Calafell

Calafell és el màxim exponent del meu amor-odi. Detesto profundament Calafell i la seva vida (zona platja, ei) des que tinc 15 anys. No m'agrada. No m'ha agradat mai, ni quan tenia edat per anar a l'Espit a prendre'm els "metres de xupitos". I en canvi és un dels llocs que em genera més bon rotllo, més tranquil·litat, més relax, més pau.
Suposo que fonamentalment el fet de ser-hi amb tota la meva família, home,mare, germana, germans, neboda, nebot (sovint tietes i oncles) a mi, que sóc grupal de mena, em satisfà. Em fa sentir comfortada i acomboiada per un entorn de certeses.

Dissabte al matí agafaré la Renfe, el bocata i l'ampolla d'aigua, un llibre ben gruixut, em carregaré de paciència i baixaré fins a Calafell. I quan arribi sé que la meva germana m'haurà preparat el meu plat preferit, arròs, i que la meva mare estarà encantada de veure'm un cap de setmana sencer i poder discutir i jugar a cartes, i que els meus nebots m'arrossegaran a jugar amb les onades... I seré feliç de perdre'm en aquesta calma, bressolada per les onades i la calor, barrejant factor Delial factor 30 i sorra de la platja...