La mala dona, Marc Pastor

Al començament de les vacances vaig anar a comprar un llibre a l'FNAC. Error garrafal. Vaig sortir amb quatre llibres i tres compactes sota el braç. Mig pressupost de les vacances... Però em vaig endur La mala dona, de Marc Pastor, que feia dies que m'encuriosia.
Vaig arribar a casa, vaig asseure'm al sofà, vaig apagar el mòbil, vaig agafar un paquet de Marlboro, l'encenedor i el cendrer, una ampolla d'aigua i em vaig perdre dins el llibre.
El començament és francament interessant. Que el narrador sigui doble desconcerta una mica a l'inici, però fàcilment ho acabes destriant. Els primers tres capítols (ho vaig contrastar amb el meu company, que se'l va llegir poc després de mi) potser són una mica recarregats des del meu punt de vista. Però a partir d'aquí, s'agilitza, es fa vibrant, es fa intens. Et perds en els carrers de l'antiga Barcelona, que veus pintada en blanc i negre i amb una intensa olor a col i escombraries. Sents el fred del carrer Balmes i l'escalfor angoixant del què ara és el Raval i el Gòtic.
Veus les putes, els policies, els burgesos anant al Liceu, l'Arc de Sant Agustí, el carrer de la Lluna, el carrer del Tigre, el carrer de Joaquin Costa.
A les cinc de la matinada em vaig aixecar del sofà, vaig menjar una miqueta i me'n vaig anar a clapar. Realment, és com m'agrada llegir; perduda dins el llibre i oblidant l'entorn.
A mi em va agradar molt. Està ben escrit, és atractiu, interessant, fins i tot addictiu. El fet de saber com s'acaba (l'assassina no és la majordoma...) no li fa perdre gens ni mica d'interès. Fins i tot pot passar una mica el contrari, que li'n fa guanyar. El final, esplendorós.
Només un parell de detalls que no em van acabar de convèncer. Hi ha dos elements (que no desvetllaré aquí perquè us faria malbé el llibre) que trobo que no acaben de quedar ben trabats. Donarien molt de joc; queden esboçats però no desenvolupats. Pel meu gust, una llàstima per poc o per excés.
Espero que l'autor me'ls pugui aclarir!