WMC=3GSM

Fa un any, vaig escriure el què hi ha aquí sota.
Avui, no només em refermo en totes i cada una de les paraules, sinó que a més, crec que l'ostentació de què estan fent gala tots els participants del WMC és una provocació a l'atac directe en contra d'ells. En època de crisi, no és de bona educació (ni sensat, tampoc) anar pel metro lluint mòbils que valen més calers que tota la roba que portem els "autòctons".
Disculpeu la virulència, però no puc veure'ls cada matí amb les seves maletetes i no dir el què en penso...

Sóc dolenta.
Aquest matí, mentre estava al tren llegint un d'aquests còmics que li diuen premsa gratuïta (em sembla que era el colmo, el Qué!), he llegit que les denúncies per robatori de mòbils i portàtils durant el congrés del 3GSM han caigut en picat, d'un 47%. Que dels 112 robatoris que s'havien denunciat l'any passat, aquest any s'ha passat a 61. I sóc dolenta perquè he pensat que 61 no eren prous. Que des del meu punt de vista els haurien hagut de deixar a tots, absolutament tots (gairebé no hi ha totes, en aquest congrés, però per si de cas, a elles també) en calçotets, a la porta del metro i sense targeta.
Tota la gent que ha anat al 3GSM, per molt que m'intentin vendre que són treballadors i que depenen, com jo, d'un sou a final de mes, s'han jugat el físic de la manera més imbècil cada dia, anant amb les seves plaquetes identificatòries per la ciutat, per demostrar-nos als pobres mortals que hi ha diferents tipus de gent: els que es gasten 600 euros en un mòbil i els qui no. Els qui porten un portàtil per dissenyar coets espacials per a la Nasa (i amb prou feines saben enviar un correu electrònic si les seves secretàries, aquestes sí, totes dones, estan de baixa) i els qui no volem seguir la tirania del Gates i ens hem pillat l'OpenOffice (amb tots els problemes de compatibiltat que suposa...). I a sobre, aquesta pandilla (sí, pandilla, colla de delinqüents) anaven amb aires de superioritat per tota la ciutat, omplint els locals, omplint el metro, apartant-te a emprentes amb les seves Samsonite de materials extraterrestres i fent el capullo, sense saber posar la targeta de metro al lloc que toca i intentant passar per l'altre torniquet. Molt mòbil de tercera generació, molta tele al mòbil i no saben llegir la icona més senzilla de la història: la fletxa.
Però si ells s'haguessin merescut, per prepotents, que els deixessin "en paños menores", no vull escriure el que penso dels que han permès i han incentivat que Barcelona s'hagi convertit en un puto parc temàtic per a rics i estrangers, guapos, amb mòbils més potents que tota la tecnologia de casa meva, amb pasta a la butxaca per gastar, amb capacitat per pagar 300 euros per una nit en un hotel de tres estrelles (extorquidors!!!!!!!), que ens ha deixat als pocs indígenes que quedem (cada dia som menys i comencem a reconèixe'ns al metro perquè encara parlem aquella llengua en perill d'extinció que es diu català) com si fóssim micos en gàbies.
Aviat ens tiraran cacauets o es faran fotos amb nosaltres, com si fóssom en una reserva índia i fóssim molt typicals...