Arctic Monkeys, Palau Sant Jordi

Ahir al vespre, amb una amiga, vam anar a fer una estona d'adolescents funcionals a l'Annex del Palau Sant Jordi, on tocaven els Arctic Monkeys. A mi m'agraden moltíssim; ella ni tan sols els coneixia.
De fet, vaig fer trampes. Al setembre, quan vaig saber que venien a Barcelona, vaig comprar dues entrades i vaig pensar que ja enganyaria a algú perquè m'acompanyés. Si no trobava ningú, sempre li podria demanar, si us plau per favor, i a canvi d'algun cost, al col·lega, que odia profundament els Arctic Monkeys, els Reverend and the Makers, els Babyshambles, els Dirty Pretty Things però els aguanta a casa.
Finalment, i després de pagar uns quants suborns, vaig trobar una amiga que es va deixar torturar, i a les 19.30 hores d'un dissabte vam fer cap al Sant Jordi.
De bones a primeres, Pam! El putu 3GSM. Ja coneixeu la meva simpatia cap a aquest saló però des d'ahir encara els odio més. L'avinguda Maria Cristina tallada perquè els senyors puguin lluir mòbil a gust. Estic pensant de posar-los una denúncia per robatori. Sí, de la meva ciutat. Apa, a donar la volta del mil·leni pel carrer Lleida...
Quan vam arribar a dalt, vam veure que les coses han canviat. No només han posat tauletes i sofàs, sinó que, a sobre hi ha guardarroba!!!! En un concert!!! La veritat és que vam pensar que comencem a estar viejunas, però vaja, n'hi havia de molt més vells, per la zona.
El concert va començar amb retard, però va ser espectacular, s'ha de dir. Feia temps que no veia un directe tan contundent (des dels Cure!) i que motivessin tan el públic. Van començar presentant una cançó d'Humburg, el darrer CD, però es van posar de seguida a tocar grans èxits (I bet that you look good on the dance floor, A view from the afternoon, Brainstorm, If you wew There, beware, This house is a circus, Still take you home...). Personalment, Humburg no m'acaba de convèncer, però no el van repassar de dalt a baix. Van tancar amb Do me a favor i 505.
Un gran concert, la veritat. Però la sala anexa no sona tan bé com el Sant Jordi. Si estaves al davant, sonava força bé. Però quan ens vam retirar cap a la barra, a la recerca de l'aire perdut, vam notar la distorsió excessiva.
I mentre escoltava i cantava com si tingués 16 anys Brainstorm em vaig recordar que un company de feina, i nogensmenys amic, em va explicar que portarà la seva filla a veure els Cranberries. I vaig pensar que hi ha coses que és millor que els pares no vegin... :)
Per cert, Nu, gràcies per la nit. Va ser fantàstica!