera (jo li dic així, què passa?), he decidit obrir aquesta nova línia de treball, a veure si a algú li és útil.
Dit això (la propera vegada no m'estendré tant), passo a explicar les receptes que cuino per dinar.
Si us són útils, em sentiré gratificada. Si voleu, també us proposo que feu aportacions, per socialitzar la millora de la cuina de tàper.
Aquesta foto l'he robada per la xarxa, però intentaré fer fotos (quan hi pensi, clar), dels meus tàpers. Crec que es pot conèixer una persona per com porta els tàpers (ja desenvoluparé aquesta filosofia un altre dia, però dóna per molt, ja us aviso)
Salut!

Cap comentari: