dijous, de febrer 12, 2009

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, Stieg Larsson

Per indicació d'un/a amable lector/a, haig de corregir el post... En un atac d'ignorància, vaig escriure Larssen en lloc de Larsson. Demano disculpes i corregeixo!!! Gràcies i disculpeu les molèsties!
Abans de fer aquest post he deixat sedimentar la lectura. El vaig llegir fa dies però, com em va passar amb l'anterior, encara no sé si m'ha agradat o no. Tot i que aquest tira més cap al no, no m'ha agradat.
A diferència d'altres companys blocaires, no ha aconseguit enganxar-me. Ja no representava la novetat que va suposar Els homes que no estimaven les dones. El tema segueix sent força similar: l'explotació de les dones per part dels homes. En aquest cas, es complica amb la història personal de la Lisbet Salander, el seu passat i el seu futur. En Mikael Blomkvist queda més en un segon pla; la Salander guanya pes.
Però al contrari del què es podria pensar, aquesta noia no em sembla real en cap cas. Em sembla cada cop més un estereotip, impossible per altra banda. En el seu intent de fer-la més humana, explicant els seus sentiments i emocions, les causes del seu comportament, ha aconseguit fer-me la ridícula, inversemblant; fins i tot, absurda.
Amb en Blomkvist, per als qui ja heu llegit la primera, ja em va passar i em va semblar que ell, de certa manera, també era un dels homes que no estimen les dones.
I sobre la part de novel·la negra, com ja va passar amb l'anterior, em sembla resolta amb precipitació, sense que sigui raonable del tot... Trobo que queden caps per lligar, que les explicacions i les justificaci0ns se les treu de la màniga i que et pots passar tres setmanes (el temps que m'he pres jo) intentant acabar de quadrar totes les informacions, a veure si és versemblant... I no m'ho ha semblat.
Ei, que sé que a la majoria us ha agradat! I no és que m'hagi avorrit, ni res semblant. És que "me l'imaginava més gran"!
El que em sembla interessant és la vessant de denúncia social. I començo a pensar que el fet que Larsson estigui mort ajuda a haver-se pogut publicar aquesta trilogia.
Ara, que per passar l'estona, doncs sí, mira, està bé... Ara, francament, és molt, molt millor La segona mort de Jesucrist, de Francesc Puigpelat. Dec el post, ho sé, però arribarà...

5 comentaris:

kweilan ha dit...

Jo vaig passar l'estona i em va enganxar força però el final em va decepcionar moltíssim perquè de fet la trama políciaca és pràcticament inexistent.

Salva Piqueras ha dit...

En deus algun més de post... però esperarem!!

Mireia ha dit...

Jo acabo de llegir el primer i m'ha agradat. Com a llibre per passar estona, l'he trobat entretingut i m'ha enganxat. ja veurem aquest segon

Barrufet ha dit...

A mi m'han agradat molt els tres llibres, però ja se sap que sobre gustos... Ara bé, podries escriure Larsson i no Larssen. :-)

Àlex ha dit...

Benvingut/da Barrufet!
Tens raó :-))) És Larsson, no Larssen...
Espera, que faré un post de correcció!
Gràcies!