Han passat molts dies des de l'últim post, però ja ho té, això, la vida moderna, que les coses "urgents" prenen el temps de les coses importants.Andrea Camilleri és un dels autors de novel·la negra que estan vius que més m'agraden.
Els seus llibres, ja siguin de relats curts o novel·les, són sempre intensos. A vegades més irònics, a vegades més tristos, a vegades més històrics, a vegades més irreverents.
Salvo Montalbano és un comissari fantàstic. Mai de la vida el voldria com a parella, acabaria escanyant-lo (tot i ser de paper), però és un dels personatges més interessants que es fan i es desfan del món de la novel·la negra. Diguem-li debilitat, d'això meu. I a sobre sap menjar bé!!!
Al llibre, que és el que toca. La lluna de paper explica com Montalbano arriba a descobrir qui ha matat un home que apareix en un colomar, assegut en una cadira. Hi ha dues dones a la seva vida i unes quantes relacions força inexplicables que enfosqueixen tota la vida d'aquest home mort.
I d'altra banda, com que totes i tots els que treballem fora de casa sabem que les coses mai no es fan d'una en una, sinó de moltes en moltes, també hi ha altres casos oberts, alguns de relacionats, alguns que no. I la vida privada sovint és un cas més, ja sigui la nostra o la dels nostres companys i col·legues...
Un bon llibre, una bona narrativa, una bona estona. Divertit, amè, ràpid, profund, curiós, desenfadat. Ràpid de llegir, segur que lent d'escriure. El talent és una qualitat de Camilleri, però a més l'home hi posa artesania, amb la qual cosa s'aconsegueix un llibre excel·lent.
I una felicitació fervent a la traducció de Pau Vidal. La meitat del mèrit del llibre, en català, és seva. Si ens queixem dels traductors tradïdors, felicitem als traductors magnífics que tenim un català. En Pau Vidal és un d'ells. Enhorabona!
I en un altre registre, però que ja penjaré quan pugui, imprescindible, totalment, Sense títol, d'Andrea Camilleri. Imprescindible per conèixer un altre temps, una altra vida, una altra Sicília...
I d'altra banda, com que totes i tots els que treballem fora de casa sabem que les coses mai no es fan d'una en una, sinó de moltes en moltes, també hi ha altres casos oberts, alguns de relacionats, alguns que no. I la vida privada sovint és un cas més, ja sigui la nostra o la dels nostres companys i col·legues...
Un bon llibre, una bona narrativa, una bona estona. Divertit, amè, ràpid, profund, curiós, desenfadat. Ràpid de llegir, segur que lent d'escriure. El talent és una qualitat de Camilleri, però a més l'home hi posa artesania, amb la qual cosa s'aconsegueix un llibre excel·lent.
I una felicitació fervent a la traducció de Pau Vidal. La meitat del mèrit del llibre, en català, és seva. Si ens queixem dels traductors tradïdors, felicitem als traductors magnífics que tenim un català. En Pau Vidal és un d'ells. Enhorabona!
I en un altre registre, però que ja penjaré quan pugui, imprescindible, totalment, Sense títol, d'Andrea Camilleri. Imprescindible per conèixer un altre temps, una altra vida, una altra Sicília...
1 comentari:
En Montalbano de Camilleri també m'agrada. On hi hagi un assassinat i algú que l'investigui; allà em trobareu. A més si està ben escrit, ens ajuda a entendre un territori i passa com si res; encara amb més raó.
Pel que fa a Sense títol és l'únic llibre de Camilleri que he llegit que no fos d'en Montalbano i se'm va fer una mica feixuc. Espero el teu comentari
Publica un comentari a l'entrada