Els guardians del llibre

Els guardians del llibre, de Geraldine Brooks, és un bon llibre. Així d'entrada, és recomanable per passar una bona estona.
El llibre se centra en les viscissituds que ha viscut al llarg dels temps la Hagadà de Sarajevo. La Hagadà, un còdex domèstic jueu, apareix a Sarajevo després de la guerra, quan es pensava que estava perduda. És una obra extraordinària, sobretot per les seves il·lustracions, i tenint en compte que tant el judaisme com l'islam consideren que les icones són idolatria, la seva història ha de ser, també, extraordinària. Un dels elements que la fan més curiosa és que dos musulmans han arriscat la seva vida per salvar-la.
A partir de l'estudi de la Hagadà per part de Hanna, una conservadora de llibres australiana, es va teixint la història, paral·lela, la de la Hagadà i la de la Hanna. De com es va fer la Hagadà i de com la Hanna descobreix la seva vida.
La Mireia el va recomanar en el seu bloc, però vaig preferir llegir el llibre abans de veure'n la ressenya. És una bona ressenya, però és més generosa, com habitualment, que jo. La Mireia va definir el llibre dient que hi ha dues històries, una enrera i una endavant, la Hagadà i la Hanna. És una idea que li robo (sense el seu permís, però espero que amb permissivitat...)
Considero que la història que va enrera és excel·lent. Amb molt poques pàgines descriu i transmet les situacions històriques, els moments convulsos, els canvis, el menyspreu als jueus i als musulmans, les guerres, les persecucions, la intolerància, la intel·lectualitat, el perdó, la caritat, l'amor... Amb quatre paraules sap explicar l'època de la resistència iugoslava, amb els partisans; la Inquisió espanyola; la llibertat amb límits de Venècia; els resultats de la guerra de Bòsnia, la Viena imperial...
La història que va endavant, la de la Hanna, la considero, ho sento, pobra i sobrera. No m'aporta res la mala relació de la Hanna amb la seva mare súperglamurosa i neurocirurgiana, la seva vida sexual intranscendent, els seus problemes per no haver conegut el seu pare...
Mentre que una d'elles és fantàstica i val la pena el llibre només per saber com es va arribar a fer aquesta Hagadà i t'apassiones i vius com va passant de mà en mà, l'altra història em va carregar...
Però vaja, per sort, per gustos, colors! I el recomano, perquè val la pena.
Ara, que molt, molt millor, El xinès, de Henning Mankell. Properament...