dilluns, de febrer 18, 2008

Roger de Flor, el lleó de Constantinoble

Roger de Flor, el lleó de Constantinoble és un llibre que val la pena. Editat el 2004 i escrit per Francesc Puigpelat a mi em va enganxar.

Ramon Muntaner, almogàver i cronista reial, va explicant des dels seus records i la vida de Roger. Els records i les cartes, escrites pel mateix Roger de Flor a més de les de Maria de Grècia, la seva dona; de les de la seva sogra; de la seva amant, et porten a descobrir qui va assassinar,segons Puigpelat, el cap dels almogàvers a Adrianòpolis, a traïció, que va generar la famosa Venjança Catalana, per part dels almogàvers.

El llibre és addictiu, perquè et presenta Muntaner com un home fred, calculador, capaç de qualsevol cosa pel què ell creu que és la idea de país, mentre que Roger de Flor, el cabdill almogàver és un home brillant, apassionat, apassionant. Un assassí, però amb un sexappeal irresistible (devia ser com el rei En Jaume, trossos d'home en mig de baixets, morenos i pudents...) Els almogàvers no es destacaven pas per la seva higiene ni per la seva educació. De fet, eren el pitjor de cada casa i nosaltres, així de llestos, en fem bandera, d'una colla d'arreplegats mercenaris, que es venien al millor postor, que en aquest cas era la corona de Catalunya-Aragó quan estenia el seu imperi fins a Grècia.

De la Venjança Catalana encara se'n recorden a Grècia (de fet, quan els supporters del Barça Almogàvers van anar a Atenes a la final de la lliga de campions amb el Milan, els van posar amagadets darrera unes valles metàl·liques i tancats amb reixes, mentre que van deixar que els Boixos Nois campessin per la ciutat amb tota tranquil·litat... ). I encara ara, quan volen fer por als nens, els diuen que vindran els almogàvers si no se'n van a dormir (a nosaltres ens enviaven l'home del sac, que sembla que era més persona que els almogàvers).

En definitiva, Roger de Flor, el Lleó de Constantinoble és un llibre recomanable, que no et deixa indiferent i que fa que acabis comprant la resta de novetats de Puigpelat, com Els Llops, que ja presentaré un altre dia...

Cap comentari: