tag:blogger.com,1999:blog-299788592024-03-14T05:36:00.570+01:00I ara, què?Som allò que mengem, bevem, llegim i veiem!
Doncs que sigui força i de qualitat!Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.comBlogger214125tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-48163857782081487932015-01-25T12:15:00.001+01:002015-01-25T12:15:57.287+01:00Paraules retocades i retallades<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-rLX2_zvZIFY/VMTQUCWJJmI/AAAAAAAABrw/AWnCkFfD-yE/s1600/paraules-i-futur1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-rLX2_zvZIFY/VMTQUCWJJmI/AAAAAAAABrw/AWnCkFfD-yE/s1600/paraules-i-futur1.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Detesto que em toquin les meves paraules. Odio que em retallin, que em refacin, que em reescriguin. Això ho faig jo quan vull. Abans es deia que les paraules se les enduia el vent. Ara es pot dir que les paraules se les endu el Ctrl+C, Ctrl+V o el Supr. Alternativament, també tenim el "eliminar" ("està segur que vol eliminar aquest arxiu?", que sí, que ja t'he dit 72 vegades que vull eliminar-lo, Word del diable)<div>
Fa anys que no escric amb un objectiu determinat. En línies generals, quan he escrit darrerament, he escrit per pur esport, per ganes de dir alguna cosa que pensava jo, no perquè ningú es sentís commogut, interessat, insultat, motivat o res que se li assemblés. </div>
<div>
Durant un temps, això d'escriure amb un propòsit més o menys clar va ser el meu modus vivendi. I quan temps després he vist el que estava escrit, segueixo pensant que no me'n sortia malament. Encara puc reconèixer què vaig escriure jo, per què ho vaig escriure i quines referències feia servir. En alguns casos han passat més de deu anys. Em molesta veure que les coses han canviat tan poc que segueixen sent vigents. Però el que també em passa ara, quan rellegeixo els textos, és que descobreixo que hi van posar tisores, cútters, bisturins i ganivets per retallar. I per reenganxar paraules que no eren meves i que trenquen tota la lògica interna i externa dels textos. Perden pes. Perden sentit. Perden coherència. I el que és pitjor: ho volen colar com si fos meu.</div>
<div>
Sent poc humil (detesto també l'humilitat: si fas bé una cosa, la fas. No cal que vagis dient-ho a cada passa, però tampoc cal que diguis, buenu, sí, ja, el partido dura noventa minutos, el míster es el que deside, yo hago lo que puedo...) és com si al Galliano li diguessin: fes un vestit, però quan el tinguem, el retocarem, perquè clar, ja saps, tu tens idees brillants, però jo el vull a la meva manera. Doncs collons, no vagis a veure el Galliano! Vés a veure el sastre del costat de casa, que te'l farà a mida!</div>
<div>
Uix, m'he putejat!</div>
Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-41737847769591085412014-10-20T11:05:00.002+02:002014-10-20T11:05:35.664+02:00Intimitats públiques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-V_39EmQ2oIQ/VETQPzKqDkI/AAAAAAAABlg/8PpldonT_i0/s1600/iStock_000004411494XSmall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-V_39EmQ2oIQ/VETQPzKqDkI/AAAAAAAABlg/8PpldonT_i0/s1600/iStock_000004411494XSmall.jpg" height="319" width="320" /></a></div>
<br />
L'altre dia em va caure a les mans un llibre que parlava d'una persona que conec.<br />
Com que sabia de qui parlava, em va ser extraordinàriament senzill reconèixer-la. Fins i tot puc dir que una bona part de la descripció és molt acurada.<br />
Però explicava part de la vida privada d'aquesta persona. I em temo que sense el seu permís; probablement, sense ni tan sols el seu coneixement. No sé fins a quin punt li va fer gràcia, a aquesta persona que les seves intimitats fossin publicades i fetes públiques.<br />
Arribats a aquest punt, em pregunto amb quin dret molts autors i autores fan servir persones reals com a base dels seus personatges; persones que si les coneixes poden ser reconegudes clarament i de les quals t'assabentes de coses que no t'han explicat i que, per tant, no volen que sàpigues.<br />
És legítim? El fet que molts lectors no coneguem les persones que hi ha darrere els personatges és una coartada suficient perquè es pugui explicar la vida d'aquestes persones impunement?<br />
Canviant el nom n'hi ha prou?<br />
Canviant la ciutat o la feina se suposa que ja no es reconeixerà aquesta persona?<br />
Basar-se en les experiències personals per escriure és bàsic. Només faltaria. S'ha d'estar molt dotat per a l'escriptura per ser capaç de crear tot un univers amb personatges completament nous. Però hi hauria d'haver un límit entre el que és utilitzar l'experiència i el que és reproduir l'experiència, em sembla.<br />
Potser alguns autors haurien d'anar més en compte a l'hora d'escriure. O bé aprendre a fer servir més la imaginació i menys l'agenda de telèfons.<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-40569988364204394142014-09-25T18:26:00.002+02:002014-09-25T18:27:03.538+02:00Avortament lliure i gratuït. Però no als 16.Estic a favor de l'avortament lliure i gratuït.<br />
Per diferents motius, cap dels quals, per cert, és "jo pareixo, jo decideixo". Sempre m'ha semblat que l'altra part de l'embaràs (cap dona es pot embarassar sense un gamet masculí, ni que ho vulguem) quan té nom i cognoms té dret a poder dir alguna cosa.<br />
<br />
Els meus motius són:<br />
<br />
a) És un dret, no una obligació. Això vol dir que avortarà qui ho vulgui fer després de pensar-s'ho. No serà obligatori. Les que no vulguin avortar no ho hauran de fer. No s'anirà fent campanyes de promoció de l'IVE a la tele, com si fos un transplantament de cabell.<br />
<br />
b) La salut: l'avortament s'ha de dur a terme amb garanties de protecció de salut de la dona que avorta. Encara que estigui prohibit, l'avortament se segueix practicant. Només que quan està prohibit es fa en llocs insalubres i que acabaran sent un risc greu per la salut de la dona.<br />
<br />
c) El dret dels infants a néixer sent volguts: moltes vegades hi ha embarassos no desitjats. Però no tots aquests embarassos acaben en avortament. N'hi ha moltes que al cap d'uns dies de reflexió decideixen que potser no és el que tenien en ment però que sí, que volen tenir aquest fill. Les que decideixen que no el volen, que no sabran què fer-ne, que no, que no i que no, si són obligades a parir-lo probablement es trobaran amb un fill no volgut. Un fill que serà excessivament vulnerable a l'abandonament, als maltractaments, a la violència. No crec que hi hagi res pitjor en aquesta vida que créixer sabent que no et volen.<br />
<br />
d) El dret a la igualtat d'oportunitats: si tornem al punt b, el de la salut, com sempre ens trobem amb diferències per motius de renda. Les dones que puguin pagar-se el bitllet d'avió i l'hotel i el tractament privat segur que es pagaran, si volen avortar, un viatge a canviar-se el vestuari, a visitar uns amics o a veure una obra de teatre a qualsevol lloc del món i gaudiran d'un avortament segur (en principi). Les pobres, no. Aniran a petar a llocs insalubres, amb pobres condicions mèdiques i de garanties d'atenció.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Bj9D9ptONOo/VCRCKHjrCbI/AAAAAAAABk0/3pOzggkcDIs/s1600/any16ws-1trnspgrocx.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Bj9D9ptONOo/VCRCKHjrCbI/AAAAAAAABk0/3pOzggkcDIs/s1600/any16ws-1trnspgrocx.gif" /></a></div>
<br />
<br />
És a dir, prou motivat, oi?<br />
<br />
Doncs ara perquè penso que als 16-17 anys NO s'ha de poder avortar sense coneixement d'algun adult. No estic dient amb permís. Estic dient CONEIXEMENT. Tot i que tampoc no em semblaria tan salvatge parlar de permís, però ho podria acceptar. Les noies de 16 i 17 anys són menors d'edat. Per tant, estan sota la tutela d'algun adult. Si aquestes noies prenen una decisió complexa com és la d'interrompre voluntàriament un embaràs, els adults que hi conviuen tenen el dret i l'obligació de saber què els passa, per què tenen aquestes reaccions emocionals tan extremes. Un avortament no és una borratxera descomunal, que es passa dormint i amb molta pasta. És una acció directa contra el cos, raspant parts internes que poden deixar conseqüències més enllà de l'endemà. I no dic tampoc que hagi de ser el pare, la mare o el tutor legal. Parlo de CONEIXEMENT I ACOMPANYAMENT per part d'un adult que tingui algun vincle amb la menor. Una tieta, un mestre, una cap del cau, la senyora de la neteja de l'empresa on treballen, la veïna del principal. M'és igual. Algú que després de la intervenció (es passa per quirofan, ei. Que no et treuen una dent...) pugui estar atent que no hi ha cap complicació i que pugui intervenir en cas de necessitat.<br />
<br />
Però si no pot ser, si considerem que les noies de 16 i 17 anys poden avortar soles perquè són prou madures per prendre aquesta decisió, aleshores siguem conseqüents com a societat. Si poden avortar, si poden treballar, si es poden casar, aleshores canviem l'edat en què s'assoleix la majoria d'edat i que es rebaixi fins als 16. Que es pugui conduir, que es pugui votar, que es pugui comprar tabac, que es pugui comprar alcohol. O tot o res. O són grans per a algunes coses i petites per a d'altres?<br />
<br />
Posem-nos d'acord.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-41720789092222043282014-09-05T20:01:00.000+02:002014-09-05T20:01:18.223+02:00Monstruar<br />
Si fossin els homes els que es dessagnessin regularment i de manera dolorosa, s'hauria estat investigant des del dia del Big Bang perquè es reduís a una estoneta, mentre fas el cafè i que ni tan sols se n'adonessin. O haurien fet novel·les, pel·lícules, documentals i sèries èpiques per narrar amb tots els detalls com superen aquests moments.<br />
Però com que ho patim les dones, que ens bombin. Els mateixos antiinflamatoris que quan et trenques una cama, bromes de mal gust a tots els mitjans, tòpics imbècils sobre els canvis d'humor, anuncis de productes de primera necessitat per a unineuronals drogats i beguts.<br />
Fins fa no gaire, les dones quan menstruaven pràcticament s'havien d'amagar i segueix sent un tema tabú. Difícilment es parla d'això en una sobretaula on hi ha adolescents femelles. La qual cosa fa que encara sigui entès com uns dies que s'ha de dissimular, que s'ha de passar en silenci, com si tinguessis morenes. Pots dir obertament "em fan mal els queixals", "m'explota el cap" o "tinc un gra al cul", però no diguis mai en públic "em trobo fatal perquè m'ha vingut la regla" o "parem en aquella cafeteria que em cal canviar-me de compresa". Com que sóc una desllenguada i una maleducada professional que em passo tants tabús com puc per sota l'aixella, jo ho dic i us juro que les cares del públic són un poema. Tant del masculí com del femení.<br />
Hi ha religions que consideren que és una impuresa. Que els homes no s'hi han d'apropar "en aquelles èpoques". Hi ha cultures que han enviat les dones fora de la comunitat quan s'han estat dessagnant, perquè no eren fèrtils en aquell moment i no eren útils al grup. Avui en dia és més dicret, però se segueix aïllant de manera subtil la menstruadora, amb frases com "està sensible, que té un d'aquells dies".<br />
<br />
En resum. No veig per què a aquestes alçades de l'avenç de la biomedicina, la bioquímica i les biofibres encara no podem decidir nosaltres quan volem tenir la regla, per què i amb què ens volem protegir.<br />
Una altra manera de fer-nos responsables de no se sap quin pecat original que vam cometre.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-57449537985655703062014-03-31T10:35:00.001+02:002014-03-31T10:35:17.933+02:00Les pakistaneses primàries del PSCVagi per endavant que me'n refot qui encapçali la llista del PSC (si encara es diu així) a l'Ajuntament de Barcelona. Mai de la meva vida els votaria, de manera que com si la vol encapçalar la cabra de la legió.<br />
Però com a politòloga hi ha coses que em fascinen.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-80OpKCbRPoM/Uzkorg0ozAI/AAAAAAAABiY/eP-Nkem7bQU/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-80OpKCbRPoM/Uzkorg0ozAI/AAAAAAAABiY/eP-Nkem7bQU/s1600/images.jpg" /></a></div>
<br />
No sé qui ha estat la llumenera que ha decidit fer guanyar un candidat mitjançant el vot d'un seguit de gent que a les eleccions municipals no podrà votar. S'estan pervertint ells mateixos les dades de vot.<br />
Evidentment, cal guanyar primer les primàries per poder ser el cap de llista. Però podries guanyar-les amb vots de persones que després, a les eleccions de veritat, a les que et permetran accedir a l'Ajuntament et puguin tornar a votar, no? Perquè si fan els càlculs de percentatge de vot a partir de les votacions de dissabte serà divertit veure com els socialistes queden per darrere del PACMA a les municipals.<br />
I ja està, fins aquí la meva reflexió de la jornada electoral socialista de dissabte.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-32972680230339721672014-03-13T12:03:00.001+01:002014-03-13T12:03:39.689+01:00Lletres antigues, cançons noves<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Treballo DES DE casa. Això vol dir que treballo. Que ho faig en un entorn domèstic. No perquè vulgui. Sinó perquè no em puc pagar un despatx.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Però té avantatges. Visc en un pis d'abans de la guerra, de manera que està completament insonoritzat per als veïns. I si no, tampoc no podrien sentir res. Fan obres al carrer i per no sentir, no sents ni els teus pensaments...</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><b><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;"></span></b></i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-3W9Ump2oWhU/UyGQG92bKeI/AAAAAAAABhs/omlw_ly4Th8/s1600/El+Tec+i+la+Teca++Rock+en+Catal+1++2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-3W9Ump2oWhU/UyGQG92bKeI/AAAAAAAABhs/omlw_ly4Th8/s1600/El+Tec+i+la+Teca++Rock+en+Catal+1++2.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Resum, que per concentrar-me sempre he posat la música molt alta. Així no em destorben els altres sorolls. Ara que hem reordenat els cds, he estat escoltant velles glòries del present i del passat i, entre d'altres, ha sonat Contra el fusell, un somriure, de la Dharma.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">La lletra oficial fa així:</span><br />
<span style="color: blue; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span>
<span style="color: blue; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la rutina, la poesia</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el realisme, la utopia</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fanatisme, la ironia</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fusell, un somriure</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el racisme, fraternitat</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la fam, solidaritat</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra l´imperialista, l´humanista</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la Contra, el sandinista</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la intolerància, estima com vulguis</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la tortura, els Drets Humans</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la guerra, insubmissió</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fusell, un somriure</span></i></span><br />
<span style="background-color: white; color: #242626; line-height: 17.68000030517578px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #242626; line-height: 17.68000030517578px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">I m'ha semblat francament demodé i injusta. Jo la canviaria pel següent (que segur que no lliga i que no combina, però que em sembla que és el que toca):</span></span><br />
<span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><br /></b></i></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la rutina, la il·lusió</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el realisme, la lluita </span></b></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fanatisme, la ironia</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fusell, un AK-47</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el racisme, educació</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la fam, justícia social</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra l´imperialista, la llibertat individual i col·lectiva</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la Contra, el sandinista (actualment, els sandinistes, després d'haver governat Nicaragua han decidit fer-se monjos budistes la majoria d'ells, o sigui que hauríem d'actualitzar)</span></b></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b>Contra els mujahidins, òstia al canto i llibertat religiosa <br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la intolerància, ...... primer de tot definim de quina intolerància estem parlant. En genèric, en concret? Depèn de cada una d'elles, una solució. Però evidentment, fot el que vulguis sense molestar la resta i sense voler que facin com tu.</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la tortura, la presó al torturador</span></b></i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><br /></b></i></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra la guerra, insubmissió</span><br style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;" /><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">Contra el fusell, unes urnes. (tot i que és d'un hippisme que no és lo meu. Contra el fusell, un Kalashnikov o un tanc; penso que és més ajustat)</span></b></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><b><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;"><br /></span></b></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: white; line-height: 17.68000030517578px;">La meva aportació diària al pensament col·lectiu innecessària i poc autoritzada en res en concret i en tot en general. Vull ser tertuliana. M'ho he guanyat! :D</span></span>Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-77442205085225475132014-03-08T10:15:00.001+01:002014-03-08T10:15:42.203+01:00Fins els nassosOdio el 8 de març, Dia Internacional de les Dones; odio el 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència envers les dones.<br />
Les dones som subjectes de dret i de política, no objectes de dies i de caritat. M'explico?<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Mt5TAQTqtEk/Uxrfqd1xOOI/AAAAAAAABhc/xH0QgtqMbI4/s1600/nassos1+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Mt5TAQTqtEk/Uxrfqd1xOOI/AAAAAAAABhc/xH0QgtqMbI4/s1600/nassos1+(1).jpg" /></a></div>
<br />
Odio els dies que ens recorden que seguim aixafades, reduïdes, menystingudes i que encara que n'hi ha unes quantes que hagin arribat a llocs claus, són la minoria. Em fascinen la Michelle Bachelet, l'Angela Merkel, la Katherine Ashton, la Hillary Clinton, la Velma Rousseff, la Cristina Fernández. Entre d'altres, evidentment. S'han fet espai en un "hàbitat" normalment masculí. Probablement amb les mateixes eines, quin remei. Però no deixa de ser que són les eines que hi ha en aquests moments: cops de colze, aliances dubtoses, salvatjades diferents dins els partits polítics. Probablement han hagut de ser molt més bones que la majoria dels seus col·legues masculins, però suposo que teniu clar que tots els homes que hi ha al capdavant de països, estats, empreses o associacions de taxistes són els millors de la seva àrea, oi? Perquè no cal anar a buscar gaire lluny per veure com de mediocres, per no dir dolents (entengueu dolents en el context del post, d'acord?), són la majoria dels homes que surten a la tele diàriament.<br />
N'estic fins els nassos de sentir que la dona que vulgui sobresortir ha de ser millor que l'home amb qui competeixi pel lloc, perquè si no ho és és acusada de "florero" o "quota", en el millor dels casos. Normalment directament som tant amables tots (i incloc un gran nombre de dones) que es pregunten amb qui s'han enllitat per aconseguir la feina. Sense demanar als homes que siguin millors que les dones. A ells no els diuen "florero" o "quota".<br />
<br />
Dues anècdotes personals, i perdoneu-me la gosadia.<br />
<br />
-Primera: Dinosequantos d'aquesta setmana el pedant del Josep Cuní asseu a la seva taula de debat quatre dones. Les presenta com les dones més influents del país en aquests moments (suposo que la Rahola es devia estar estirant els cabells, perquè ella no hi era). Hi havia la Muriel Casals, la Carme Forcadell, l'Ada Colau i la monja Forcades. En altres posts ja he parlat d'elles, de manera que aquest no és el lloc. Però hi va haver dues coses brutals. El superb del Cuní diu "he volgut asseure aquí avui les 4 dones més influents del país, les úniques que són capaces de fer sortir dos milions o més de persones al carrer quan les convoquen". I la monja Forcades li respon: "Doncs aleshores devem ser les persones, homes o dones, més influents. Hi ha algun home al país que en aquests moments tregui dos milions de persones al carrer per res?". La cara del pedant del Cuní va ser un poema. La Forcadell va dir "em pensava que ens havies demanat de venir, com de costum, perquè s'acosta el 8 de març i "toquen" dones". El caracul del Cuní li respon "Evidentment, també. Perquè a més de ser líders, també sou dones, no?". I dius, sí. I també són seguidores del Barça, periodistes, metges, economistes... I per això no les asseus a les teves tertúlies gerontològiques, ruc. Estic fins els nassos que tothom trobi normal que en una taula de "debat" (per no dir-li pontificació absurda i avorrida) hi hagi asseguts 6 homes. Tothom se sorprèn que hi hagi assegudes 6 dones. Per què? Perquè encara no és el que és habitual.<br />
<br />
-Segona: fa uns cinc anys, els companys de feina del col·lega li van regalar un vol en globus i una nit d'hotel a la Garrotxa per un esdeveniment festiu que fèiem. És a dir, pel, casament, vaja. I vam trigar força en anar-hi. Gran hotel, gran paisatge, gran vol. De veritat, val la pena. Al final, t'ofereixen un esmorzar de forquilla, amb botifarra i fesols, entre d'altres. Asseguts a la taula estàvem els que havíem fet el vol junts, una dotzena de persones, més el "conductor" del globus. Xerrant, xerrant, va sortir el tema de la política. El conductor votava Plataforma per Catalunya perquè "clar, aquesta xusma de moros tapen a les seves dones i no els deixen fer res (sic)". Jo el tenia assegut davant per davant i el meu home estava a la meva dreta. Raonablement, s'hauria hagut de dirigir a mi quan parlava. I mentre no vam parlar de política, ho feia. A la que vam començar a parlar d'això, automàticament va girar el cap i es va limitar a parlar amb en Carles. La gràcia és que la que treballava en política en aquells moments era jo. Quan li vaig dir que estava fent exactament el mateix, perquè m'estava invisibilitzant però sense posar-me mocador ni res, es va posar fet una fúria. Jo, molt polidament, em vaig aixecar, vaig fer botifarra, i me'n vaig anar. La Catalunya catalana, la nostra èpica font d'inspiració és tan masclista, racista i curta com la de qualsevol altre lloc del món. De veritat, a 2011, havia d'estar-me discutint jo amb un paio que creia que les dones no poden anar tapades (que jo penso el mateix, ei! mireu, sinó, <a href="http://i-ara.blogspot.com.es/2013/08/prohibir-el-burca.html" target="_blank">Prohibir el burca</a> en aquest bloc) però que han d'ensenyar les tetes per ser femenines, que no han de parlar de política perquè això les fa menys atractives, que .... A cagar, tiu.<br />
<br />
Resum: vull deixar d'haver de dir "no, el meu marit no hi és. Sóc lesbiana" quan em truquen per contractar un producte energètic, tot i que la factura va a nom meu; vull deixar d'haver de demanar-li al meu marit que m'acompanyi al banc perquè el desgraciat del pavo que portava el tema de les hipoteques se'm va posar gallet en una negociació en la que tenia raó jo però que no acceptava; vull poder ser tan mediocre com qualsevol home a l'hora de rebre una subvenció, una ajuda, un lloc de treball o una Black & Decker en un concurs; vull poder demanar una broca del 6, amb els seus tacs i els seus cargols sense que em preguntin si ja m'han fet bé la llista de la compra. Vull que no ens escandalitzem tant quan es parla de violència de gènere: vull justícia. Desgraciat que li fot la mà a la dona al damunt, desgraciat que va al talego 20 anys. Vull menys escarafalls i més feina; vull menys dies internacionals i més dies ordinaris; vull justícia social.<br />
<br />
I per això n'hi ha moltes i alguns que ens trenquem la cara cada dia i des de fa molts anys, quan encara no era moda. I el dia 8 vénen i ens expliquen com ho hem de fer per fer-ho bé. Ni més ni menys que com amb l'independentisme. N'estic fins els nassos.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-87162879935755172072014-03-06T11:18:00.002+01:002014-03-06T11:18:21.562+01:00MalsonsAmb el títol, es podria pensar que toca de nou secció "feminista". Tenint en compte que com que s'acosta el 8 de març "toca" parlar de dones, de maltractaments, de dades de feminicidis, de pitjors sous, de falta de feina,... podríem dir que és un autèntic malson ser dona a data d'avui. De fet, ser dona sempre ha estat un malson: treballaven al camp amb els homes, treballaven a casa amb els nens, treballaven a casa dels senyors i a sobre ningú no ha reconegut mai aquesta feina.<br />
Però vaja, no era el tema central.<br />
Volia parlar dels meus malsons, dels que tinc quan dormo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-J0yawigWPXo/UxhLPiSgwLI/AAAAAAAABhM/Eg9Md7lLHB4/s1600/terror.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-J0yawigWPXo/UxhLPiSgwLI/AAAAAAAABhM/Eg9Md7lLHB4/s1600/terror.jpg" height="228" width="320" /></a></div>
<br />
Sóc hipersuggestionable. No hipersensible, no. Hipersuggestionable. Qualsevol cosa que llegeixi, que vegi, que senti (que no pas escolti), que parli durant el dia i sobretot poc abans d'anar a dormir, entra als meus sons.<br />
Fa tres dies vaig somiar tota la nit en morts, suïcidis, sang, violència diversa, pobles abandonats, ganivets,... Havia llegit Ventada de morts, de Josep Albanell abans d'anar a dormir. Em vaig llevar feta pols, trista, esverada i espantada. Vaig aparcar el pobre Albanell al sofà, a les lectures de tarda.<br />
Fa dos dies vaig veure Hellboy a la tele. M'encanta. M'encanta el còmic i m'encanten les pel·lis aquestes. Tota la nit somiant en infern, que em cremaven els peus amb oli bullent. Em vaig llevar tard del cansament que arrossegava de la nit.<br />
D'acord, doncs res, al llit abans de les 11 i amb un llibre soso i insuls, best seller i senzillet com La caiguda dels gegants, del Ken Follet. Sense ànims d'ofendre ningú, els seus llibres estan ben escrits, ei, però te'ls pots llegir com qui veu un capítol de la Riera, sense pensar massa. Toca't els ous. Resulta que vaig deixar de llegir quan els miners comencen una vaga. Conseqüència: m'he passat la nit lluitant amb la classe obrera per un futur més digna, com una sufragista qualsevol, agafant el tren amb el meu company de lluita per buscar-nos la vida en un altre lloc i expandir també les idees polítiques.... Un esgotament.<br />
I ara, què? Què haig de fer abans d'anar a dormir? Llegir el Teo va al zoo? Sóc capaç de passar-me la nit somiant que la zebra s'ha escapat i que dóna voltes per Barcelona amb el bus turístic!<br />
Alguna idea, sisplau???????<br />
I no, no vaig prendre al·lucinògens abans d'anar a dormir. Amb un poniol-menta-til·la em vaig conformar.<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-33091362125782017212014-02-24T12:11:00.000+01:002014-02-24T12:11:07.631+01:00L'Évole com a paradigma de la mediocritat mental<div style="text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-O7Yw9ipvjV4/Uwsoeel8QdI/AAAAAAAABg0/FZv-QXMy2NQ/s1600/caca.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-O7Yw9ipvjV4/Uwsoeel8QdI/AAAAAAAABg0/FZv-QXMy2NQ/s1600/caca.jpg" height="400" width="400" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vivim en un país mediocre. Lamentablement, encara estem vivint dins d'Espanya (espero que s'acabi ràpid) però igualment en aquest cas a Catalunya no ens distingim pe ser gaire millors.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tertúlies on tot de gent que no se sap ben bé per què tenen coneixement de tot i poden opinar (que no aportar dades o informació) sobre qualsevol tema. Tant li fot que sigui els medicaments genèrics, la independència de Catalunya, el preu de les targetes de metro o la mida de l'univers. Estan investits d'una pàtina de sapiència i autoritat que els hem donat els espectadors per parlar de tot i de res i per dir exactament el mateix en cada tema. L'altre dia ja va ser el súmmum quan una senyora que es diu ser sociòloga (ei, jo, fins que no vegi el seu títol signat pel rector, ja no em crec res. I l'original, res d'escannejats) en una tertúlia sobre si l'empresariat del país (del meu, no d'Espanya) diu literalment "jo d'això no en sé res, però segur que....". A veure, xata, si no saps res del tema, calla. Ella i mil com ella, ei. Incloent l'incombustible Màrius Carol, que deu saber fins i tot de física quàntica, del Bernardos, que és una estrella de l'univers escopint maldats sobre tot el que no sigui ell, el Jaume Barberà que és l'esnobisme de la contra constant perquè ell sí que sap de què va tot mentre que nosaltres pobres mortals necessitem del seu far orientador... I així, amb tots i totes les tertulianes del país. En salvaria un o mig, però mira, que es foti. Per tertulià a tot arreu.</div>
<div style="text-align: justify;">
I aleshores ja arribem al punt àlgid de la mediocritat intel·lectual: en Jordi Évole i tota la seva camarilla de socis i associats que ens volen ensenyar a nosaltres el que no podem saber si ell no ens ho mostra. A cagar a la via, tio. Ets un pesat, pretensiós, mentider, manipulador. Busques la gent més dèbil per fer-los dir coses que facin que tu quedis com un investigador de rigor. Preguntar-li a una cap de gabinet si s'ha tret oposicions i buscar la que et diu que sí, però que igualment l'han posada a dit és fer trampa. Només faltaria que a un/a cap de gabinet de qualsevol polític no se'l posés a dit: és un càrrec de confiança, cretí. No un tècnic. A l'enginyer municipal li has de demanar coneixement i oposicions, evidentment. A un cap de gabinet se li ha de demanar capacitat i confiança plena per part del càrrec electe.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però l'Évole, no. Vol demostrar que la política és corrupta i ho fa així. Estupidesa majúscula. Si vols demostrar la corrupció, vés a veure totes les obres absolutament innecessàries que s'han fet i els pressupostos inflats que han donat. Ei, i no parlo d'aeroports. Parlo de centres cívics, casals d'avis, centres d'atenció primària per a quatre persones.... Ah, no calla, que això dóna vots i a la gent li agrada tenir-ne un al costat de casa. Clar, no, això no és corrupció, això és servei al barri. I una merda.</div>
<div style="text-align: justify;">
En una societat en què el que més es llegeix és les Cinquanta ombres de Grey, Els homes que no estimaven les dones, qualsevol de les porqueries escrites per la Júlia Navarro, qualsevol de les fatxades escrites per l'Arturo Pérez-Reverte; on un pseudocientífic com el Punset es fa d'or amb suposades teories sobre tot i sobre res; on la gent ven autoajuda a patades i amb fotos de gats amb pensaments tan profunds com "sonríe y el mundo cambiará" què collons esperem a part de veure com tothom seu a absorbir la desinformació que ens tira un paio que va de superheroi?</div>
<div style="text-align: justify;">
És molt més fàcil, barat i senzill que en venguin mitges veritats que s'adapten al que vols sentir que haver de pensar, llegir, buscar, informar-te i aleshores analitzar. És dur, és cert. És cansat, també. Et posa entre l'espasa i la paret del que creus, del que voldries creure i del que és.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però fins que no ho fem, fins que no prenguem el control del coneixement propi i el deixem en mans de venedors de crecepelos, tindrem la societat que ens mereixem. Mediocre, lamentable, patètica i twittaire. Perquè amb un twit poques coses pots dir. No fos cas que haguessis de pensar i escriure més de 140 caràcters.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PS: Aquest és un bloc privat. Dic el que em dóna la reialíssima gana i el que jo penso. No és la veritat. No és una certesa. No és un bloc informatiu ni de divulgació ni de coneixement. No pretenc que ningú pensi com jo i ni tan sols que hi estigui d'acord. Però exigeixo que no es tracti aquest bloc com si fos una font d'informació. Ja m'ha passat i no ho accepto. A qui no li agradi, que no el llegeixi, si no vol. A qui no li agradi, que el critiqui i el destrossi. Però sempre basant-se en el fet que és meu i que si hi entres és perquè vols, no perquè jo te'l col·loqui ni al menjador, ni a la ràdio, ni als diaris, ni enlloc on no te'n puguis escapar. Ens entenem, oi?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-O7Yw9ipvjV4/Uwsoeel8QdI/AAAAAAAABg0/FZv-QXMy2NQ/s1600/caca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-59252848504033315622014-01-22T19:20:00.000+01:002014-01-22T19:20:14.703+01:00Ira i supèrbia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<br />
<br />
Fa mesos que no escric, fonamentalment perquè no tenia massa ganes d'escriure res. Cosa que demostra que molt fina no estava, no.<br />
Total, que l'altre dia estàvem a casa, en família, i jugàvem a recordar els pecats capitals. Tinc la teoria (patillera, perquè no dir-ho) que els dius en l'ordre que els practiques, de manera que se sap força més d'algú per la llista que fa dels pecats capitals que per l'anàlisi grafològica que li faci el pavo aquell de l'espasa de la tele. El resum és que una de les meves que apareix sempre entre les tres o quatre primeres és la ira. I això que als Pastorets del col·le vaig fer de supèrbia (que també és de les top five). No és que em deixi massa bé, tot plegat, però no us diré què omple la resta del top 5 dels pecats capitals.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://th06.deviantart.net/fs70/200H/i/2010/296/1/2/els_7_pecats_capitals_by_pescadilly-d31cjo5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://th06.deviantart.net/fs70/200H/i/2010/296/1/2/els_7_pecats_capitals_by_pescadilly-d31cjo5.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
I a què ve tot això?<br />
A l'atac d'ira o ràbia o fúria o ganes de fer cremar el món sencer per una cosa tan estúpida com pot ser una aspiradora mal passada. De fet, el problema és que no estava passada. I d'aquí la ràbia i la ira. Em sembla una presa de pèl que pagui a una persona per fer la feina que jo no vull fer (és a dir, que contracti una senyora de la neteja) perquè no la faci.<br />
Una cosa és que la faci malament, que em sembla lamentable. Sóc de les que penso que la feina sempre s'ha de fer el millor que se sap fer i si no se'n sap prou, canviar de feina. No n'hi ha prou amb "Qui fa el que pot no està obligat a més". Doncs si cobres per fer-ho, sí. Estàs obligat a fer-ho bé. Per ser exactes, estàs obligat a fer-ho molt bé. Si no, deixa-ho i fes una altra cosa.<br />
Però que directament no la faci em posa dels nervis. Primera perquè em sento estafada, imbècil i perquè em sembla una mala manera de treballar. I això no ho puc sofrir.<br />
I d'aquí passem a la supèrbia. Com? Perquè em pregunto si no sóc tan intel·ligent com jo em penso que sóc. És evident que si la gent pensés que sóc intel·ligent o, mira, és igual, fins i tot llesta, ho accepto, va, no s'atreviria a prendre'm el pèl d'aquesta manera. Seria d'una imbecil·litat absoluta no fer una feina que s'espera que estigui feta i pensar que l'altra se n'adonarà però que no passarà pas res. I no crec que sigui el cas, no crec que ella sigui imbècil del tot. Per tant, el resultat és la que és més curta del que es pensava sóc jo. I francament tampoc no m'agrada. I aquí reneix la ira. Per la feina mal feta i per la consideració d'estúpida que se'm suposa.<br />
Ja sé que no aporta res a la llengua, a la cultura, al coneixement o al que sigui que pugui aportar un bloc particular, aquesta entrada. Però sí que té un punt important per a mi. La ira em torna les ganes de fer coses, de rebel·lar-me, de queixar-me i d'actuar. La supèrbia m'obliga a fer-ho de la millor manera que sé, que normalment, a part de passar l'aspiradora, és escrivint.<br />
Resultat, que de la feina mal feta, del puteig que he tingut tot el matí, de les hores que he hagut de passar netejant en lloc de treballant de la meva feina, almenys n'ha sortit tornar a escriure. Que em calia com l'aire que respiro.<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-59583321139906345262013-10-29T21:25:00.002+01:002013-10-29T21:25:27.930+01:00Inversions profitosesAquesta setmana he pres decisions sobre tres inversions extraordinàriament profitoses en la meva vida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-P8Cn4msSCro/UnAZlF4fZ7I/AAAAAAAABew/36JvhPzWHwU/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-P8Cn4msSCro/UnAZlF4fZ7I/AAAAAAAABew/36JvhPzWHwU/s1600/images+(1).jpg" height="300" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
La primera d'elles: invertir en uns pantalons (és a dir, 1 pantaló, dos camals) negres, tres samarretes iguals en diferents colors i una rebeca negra. Ja tinc el vestuari per tot l'any per anar a treballar. Uniformada. Fi dels problemes del "què em poso?". Una inversió francament productiva en temps i en diners: gasto menys temps en pensar al matí i gasto menys diners perquè no em cal variar de roba.<br />
<br />
La segona: invertir en el gimnàs. Em fa bé moure'm. No em fa tan de bé fer-ho quan surto de la feina, perquè em fa molta mandra després de 12 hores d'ordinador posar-me a fer qualsevol cosa que no sigui esmorzar i dormir. Però després de provar-ho, ostres, la inversió val la pena. Dormo encara millor, estic menys agressiva (que sí, que de veritat, que ho estic), em sento més millor (no sé com expressar-ho) i sobretot li faig botifarra al ioga. Que el bombin. Prefereixo nedar. M'encanta l'aigua i em sembla una imbecil·litat fer "ooooommmmmmmmmmmmmmmm" a les 8 del matí amb tot de gent que fa cara de gana (estan ultraprims), cara de massa vacances (estan ultramorenos) i avorrits (estan per damunt del bé i el mal). I ja ho dic: és la meva opinió, no un fet. A qui li vagi bé el ioga, millor per a ell/a. Però els meu metge no té raó: em relaxa més nedar que el ioga. El ioga em posa dels nervis. Em posaria a repartir bufetades a tort i dret per despertar-los i espavilar-los.<br />
<br />
La tercera i la més millor: pau per territoris a casa. Hem recuperat la Tània. Hem recuperat la pau social. Hem recuperat la tranquil·litat. Hem perdut anar a sopar un cop al trimestre. Però i lo bé que estarem ara a casa!Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-19377905848660439192013-10-06T14:09:00.000+02:002013-10-06T14:09:07.682+02:00Avaluació de danys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-2m-4uE-42m8/UlFSymNAy1I/AAAAAAAABeM/tpzKRGAr3KY/s1600/PISCINA-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://4.bp.blogspot.com/-2m-4uE-42m8/UlFSymNAy1I/AAAAAAAABeM/tpzKRGAr3KY/s320/PISCINA-4.jpg" width="320" /></a></div>
Dos anys després de l'última vegada, he tornat a nadar.<br />
No és que entremig no hagi nadat mai (algun cop he anat a la platja...) però amb el gorro, les ulleres i tal, és a dir, disciplinadament, feia dos anys que no ho feia.<br />
I l'avaluació és la següent: estic vieja.<br />
He aconseguit nadar només 100 metres, quatre miserables piscines.<br />
El banyador encara m'entra (això és el gran èxit, s'ha de dir).<br />
Em fan músculs que no sabia que tenia.<br />
El meu cos i el meu esperit se separen quan em fico a l'aigua: és una altra persona la que neda, jo m'ho miro.<br />
M'encanta nadar.<br />
Ja està. Aquesta és l'avaluació.<br />
Demà, més. Més piscines, no més avaluació, evidentment.<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-46589287077887626522013-09-20T02:44:00.000+02:002013-09-20T02:47:37.174+02:00Previsió d'escenaris per fer hipòtesis<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui llegia la
nota que IntermónOxfam ha fet sobre la pobresa que hi haurà al 2025. Entre
d'altres, han estimat les dades de Catalunya i són esgarrifoses. Però, com li
deia aquest matí al FB d'en <a href="https://www.facebook.com/raulromeva" target="_blank">Raül Romeva</a>, em sembla molt que aquestes dades són
molt esbiaixades i amb molta intencionalitat política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Altres vegades ja
he parlat d'economia en aquest bloc (que pretenciosa que sóc, no?) però ara
farem un salt mortal: la vinculació de l'economia amb la política i la
intencionalitat política de les dades economòmiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Que l'economia es
basa molt i molt en la <a href="http://i-ara.blogspot.co.uk/2011/12/leconomia-real.html" target="_blank">confiança </a>ja ho he comentat abans. Però que les dades
que avui fem servir per donar una visió de la situació ens poden dur a generar
una situació no volguda i reproduir precisament allò que volem evitar, encara
no ho havia explicat. Intentaré ser el màxim de clara en la transcripció del
meu pensament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZVWHJuEfuJc/UjuaP2sgKfI/AAAAAAAABd0/_ubmmLcKLnA/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZVWHJuEfuJc/UjuaP2sgKfI/AAAAAAAABd0/_ubmmLcKLnA/s1600/images.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les projeccions
de futur, que és el que IntermónOxfam amb aquesta nota, sempre es basen en
alguna hipòtesi. Com en tot, hi ha hipòtesis pessimistes, hipòtesis pessimistes
i hipòtesis que se'n diuen realistes,entenc que per mitjana entre les altres
dues. Poso un exemple clarificador: he calculat què pagaré, aproximadament,
clar, l'any vinent d'hipoteca (sí, sóc una pringada). Per saber què pot ser que
pagui, he fet diferents supòsits: que l'Euríbor es mantindrà igual (hipòtesi
optimista), que pujarà (hipòtesi realista) i que pujarà molt (hipòtesi
pessimista). He fet els càlculs i ara ja sé, aproximadament, de quin mal he de
morir l'any vinent. A més, hauria hagut de tenir en compte altres variables,
com que em quedi sense feina o que em retallin el sou (hipòtesi pessimista),
que em quedi igual (hipòtesi realista) o que trobi una feina més ben pagada
(hipòtesi optimista). Amb el càlcul de la hipoteca i del sou que em queda,
doncs, puc avaluar quines són les meves capacitats econòmiques de cara a
inversions (gimnàs, vacances i altres) per a l'any vinent. Doncs el mateix amb l'economia i la política
a gran escala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan
IntermónOxfam fa aquesta projecció i diu que si seguim amb polítiques
d'austeritat tendim cap aquí, està obviant (i per tant, des del meu punt de
vista, invalidant) la quantitat d'escenaris existents en un termini curt de
temps. És a dir, d’aquí al 2025 és certament difícil que no hi hagi hagut
canvis, i canvis, en molts casos bastant importants. I això vol dir que la
política i les polítiques que se’n derivin seran diferents, per força, a les
actuals. No estic dient que siguin ni millors ni pitjors, però segur que seran diferents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Exemples d’escenaris
que IntermónOxfam no ha contemplat o bé que no ha fet públic que hagi
contemplat:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A nivell econòmic
general:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">A)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Un creixement
de l’economia, basat en els paràmetres actuals. Més ocupació, més capacitat de
gastar de molta gent, més consum, més despesa, més generació d’ocupació.... Per
tant, increment de la recaptació d’impostos i taxes (directes com les rendes
del treball o indirectes com l’IVA) i així més capacitat econòmica del Govern.
Resultat: no cal, necessàriament, continuar amb polítiques de reducció del
benestar (però això també té a veure amb la decisió política de qui és al
govern que, no ho oblidem, encara respon a allò que la majoria de la població
vol).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">B)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Un
creixement de l’economia basat en el decreixement. Començarem a viure amb
menys. Amb menys de tot. Amb menys espai, amb menys diners, amb menys béns
materials, amb menys despesa. Això, evidentment, pot portar a una situació de
sobreestoc de producció i a la destrucció de més lloc de treball, de manera que
és possible que calguin més polítiques de suport. Aquestes polítiques, però, no
tenen per què reduir-se, en tant que es pot reduir en altres partides si no hi
ha demanda per part de la societat. Priorització de les actuacions i de la
decisió de despesa suposen l’increment o
el decrement de les polítiques de suport. És a dir, menys alta velocitat, més
escoles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A nivell polític general:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">a)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Que ens
quedem a Espanya. Des del meu punt de vista (i des del de molts economistes)
això és la ruïna per a Catalunya, pel dèficit fiscal i, per mi, per la presa de
decisions des del govern espanyol que ens impedeix a Catalunya fer altres
polítiques més necessàries. Per exemple, el Pla Renove de cotxes. Per què hem
de pagar la compra de cotxes en lloc de pagar les nòmines de l’administració?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">b)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Que
marxem d’Espanya. Els nostres impostos es queden aquí, ingressem més, repartim
entre menys, tot magnífic. O no. Els primers anys seran complicats perquè, a
més de patir algun atac a la nostra economia, ens calen infrastructures que
encara no tenim. Un exèrcit? Un cos
diplomàtic com cal? Inversions en obra pública pendent des de fa dècades? Ja ho
veurem, però n’hi haurà, d’això, segur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="CA">A nivell polític europeu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">1)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Ens
quedem a la UE<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">2)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Ens
fan fora de la UE (i en aquest cas, en tant que no va tot junt encara, compto
que també xuten a Espanya, ei).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">3)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Ens
quedem a l’euro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">4)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Ens xuten
de l’euro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A nivell
demogràfic:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 54.0pt; mso-list: l0 level1 lfo4; text-indent: -36.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">I)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Hi ha
un creixement de la població enorme, donat que tampoc no podem fer gaire coses
més i ens dediquem a quedar-nos a casa i fer alguna cosa per passar l’estona. Cal
tenir en compte també que els darrers del baby boom dels setanta, que són la
meva generació, comença a procrear ara, tard i amb ganes. Estem tenint els
fills quan gairebé hauríem de tenir néts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 54.0pt; mso-list: l0 level1 lfo4; text-indent: -36.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">II)<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Hi ha
un decreixement important de població. Tant per emigració de la població que fa
un temps va immigrar i ara se’n torna als seus països, com per part de la
població nascuda aquí que es va a buscar un futur a qualsevol altra banda, com
per part dels fills de les persones immigrades que ja van néixer aquí i que són
catalans però que decideixen buscar-se la vida als països d’origen dels seus
pares, unes quantes generacions de gent forta i preparada pot ser que marxi. I
també pot ser que molta gent gran, seguint les passes de la gent que va venir
en primera onada migratòria del sud d’Espanya, en el moment de la jubilació
vulgui tornar a casa seva. Ens trobarem, doncs, amb un canvi en l’estructura
social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A nivell social:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo5; mso-text-indent-alt: -18.0pt; text-indent: -72.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA"><span style="font-size: 7pt;">
</span>i.<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Que s’enforteixin
els vincles entre les comunitats i que es generin xarxes de suport informal,
com poden ser els intercanvis de favors, els bancs de temps, les “mares de dia”
(dones que fan de cangur dels fills d’altres mentre cuiden dels seus, sense
cobrar), que redueixin l’impacte de les necessitats, per no dir de la pobresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo5; mso-text-indent-alt: -18.0pt; text-indent: -72.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA"><span style="font-size: 7pt;">
</span>ii.<span style="font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Que s’entri
en competició salvatge practicant l’estratègia del free-rider, és a dir, que
cadascú miri per ell, sense avaluar les conseqüències de l’entorn. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Tots aquests
aspectes no van per separat. Es combinen entre ells i generen tants escenaris
diferents que és pràcticament impossible saber quina serà la situació l’any
2025. Fent una mica de combinatòria, tenint en compte que he plantejat 10
opcions diferents, però que en realitat són unes quantes més, perquè només les
he fetes duals i almenys són triples (les tres hipòtesis que deia; aquí només n’hi
ha dues), ens n’anem, ràpidament, a uns més de 50 escenaris diferents –Aa1Ii o
Ab1Ii o Ba1Ii o Bb2IIi.....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">És evident que
cal estar preparat pel que pugui passar, però poden passar moltes, moltes
coses. I preveure només (o fer pública només) la previsió més negativa pot
modificar la percepció i la presa de decisions d’un seguit d’actors (públics i
privats) que poden acabar generant, precisament, la situació que es vol evitar.
Així, si només es dediquen recursos públics a la prestació de serveis de
protecció del més feble acabarem deixant de fer polítiques d’inversió en
empresa, indústria, recerca, creació d’oportunitats per a tothom que són les
que han d’aconseguir la reducció de la quantitat de població afeblida. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Llarg, ho sé. Però
m’he explicat? <o:p></o:p></span></div>
Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-90830588209113896972013-08-27T23:14:00.001+02:002013-08-27T23:14:37.448+02:00Prohibir el burca<div>El políticament correcte està matant la política, la correcció i la intel·ligència i el pensament lliure. </div><div>Com a entrada de l’entrada és provocadora, sí. Però espera, que l’entrada ho és més. </div><div><br></div><div>Avui, mentre em rentava les dents, sentia a la ràdio que el Govern està buscant la fórmula per aconseguir que es pugui evitar que hi hagi burques a l’administració pública. De fet, la frase del Conseller Homs explicant que la policia està fent un estudi sobre la (el?) burca a Catalunya era una metàfora de la situació del país: no s’ha entès una merda.</div><div><br></div><div>Molt bé. Deixem-nos de tonteries. Prohibir el burca a l’administració pública no és que sigui raonable, és que és imprescindible. Però no a l’administració pública. A qualsevol espai públic: al carrer, al cine, al metro, al parc o al súper. I no per motius de seguretat, ja us ho dic ara. Per motius de drets de les dones prohibició del burca i el niqab.</div><div><br></div><div>A tots i totes els i les hippies, políticament correctes, esquerranosos ultradefensorsdelsdretsdetotitothom, us equivoqueu. Taxativament. No hi ha dones que portin el burca lliurement. No és una qüestió cultural. No és una decisió individual. És una decisió marcada per una cultura que considera que les dones són inferiors i que estan sotmeses als desitjos dels homes, ja sigui dels físics o dels “divins”. </div><div><br></div><div>Una dona tapada no té identitat pròpia, perquè pot ser ella o qualsevol altra (i això no és una qüestió de seguretat, que us veig venir, és una qüestió de no ser una cosa, sinó una persona, única i irrepetible). Una dona tapada està indefensa davant dels cops, perquè no es veuen. A una dona tapada no se li veu l’expressió de la cara, de manera que se li redueix brutalment la capacitat de comunicació. Una dona tapada no pot córrer, saltar, llegir, cridar, fumar, menjar tranquil·lament, beure, parlar... perquè tot queda impossibilitat per un drap que li impedeix fer-ho de manera natural. Una dona tapada no pot conduir, de manera que perd independència. Una dona tapada que només es destapa a casa està sotmesa, perquè no és lliure de ser igual a dins que fora de casa. I sí, està sotmesa a un o més homes.</div><div><br></div><div>La cultura, la religió, les creences, les tradicions... molt maco i molt bonic. Però deixem-nos de relativismes morals i siguem justos. Per què exigim que volem ser lliures i després permetem que a casa nostra hi hagi gent, en aquest cas dones, sotmeses? Els homes i les dones que tant diuen que no podem legislar sobre això, dirien el mateix si es tractés d’homes que van tapats? O aleshores reivindicarien el dret a la igualtat entre els homes? </div><div><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Ern-JAc7SYc/Uh0WumR_GYI/AAAAAAAABdE/S5hbSpicVDc/s640/blogger-image--1671569158.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Ern-JAc7SYc/Uh0WumR_GYI/AAAAAAAABdE/S5hbSpicVDc/s640/blogger-image--1671569158.jpg"></a></div><br></div><div>Prohibició total del burca i del niqab. Ja. A tots els carrers i llocs públics del país. A casa, cadascú que es vesteixi com li sembli millor. Com si a casa volen anar en pilotes. I per cert, prohibició també d’anar amb pilotes pel carrer. Perquè ells tenen dret a ensenyar la tita, però jo tinc dret a no veure-la.</div>Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-7975743543597602982013-08-21T04:27:00.000+02:002013-08-21T04:29:02.352+02:00Petites passes diàries (noctàries, de fet)<div>
Deixeu-me fer de Paolo Coelho i dir una obvietat que sembli un gran pensament:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
“<b><i>Si és massa gran, et semblarà impossible. Fes-lo petit i et serà senzill.</i></b>” </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://lh6.googleusercontent.com/-8DwCJVOadjk/UhQlEhazftI/AAAAAAAABc0/c3cT0vF4f1k/s640/blogger-image-1601349244.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="285" src="https://lh6.googleusercontent.com/-8DwCJVOadjk/UhQlEhazftI/AAAAAAAABc0/c3cT0vF4f1k/s400/blogger-image-1601349244.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div>
A que sembla profund? A que serveix per a tot i, per tant, no vol dir absolutament res? Tant te’l pots utilitzar per un “repte de vida” com per jalar-te un pastís. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Jo el faig servir, darrerament, per l’horari de feina. M’he canviat de torn i ara faig 12 hores d’una tirada. Quan arribes al curro i veus per davant 12 hores (segures, ei, no les que tots hem fet perquè s’havia d’acabar una cosa urgentment) et posaries a córrer en direcció contrària, encara que sigui cap al desert. Resultat? Trossejo les 12 hores en packs que se’m facin més digeribles. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
És a dir, jugo a paquets, vulgarment dit. Dos paquets de 6 hores, tres de 4, quatre de 3. No sumats. O un o l’altre. A vegades, segons el moment, certament. Així, mira, vaig fent. Ja en tenim un de menys, dos de menys... Ja tinc un terç fet o la meitat. I mira, no és que les hores passin més ràpides però almenys no se’m fa tan llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg.... </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Espero que la meva filosofia de butxaca, tan profunda o tan cutre com la del Coelho i mil d’altres autoajudadors professionals (per cert, com se li pot dir “autoajuda” a alguna cosa que escriu algú altre? Autoajuda no seria allò que fem cada matí per decidir-nos a sortir del llit i posar-nos de cara al món, quan ens convencem que ho hem de fer encara que no vulguem?), us serveixi d’ajuda. </div>
<div>
Jo, escrivint això, mira, ja he fet un terç de la despesa del meu temps lliure, quan hauria d’estar dormint.</div>
Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-81687192048973455302013-07-17T11:20:00.000+02:002013-07-17T11:20:09.163+02:00Moció de censura o imbecil·litat parlamentària?Sóc politòloga. No és una declaració de principis. És un fet vinculat al post que faig avui.<br />
Ja fa molts anys em vaig llicenciar en Ciències Polítques i de l'Administració, especialització en Relacions Internacionals. Ha estat una carrera molt útil per jugar al Trivial (ara a l'Atríviate) i l'Scrabble (ara Apalabrados).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5VSfA_-Oifw/UeZhjTGgpbI/AAAAAAAABcc/m11rf_ctvEk/s1600/lleo_congres_diputats_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-5VSfA_-Oifw/UeZhjTGgpbI/AAAAAAAABcc/m11rf_ctvEk/s320/lleo_congres_diputats_3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Però o bé han canviat les regles del joc des de que jo vaig acabar la carrera o bé ens estan fent beure a galet i ens volen fer combregar amb rodes de molí.<br />
<br />
Que en Rubalcaba presenti una moció de censura és tan útil com que jo escrigui una carta al President de Síria perquè deixin de matar-se.<br />
<br />
En primer lloc, les mocions de censura han de ser constructives. S'ha de presentar una candidatura a President alternatiu. I qui es presentarà? Ell? O presentarà a la Rosa Díez? Perquè segons les enquestes espanyoles és l'única que té una certa credibilitat entre els seus votants....<br />
<br />
En segon lloc, presentar una moció de censura per perdre-la és una imbecil·litat. I la perdran, segur. Perquè el PP té majoria absoluta. 185 diputats sobre 350. O bé els paguen una pasta (i tenint en compte el rotllo dels sobresous al PP quasi que hauran de fer una molt bona oferta, perquè algú es quedi tancat al bany, amb la grip, en un embús...) perquè no hi vagin o no votin o bé la moció està perduda d'avançada. Ni sumant tots els vots de tots els partits, tiraria endavant.<br />
<br />
Que el Rajoy i el PP en ple se'ns pixa a la cara i diuen que plou? Sí. Que els socialistes ho estan fent tan malament com saben? També.<br />
<br />
El PP està ple de corruptes i de gent que no s'hauria d'acostar a res que sigui patrimoni públic. Però lamentablement els dirigents que han passat per unes eleccions o per un judici després que s'hagin conegut alguns dels casos no només han sortit indemnes sinó que a més han guanyat les eleccions de carrer. No cal anar gaire lluny: al País Valencià (es diu així, que es fotin) la Rita Barberà i el Paco Camps van tornar a guanyar. I si va plegar el Paco és perquè li van demanar si us plau per favor i ja descobrirem algun dia a canvi de què.<br />
<br />
Però el PSOE està ple de perdedors, de batalles intestines, de gent més antiga que la mamuta que han trobat a Sibèria. El Rubalcaba ja era ministre amb el González! I el que han oblidat és que les eleccions del 2011 no les van guanyar ells, les va perdre el PP per una mala gestió de la comunicació en l'atemptat de l'11 de març. I van repetir triomf amb tot de lleis que no els costaven ni cinc però que eren molt vistoses.<br />
<br />
En resum, o millorem la cultura política del país (i aquí em refereixo al meu país, a Catalunya) i fem un curs accelerat també a la premsa o quan marxem tindrem els mateixos problemes.<br />
<br />
I encara em pregunto com volen fer-me sentir espanyola. No tinc res a veure ni amb ells ni amb la majoria dels seus electors. Amb la resta, sí: som tots occidentals, mengem vedella i bevem vi. I ja està.<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-39429395503200077032013-07-01T18:44:00.000+02:002013-07-01T18:44:12.814+02:00El concert (i l'orgull gai)Ahir vaig anar al Concert per la Llibertat.<br />
Després de 6 hores de tot, diumenge per reflexionar i dilluns per parlar (escriure).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-aaBwDE6q0V4/UdGwynMgzjI/AAAAAAAABcE/-6KdLAjdzkI/s1600/IMG_6730.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-aaBwDE6q0V4/UdGwynMgzjI/AAAAAAAABcE/-6KdLAjdzkI/s400/IMG_6730.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Entenc que dissabte, al Camp nou, no anàvem només a un concert. Anàvem a fer una demostració de força de cara a la galeria i, sobretot, de cara a nosaltres mateixos, per reforçar-nos l'autoestima i per recordar-nos que som molts, molts més dels que diuen i volen i també que som diversos: nens, avis, senyores joves (moi mateixa, per exemple), adolescents amb acné, adolescents amb ferradura al cap, senyors i senyores de mitjana edat, noies i nois de mitjana edat, parlant en diverses llengües i d'origen diferent.<br />
Molt bé, en aquest aspecte vam triomfar.<br />
Em mola pensar que jo vaig formar part del 2014 en blau (al final del 4!).<br />
<br />
I hi ha unes quantes coses que m'agradaria assenyalar:<br />
<br />
-el moviment (o el que sigui que som) l'encapçalen o posen la cara dues dones. I es nota. Per una vegada els parlaments van ser unitaris i no hi va haver tot de senyors encorbatats o amb polo cridant com uns possessos des del micro, arengant a les masses (obreres, camperoles i independentistes). No. Una senyora, amb el seu vestit lilós, parlant clarament i pausadament. Un canvi bàsic, per a mi.<br />
<br />
-Boig per tu s'ha convertit en un himne. Mira que és de les cançons de Sau que m'agraden menys, però s'ha de reconèixer que passarà a la història de la música catalana. I mira que el Pep Sala pot arribar a fer-la malbé cada cop que la canta. És increible com encara ningú no li ha dit: "Mira Pep, calla. Si vols, toca el piano, la guitarra o els nassos, però no cantis. Una granota ronca canta millor que tu". Si us plau, si algú el coneix, per caritat cristiana, que li digui.<br />
<br />
<br />
- Vaig disfrutar com una enana amb en Fermín Muguruza i
Gora Herria; amb Miquel Gil i el Jorn dels miserables; amb la Dharma i
amb Sabor de Gràcia. Amb la Maria del Mar Bonet se'm va posar la pell de
gallina i vaig recordar un concert a la Plaça de Bous de València de fa
molts anys, on també érem més dels que deien i dels que volien,
recordant en Guillem Agulló.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-QraL--2zJMU/UdGwixqsWfI/AAAAAAAABb8/IeB1AHjSVFg/s960/29+de+juny+de+nit+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-QraL--2zJMU/UdGwixqsWfI/AAAAAAAABb8/IeB1AHjSVFg/s320/29+de+juny+de+nit+2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
-La segona part per mi va ser un conyàs monumental. I un error descomunal, innecessari, de principiants (que no ho són) que se'ls escapés un activista propalestí encocat damunt l'escenari per bramar l'Estaca. He dit i repetit mil vegades que sóc favorable a la solució més intel·ligent i menys visceral: dos pobles, dos Estats. I Jerusalem ciutat de tothom, que també és meva com a catòlica que puc arribar a ser. Però no accepto que m'imposin, en un acte que no és seu, una proclama que no és el lloc ni l'hora adequada. Què hauria passat si hagués estat a la inversa i un sionista hagués cridat "Visca Israel"? Se l'haurien menjat en patatones. Però no és el fet d'això: és el fet que no tocava. No és tan difícil veure que no tot es pot fer en qualsevol lloc. Però potser devia ser la quota de la CUP, que no se'ls va veure per enlloc....<br />
<br />
-Si la gent vol xiular al Ramoncín, que el xiulin. A veure si ens han de dir què podem xiular i què no. I més si a sobre es posa a cridar "Visca espanya republicana". Un altre a qui li han de canviar la medicació. La seva Espanya republicana que se la peli ell amb els seus socis, però a Espanya, no a un concert nostre. Tampoc no era el lloc. I si ve, que assumeixi que hi ha gent a qui no li sembli bé que no sigui capaç ni de fer l'esforç que sí que va poder fer un jugador de futbol de 19 anys: dir 6 paraules en català. O callar, que tampoc no és tan difícil, home.<br />
<br />
Però hi ha unes quantes coses que crec humilment que puc aportar per a la propera que en fem alguna d'aquest tipus:<br />
<br />
-Intentem, si us plau, coordinar-nos millor. Fer un concert per a tots els públics, amb grups que puguin agradar a tothom és molt, molt díficil. Però si a sobre ho fas en plena temporada de bolos d'estiu i de festivals musicals és pràcticament impossible. M'hagués encantat que Els Pets poguessin venir, igual que m'hagués agradat veure els Obrint Pas (però s'han separat, què hi farem). Però falta molta gent que hauria pogut voler-hi anar i que no hi va poder ser per compromisos anteriors. No sé si volien o no, ei, però què passa, per exemple, amb Mazoni, Manel, Standstill, La iaia, El petit de ca l'Eril, Els amics de les Arts, Estúpida Erika, Txarango, Samitier, Delafe y las Flores Azules,-.... Entre molts d'altres.<br />
<br />
-Si alguna cosa caracteritza l'independentisme Ikea d'avui en dia (cadascú agafa el tros que més li agrada i el col·loca com li va millor i que se sàpiga: és bo, és intel·ligent, és raonable que sigui així. És el que té ser majoritari, que cadascú té les seves raons i poden ser diverses per convergir en un objectiu comú) és que som uns sosos del quinze. Una proclama única (Independència). Ni una altra proposta de crit, a part dels suadíssims eoeoeoeooeeoeoeooe, que són un crit segur. Ni un "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó" amb cara i ulls (només érem 4 els qui ho cridàvem); ni un "Ni França, ni Espanya, Països Catalans"; ni un res. <br />Atenció: necessitem guionistes per animar-nos una mica les festes. Som poc creatius, així a l'engròs. I amb poc sentit de l'humor. Fent broma sobre el tema vaig proposar "A por ellos, oe!" i ma germana es tronxava. Ara, els senyors de la vora em van assassinar amb les mirades. Que es fotin. Que aprenguin a riure una estona. La via ridiculista és la que ens ha mantingut vius i desperts moltes vegades.<br />
<br />
-No hi havia ni morros de llúdriga, ni llengües d'<span class="st">alosa, ni </span><span class="short_text" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">melsa</span> <span class="hps">de</span> <span class="hps">ocelot. Dissidents!</span></span><br />
<br />
<br />
-4,20€ no són preus populars, que ho sapiguen els del Barça. Com que podies entrar menjar i aigua, res a dir. Si compraves al bar és perquè volies. Però els dels Barça han perdut una oportunitat única per quedar com uns senyors i a) deixar el camp, no llogar-lo i b) reduir preus a les barres. Però vaja, és un club privat i ja li passaran comptes els seus socis. Per cert, Rossell dimissió! Per si de cas.<br />
<br />
I seguiré, seguiré. Però necessito pensar una miquetona més. I això va lent. Ah, sí. De l'orgull gai ja escriuré alguna cosa. Quan tingui temps. Però el camió d'ERC, feia peneta. Que surtin de l'armari, que s'hi arnaran, tan tancadets.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-AtTMf5pZ2bc/UdGw-Lz2DhI/AAAAAAAABcM/OR5pJodveO0/s1600/IMG_6709.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-AtTMf5pZ2bc/UdGw-Lz2DhI/AAAAAAAABcM/OR5pJodveO0/s320/IMG_6709.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br /><br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-70806968163439536742013-06-27T12:23:00.002+02:002013-06-27T12:23:36.510+02:00Per a les beques, un 7.Ok, sí. Ho ha dit en Wert i per tant ho hem de cremar a la foguera. Però perquè ho digui en Wert no vol dir que sigui dolent (sempre). En el 99% dels casos el que diu el Wert és un autèntic despropòsit, una estupidesa o bé un delicte. Però ves per on, hi ha 1% que l’encerta.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TpT9ARju8Po/UcwSd3anR4I/AAAAAAAABbs/C8qnoQcYTjI/s1600/Beques.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-TpT9ARju8Po/UcwSd3anR4I/AAAAAAAABbs/C8qnoQcYTjI/s200/Beques.gif" width="200" xya="true" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
I en aquest cas, des de la meva perspectiva de becada en l’època universitària, el mínim que s’ha d’exigir és un 7 per rebre beca. </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
El fet de ser pobre no pot ser un argument per no anar a la universitat. El fet de ser un vago, sí. O de no tenir prou capacitats (per dir-ho elegantment; així, en planer, ser ruc com una sabata). La universitat no és un aparcament de 5 anys fins que l’individu/a es decideix a fer alguna cosa profitosa amb la seva vida. I per profitosa entenc moooooltes coses, no només el curro remunerat. </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Que els rics tenen avantatges? Oh, déu meu, quina sorpresa! Mira, n’hi ha que no paguen ni impostos, toca’t els nassos. Sí, ja ho diu l’Eduardo Mendoza a Sin noticias de Gurb:” als barris rics la gent fa més bona cara, va més ben vestida, està més grassa i sembla més feliç. No entenc per què n’hi ha que volen ser pobres”</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Però tornem a les beques. Les beques surten dels impostos que paguem (alguns gustosament, d’altres no tant) entre tots. I no em dóna la gana que amb els meus impostos paguem a algú perquè aprengui a jugar a la botifarra, a Màgic, a fer aigua de València o a ser l’amo/mestressa del bar. Que no tots els becats fan això? Evidentment. Però m’hi jugo un pèsol que no són els que protesten pel 6.5 (i jo demano un 7) per aconseguir una beca. </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Treure un 6.5 requereix treball, esforç i voluntat. No demana molts diners. No demana molta intel•ligència. Demana constància. I això és el mínim que se li pot exigir algú a qui se li paguen els estudis. Que és el mateix que els pares haurien d’exigir als seus fills quan els paguen ells o bé els mateixos estudiants quan es paguen els estudis. Però bé, cadascú amb els seus diners fa el que vol. I els dels impostos també són meus. I jo vull un 7, com a mínim.</div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
És més. Penso que amb aquest 7 l’estudiant té dret a una beca que vagi una mica més enllà de la matrícula i els llibres, perquè per estudiar cal menjar, vestir-se, moure’s, anar al cine de tant en tant, poder sortir a fer una copa i aquestes coses que fan que la gent sigui relativament normal. Per tant, la beca hauria de cobrir el cost d’un any de vida (o dels anys que sigui becat) de l’estudiant en qüestió, incloent, evidentment les despeses derivades de la universitat.</div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Però pagar la beca a un pavo o una pava que es facin una carrera de primers, no. Pagar beques a repetidors, no. Pagar beques a ganduls, no. </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Visca la incorrecció política!</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-65021504499858835992013-05-19T19:10:00.002+02:002013-05-19T19:10:47.321+02:00Horaris del XIX al XXI<br />
Finalment he deixat de ser una càrrega per a la societat i torno a ser un ésser productiu. És a dir, finalment he trobat un curro que em paguen, a final de mes, per fer. I fora de casa. Espectacular en l'època que vivim. Sóc de les que he sortit de l'atur i que no ha estat amb els peus per davant (humor negre, sí, i què?).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mtYF0Taq-pg/UZkHga9fIiI/AAAAAAAABbU/WgrgWOWMLdQ/s1600/treball.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="http://3.bp.blogspot.com/-mtYF0Taq-pg/UZkHga9fIiI/AAAAAAAABbU/WgrgWOWMLdQ/s400/treball.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
I la tornada a la realitat laboral fora del domicili (aquells que em coneixeu sabeu que he intentat montar una empresa i que tot plegat ha anat pel camí del pedregar) m'ha fet constatar el que ja pensava però que mai no havia aconseguit sistematitzar en idees concretes.<br />
<br />
Senyors de la patronal, senyors dels sindicats i senyors
del govern, em sembla que la meva política laboral és més interessant
que la seva. O almenys jo en tinc, que no es pot dir el mateix de vostès. A disposar.<br />
<br />
<br />
Estem fent horaris del segle XIX (19, no xix) en ple segle XXI (21, no xxí). Ens segueixen contractant per fer 8 hores diàries, com un element donat per suposat, com si no poguessin haver-hi altres horaris laborals. I no em refereixo a les jornades reduïdes, a les mitges feines, a les feines compartides o a altres formes d'esclavisme que els amics nòrdics i centreeuropeus del nord han inventat. No. Em refereixo a les jornades normals i corrents dels treballadors normals i corrents. Per què hem de fer 8 hores? Quin és el gran argument? I rebusques i rau en el moviment sindical i comunista del s.XIX, quan es va aconseguir la fita de les 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores de lleure. D'acord, en aquell moment això va ser un èxit, un triomf i un totelquevulgueu, però ara a part de ser mentida està desfassat.<br />
Parlant sempre del món occidental (no estic pensant ni en les fàbriques de Bangladesh, ni en els tallers de la Xina ni res semblant, sinó en empreses del primer món, d'acord?) en el qual hem aplicat tecnologies que incrmenten la productivitat del treball, per què hem de treballar (o ser a la feina) 8 hores?<br />
<br />
És absurd.<br />
<br />
En primer lloc, no conec ningú que sigui productiu 8 hores. En realitat, en el millor dels casos, la gent que treballa per compte d'altri (els autònoms i altres animals no tenen horari de treball, no és que siguin més productius) està al seu lloc de treball 8 hores. Però és productiva, a tot estirar unes 6 hores, com a molt moltíssim. Però cal estar 8 hores en algun lloc concret gastant cadira, llum, vista i altres.<br />
<br />
En segon lloc, les tecnologies fan que sigui molt més eficient la feina. Els coloms missatgers ja no tarden dies en arribar per portar-nos la informació. No cal enviar faxos ni escriure mil còpies de la mateixa carta per a mil clients. No hem d'arxivar documentació escrita a mà en arxivadors eterns que són una mena de laberint per trobar coses si no s'arxiva molt i molt acuradament. A data d'avui fas una cerca dins l'ordinador i hi trobes fins i tot el que no buscaves. No ens cal fer hores de recerca en biblioteques o viatges a l'altra punta del món per consultar documents. La majoria els pots trobar a la xarxa. No cal que una persona estigui constantment teixint, les màquines ho faciliten; no cal estar posant tots els claus a mà, hi ha màquines que ho fan. Però estem 8 hores fent coses que podríem fer molt millor en 6.<br />
<br />
En tercer lloc, és mentida això de treballar 8 hores, 8 de descans i 8 de lleure. O jo no sé calcular o a mi em surten en negatiu. Anar a treballar, dinar a la feina i tornar de treballar jo no ho considero ni lleure ni descans i a mi això em representa que la jornada laboral, de cop i volta, se m'ha convertit de 8 a 11 hores. Una de dinar, una d'anada i una de tornada. Però seré generosa, suposem que només me'n costa mitja de desplaçament: igualment estem en 10. Ja no en tenim 8 de lleure o 8 de descans perquè les 8 de feina ara ja són 10. Quan arribes a casa cal menjar i vestir-se l'endemà, no? Això vol dir que un hom (o una doma, habitualment) ha de pensar què menjar, comprar-ho, cuinar-ho, rentar els plats, rentar la roba, estendre-la, planxar-la, posar-la als armaris.... i jo això tampoc no ho compto dins les meves hores de lleure ni de descans. Què li posem, va? Dues hores diàries, en total? Deixant de banda la resta de la feina de casa, que ja es fa un altre dia, si pots. Doncs tenim que hem passat a treballar 12 hores, així, com si res, i ja no en tenim 8 de descans o de lleure. D'on les treiem? De dormir? De llegir? De quedar amb els amics? De quedar amb la parella? D'escoltar música? D'anar a passejar amb la iaia?<br />
<br />
Quarta cosa, treballar fora de casa val molts calers. Bona part del que et paguen per anar a la feina l'has de reinvertir per anar a la feina. Entre transport, menjar (si te l'emportes no et surt gratis, ei, però surt molt millor), vestuari (no hi pots anar amb pijama, clar) i complements diversos (la recollida de calers per la companya del departament de finances que espera un crio i li fem un regal; la recollida de calers pel company de logística que fa anys; el sopar de la vieja de comptabilitat que tothom salta d'alegria perquè finalment es jubila...) doncs et surt una pasta anar a la feina.<br />
<br />
Resum: per què no ens civilitzem i fem uns horaris laborals més reduïts? Però com a sistèmic, no com a puntual. Si treballéssim, per posar un exemple, 5 o 6 hores diàries tindríem uns quants beneficis immediats:<br />
-reducció de la despesa d'anar a treballar<br />
-increment del nombre de torns que es poden fer si és imprescindible que hi hagi algú al despatx, fàbrica, telèfon o garita 24/7 o de 9 a 21 (que ja m'explicaràs per què, a no ser que siguis una empresa que treballa amb la gent de Hong Kong cada dia)<br />
-reducció de les baixes laborals i de l'absentisme presencial. Es podrien fer les coses personals en horari personal i no et caldria haver de fer les gestions bancàries en hores de feina (o les de l'administració o les del dentista o negociar amb la mestra del teu fill si és que és un penques o és que té alguna mena de transtorn)<br />
-reducció salarial. Sí i què? També haurien de baixar els preus. Ara, que no tinc clar que hagin de baixar, igualment, perquè es pot cobrar per feina i no per hores de ser-hi, però això ja és un altre post.<br />
-increment del benestar personal, perquè tindríem temps lliure, temps de ser, no temps de produir.<br />
-increment de l'associacionisme, de l'esport, de la lectura, del passeig, del nombre de nens i nenes que neixen....<br />
<br /><br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-1841544576867787452013-05-05T21:00:00.001+02:002013-05-05T21:00:29.139+02:00Assassinat neuronal i moralQue la tele mata neurones és evident. Però tot mata neurones. De fet, les neurones, com tot el que està viu, moren. Però no per veure la tele en concret, sinó perquè el fan a la tele és per tallar-se les neurones directament i patir menys. Podria optar per no veure-la, ho sé. I ho faig, ei. Però és que sóc una anunciaddicta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GcCC7fEjZ-0/UYasM4fOYEI/AAAAAAAABa0/dWOj2V2kjVg/s1600/dieta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-GcCC7fEjZ-0/UYasM4fOYEI/AAAAAAAABa0/dWOj2V2kjVg/s400/dieta.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
M'encanten els anuncis. Igual que una de les meves grans aficions és fer turisme pels supermercats dels llocs que visito (dels mercats també, però els supermercats és on la gent compra, habitualment; als mercats s'hi va a buscar les coses especialment bones, però no hi vas a comprar les galetes, el sabó de rentar la roba o el xampú del gos) una de les meves addiccions són els anuncis. Per què? Perquè tinc la teoria que reflecteixen la demanda i l'oferta de productes, serveis i valors de la societat on s'emeten. De la mateixa manera, destapen temes curiosos i en tapen d'altres. Estereotips, costums i hàbits es veuen en els anuncis de la tele.<br />
I això em porta al tema que desenvolupava mentalment aquest matí mentre caminava per Sant Antoni amb les meves ulleres de sol rosa: per què putes hem de ser sempre joves, prims, sense taques, sense arrugues, sense canes, sense ulleres sota els ulls, sense pèls a les cames, a les aixelles o a la sotabarba?<br />
Tinc una genètica fabulosa que fa que a la tendra edat de més de 35 anys no tingui arrugues. Mira, tu, sort de la pell de la meva mare, que tampoc no en té gaires. Ara, això no treu que hagi de controlar les pigues que apareixen així, rotllo taca de xocolata a la samarreta blanca. Però tinc estries, a munts. I cel·lulítis. I canes. Com la immensa majoria de dones sanes i normals d'aquest món. Perdó, d'aquest món desenvolupat.<br />
I què? Què passa? No em puc fer gran? Quin mal hi ha? El meu cos no resisteix el que resistia quan en tenia 20, ni 28, ni 33. I juro que em reventa. Però tampoc no sabia coses que ara sí que sé, tampoc no tenia els problemes que ara tinc, tampoc no m'havia pegat les festes que m'he anat pegant progressivament (entre d'altres maltractaments deliberats que li he fet al meu cos, pobre).<br />
No em penso posar a règim perquè a la tele em destrossin amb anuncis de Biomanan (substitueix dos àpats al dia i t'aprimaràs. No et fot: no mengis i també t'aprimaràs. I surt més barat).<br />
No em posaré cremes untuoses i mentideres (els dermatòlegs ja han explicat que el caviar, l'or i les polles en vinagre no s'absorveixen per la pell) per dissimular les meves fantàstiques ulleres. Ara, potser miraré de dormir més o millor.<br />
Em depilo perquè mira, perquè d'això no m'escapo de la pressió social, però en part em foten una enveja les nòrdiques que són capaces de semblar un ós polar en ple estiu!<br />
No em posaré tetes ni m'operaré per treure'm la cel·lulitis ni res que se li assembli. Entrar al quirofan és perillós: no s'ha de fer per esport, sinó per salut. I la cel·lulitis molesta, vale, però no és una malaltia que pugui portar a l'amputació de les cames.<br />
I el que és més fort és que miro de cuidar la meva imatge, de no engreixar-me en excés, de no fer excessiva mala cara, de portar roba que em faci sentir atractiva. Però atractiva no vol dir ni jove adolescent, ni prima fins als ossos, ni espellada com un pollastre de Nadal.<br />
Us sonen les dones pneumàtiques d'Aldous Huxley? Doncs això.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-52093479744288504182013-05-04T19:46:00.001+02:002013-05-04T19:46:28.508+02:00Entrades pendentsSalutacions cordials,<br />
aquest és un post d'organització mental.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-NndCcv27_Oo/UYVJQjqo8KI/AAAAAAAABak/n2Xaw2A2bYc/s1600/bitllets+de+cinquanta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-NndCcv27_Oo/UYVJQjqo8KI/AAAAAAAABak/n2Xaw2A2bYc/s1600/bitllets+de+cinquanta.jpg" /></a></div>
<br />
Fa un munt de dies que penso que haig d'escriure un munt de coses que em passen pel cap. Però ara que finalment tinc una feina remunerada (perquè de treballar, lamentablement, sempre he treballat; el que passa és que no em pagaven per fer-ho, diríem) vaig de cul.<br />
Estic re-aprenent a sobreviure en horaris que et fan anar de corcoll i encara no he sabut posar el correu electrònic, el fb i el bloc dins d'aquest calendari horaril.<br />
Total, que faig un llistat dels temes pendents que tinc per a veure si entre demà i durant la setmana tinc temps de donar-los dues voltes i semblar, altre cop, una mica humana.<br />
Si voleu, podeu votar els que us semblin més interessants. També podeu fer propostes. Però ja dic ara que faré el que em semblarà.<br />
Precisament un dels temes és la "participació ciutadana en la política".<br />
Un altre és el concert que es prepara al Camp Nou amb en Lluís Llach i d'altres.<br />
Un tercer és les classes socials a l'actualitat: anàlisi redundant de la hipocresia i l'autoengany personal (sembla un llibre d'autoajuda; mira que si el col·loco....)<br />
Un altre seria relacionat amb l'economia i la gran construcció lingüística que és "l'economia real". És tan interessant i curiosa com els "problemes reals de la gent".<br />
I un que tinc coent-se a foc lent és per preguntar per què putes vivim enfaixats en conceptes del segle XIX quan estem al segle XXI.<br />
<br />
Ala, escrit he escrit. Que tingui cap mena de valor ja és un altre tema. Ah! I em quedarà pendent també el post sobre el valor, els valors i les valoracions.<br />
La foto no té res a veure, però em feia il·lu posar alguna foto i mira, m'ha sortit una de bitllets que a veure si ens arriben una mica més a tots. Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-44326847739993546442013-04-08T18:01:00.000+02:002013-04-08T18:01:27.285+02:00Petites manies particularsEntenc que tothom té les seves, de manies, però és que les meves són ridícules però existeixen.<br />
Per als que em coneixeu, avís per a navegants. Per als que no, així us feu a la idea de quina pinta dec tenir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-4dWysJIOJSY/UWLpR4L44_I/AAAAAAAABaM/WqnXFZQ-mVA/s1600/caos.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="http://3.bp.blogspot.com/-4dWysJIOJSY/UWLpR4L44_I/AAAAAAAABaM/WqnXFZQ-mVA/s320/caos.png" width="320" /></a></div>
-Sóc habitual de posar compactes i escoltar-los, desordenadament, a trossos i sense cap mena de criteri a l'hora de seleccionar què escoltaré primer i què després. No és estrany que en el meu equip de música de 5 cds que em van portar els Reis fa mil anys a casa ma mare i que mai no he agraït prou hi hagi al primer Offspring, grunge, al segon Fischerspooner, tecno, al tercer els Obrint Pas, al quart la Britney Spears i al cinquè els Sau. Ara, em posa malalta que després quan obri una caixa no hi hagi el CD que diu la caràtula. Com em trobi un CD d'Ocean Colour Scene dins la caixa de Nirvana hi ha un assassinat.<br />
<br />
-M'importa un rave si els plats queden per rentar d'un dia per l'altre i fins i tot dos o tres dies, si hem anat de cul. Els recullo una mica, deixo la cuina presentable per poder arribar a agafar el que queda net i ja netejarem quan tinguem una estona lliure. Però com hi hagi una forquilla neta al lloc de les culleres o un ganivet estigui de turisme per les forquilles em putejo de mala manera. El mateix em passa amb les tasses i els gots. Cadascú té el seu lloc i no sofreixo que es barregin. Els plats tenen prohibit mantenir relacions amb altres gammes de plats: fondos amb fondos i plans amb plans.<br />
<br />
-Els llibres són una de les meves grans passions. Els llegeixo desordenadament i cinc alhora. D'aquesta manera sempre n'hi ha un que puc agafar, estigui de l'humor que estigui. Fins i tot, en atacs de locura, he estat capaç de prestar-ne a algú (sempre apuntat a la llista negra fins que me'l tornen). Però si trobo una pàgina doblegada se senten els crits a Birmània. Hi ha punts de llibre. I si no, es poden construir amb un miserable post-it. O amb un trosset de paper.<br />
<br />
-Acumulo la roba que he portat durant el dia en una pila sobre el "galan de noche" que vaig robar de casa mon pare. Allà s'hi pot passar dos, tres, sis o els dies que faci falta. De fet, fins que busco per posar-me una peça concreta i la molt estúpida encara està allà, tirada. I en canvi, després el procés és inversament proporcional: de la rentadora a l'estenedor, de l'estenedor a la taula de planxar o de plegar i d'aquí a l'armari en menys de 24 hores. Per què? Perquè em sulfura la roba neta tirada a qualsevol lloc.<br />
<br />
-Puc no fer el llit en una setmana. L'estiro i santes pasqües. Total, hi dormim sempre els dos mateixos, quin problema hi ha. Ara, quan m'hi fico totes les mantes han d'estar perfectament estirades i sense cap arruga. I tots els calaixos de l'habitació perfectament tancats, igual que les portes dels armaris. La qual cosa té la seva gràcia, tenint en compte que són de l'Ikea i que d'això no tanca res ni de conya.<br />
<br />
-Tinc el meu bloc abandonat durant mesos, sense cap mena de problema. I falta que ma germana em renyi per posar-lo al dia immediatament i escriure com una posseïda. Potser és que em feia falta entrenament mental?<br />
<br />
<br />Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-276325757935575412013-04-07T12:35:00.000+02:002013-04-07T12:35:03.182+02:00La planificació desplanificadaAhir vaig fer una de les coses que més m'agraden i alhora de les que em genera més feina: dinar a casa la meva mare amb els meus germans i els meus nebots. Felicitat absoluta carregada de responsabilitats: atipar-me com una lladre dels plats excel·lents que cuina ma germana (ahir, fideuada i bistecs amb suc, més la mona que mon germà li va portar al meu fillol); fer una sobretaula digna i divertida; fer una partida de botifarra que vam guanyar per golejada; arreglar un calaix d'una caleixera de mon germà per ordre de la meva mare; intentar mantenir l'autoestima d'una nena preciosa de gairebé 11 anys i prometre al meu nebot que anirem a patinar. Dit així, sembla poca cosa, però no ho és pas. El nivell de discussions és d'un to tan profund que tant ma germana com jo vam acabar arribant a la conclusió que no escrivim als nostres blocs respectius perquè el resum de les nostres sensacions, pensaments i idees és: a cagar a la via. A cagar a la via tot.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-fGVUKsjgCOM/UWFLeR8hSVI/AAAAAAAABZ8/rT-9xtvqYgQ/s1600/agenda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-fGVUKsjgCOM/UWFLeR8hSVI/AAAAAAAABZ8/rT-9xtvqYgQ/s320/agenda.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Per tant, planifiquem-nos. Planifiquem-nos per anar a cagar a la via d'una manera ordenada. No m'agrada compartir gaire res (i encara menys trossos de via per anar a cagar: que cadascú tingui el seu, ben ordenadet i ben posadet). Atenció: el paper de vàter se l'ha de portar cadascú, això sí. I no val allò típic de "va, deixa'm un clínex que se m'acaben d'acabar". No. Ordre. Un rotllo per cap. I després cadascú amb la seva galleda plena de l'aigua de fregar el terra, ala, a esbandir la merda que ha deixat. Com a metàfora, mira, se m'acaba d'acudir i potser fins i tot tindria un cert efecte. En realitat, tampoc no faríem malbé res: les línies de la Renfe tampoc funcionen habitualment; no els vindrà d'una mica més de merda.<br />
<br />
Però en realitat jo volia explicar-vos el meu procés de planificació (com que em van renyar ahir per no escriure, avui m'hi poso). M'encanta planificar-me la setmana. És el millor moment. M'assec, penso que vull tenir fet al final de la setmana, i ho poso per escrit. No per hores, no per dies, no per moments. Sinó per projectes. És a dir, per posar un exemple. Si el que vull és tenir la casa neta (un dels meus somnis més recurrrents) agafo la meva targeteta de ratlles del col·le i escric: casa neta. I a sota tot el que cal perquè la casa estigui neta. Que si la catifa, que si els vidres, que si la nevera per dintre o per sobre, que si els armaris de la roba.... I al llarg de la setmana vaig ratllant allò que he fet. El que no, queda per a la setmana següent.<br />
Dit així sembla bastant imbècil, ho sé, però plantejat de cara a la feina i de cara a la pròpia disciplina és fantàstic. I per què no li poso ni dies ni hores a les feines? Perquè no sé si podré fer-ho exactament el dia que dic que s'hauria de fer i això em generaria sensació de fracàs i de deixar-ho. No sé si podré dilluns al matí a les 10 netejar la nevera (recordeu que segueixo a l'atur, lamentablement). Però segur que hi haurà algun moment durant la setmana que sí que ho podré fer. Doncs per què m'haig de fustigar si dilluns a les 10 finalment me'n vaig a buscar a la meva germana a la feina per fer un cafè amb ella amb els seus 20 minuts de descans i aprofito per portar-li uns tàpers que li poden fer servei? O per què m'haig de sentir malament si en lloc d'estar tancada a casa en un dia de sol radiant em dedico a fer la ruta dels locals que crec que poden servir pel meu projecte?<br />
Planificació desplanificada, aquest és el concepte. I si al final de la setmana hi ha més coses fetes de les que no, he triomfat. I així anar fent.<br />
Resultat, un post coacher baratu: anem a cagar a la via planificadament, seria el resum. Això sí, es pot fer durant tota la setmana.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-33844508785920522972012-11-12T15:38:00.002+01:002012-11-12T15:41:39.060+01:00Independència (3): jo votaré Esquerra (o ERC)<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:PixelsPerInch>72</o:PixelsPerInch>
<o:TargetScreenSize>544x376</o:TargetScreenSize>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Porto
molts, molts dies donant voltes a qui votaré.
Sóc independentista i
d'esquerres i, per tant, m'hauria de ser senzill, no? Doncs no.</span></span></div>
<div class="Body1">
<br /></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Com a
independentista prosaïca que sóc, a mi tant m'és qui proclami la independència del meu país; com si ho qui ho fa és el Crostó, el cadell de gos de la meva
germana. E<span style="font-size: small;">n</span> tant que serveixi i que ho fem, doncs endavant.</span></span></div>
<div class="Body1">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-pMYOe6nSNnI/UKEJwcMLhOI/AAAAAAAABYY/LlxaFyBITn4/s1600/576_1351870057esquerra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-pMYOe6nSNnI/UKEJwcMLhOI/AAAAAAAABYY/LlxaFyBITn4/s320/576_1351870057esquerra.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Així, se'm presentava el dilema: i si per una vegada voto en
Mas, per donar prou suport a aquesta nova versió
del President i que tingui força per negociar? Home, és una opció, em deia jo a mi mateixa, però té peròs. </span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">En primer
lloc, és de dretes. Sí, ja i què, em deia la meva segona veu.
Primer aconseguim ser un Estat normal i després
farem d'estat normal: decidirem si tenim governs de dretes o d'esquerres. Com
tothom, vaja.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">En segon
lloc, porta el Duran. La meva segona veu aquí
ja no callava: estàs sonada si votes aquest
senyor, que és un unionista de cap a peus.
La meva primera veu no tenia arguments contra això, de manera que callava.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">En tercer
lloc, la meva primera veu tenia por. Por perquè
en Mas és el mateix que va pactar la
retallada de l'Estatut que havia aprovat el Parlament; perquè és el que encapçala un partit que del peix al cove i de la puta i la
Ramoneta n'han fet els seus eixos principals,<span style="font-size: small;"> </span>perquè em temo molt que en el moment que tingui una majoria
absoluta estaran disposats a pactar a la baixa. I aquí la meva segona veu ja feia festa major: doncs per què et planteges votar CiU? Doncs mira, perquè vull, perquè necessito la independència del meu país, li deia la primera. Hàbilment, la segona veu li va dir: doncs fes vot útil. Vota ERC.</span></span></div>
<div class="Body1">
<br /></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Vot útil ERC, deia jo? Això no ha anat mai així... I la meva segona veu, que és el sentit comú i la meva intel·ligència, deien, doncs ara sí.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ara cal
que Esquerra sigui la segona força del Parlament, per garantir
que CiU i en Mas no es faran enrera.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ara cal
que ERC sigui la segona força del país, per no deixar cap dubte de la nostra voluntat de ser.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ara cal
que ERC sigui la segona força, per demostrar que el país no està polaritzat: que som molts més dels que volen i dels que diuen; que els unionistes són un reducte petitet atomitzat.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ara cal
que ERC sigui la segona força, perquè són els únics que garanteixen que el vot indiscutiblement
independentista tingui capacitat de marcar el govern, sense que hi pugui haver el dubte que es pacti amb les forces
unionistes de dretes.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ara cal
que ERC sigui la segona força i a més que ho sigui sense la majoria absoluta de CiU. </span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Perquè ja entenc que CiU guanyarà,
però si ho fa per majoria absoluta
ens quedem a les mans d'una gent que sempre s'ha distingit per la seva
capacitat de fer canviar de sentit les paraules.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si vols
la independència del teu país, doncs, hauries de votar ERC. Per assegurar-te'n. Jo ho
faré. I ha estat una decisió de vot útil.</span></span></div>
<div class="Body1">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">I no, no m'han pagat ni em paguen per fer cam<span style="font-size: small;">panya. </span> </span></span></div>
Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-29978859.post-11287540411309503582012-10-04T17:08:00.000+02:002012-10-04T17:08:07.307+02:00Independència (2)Ja vaig amenaçar que això seria com un culebrot; per tant, cap remordiment per fer la segona part (i les que vindran, si puc).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-enCXtFZNFys/UG2mKOvZSUI/AAAAAAAABX4/iGV4LuBHk0o/s1600/independencia-1-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-enCXtFZNFys/UG2mKOvZSUI/AAAAAAAABX4/iGV4LuBHk0o/s400/independencia-1-1.jpg" width="400" /></a></div>
Si algú em digués "quin seria el teu escenari ideal per al 25N?" jo respondria, sincerament, que la meva il·lusió hagués estat un<u> front nacional </u>compost (composat? mai no sé quina és la correcta) per CiU, ERC, ICV, SI, RCat, DC i qui s'hi vulgui apuntar més.<br />
Per què? Perquè entenc les properes eleccions com un plebiscit sobre si cal o no cal fer el referèndum per a l'autodeterminació. Que guanyen els partits que el volen convocar? Doncs, ala; convoquem i avall que fa baixada. Que amb la llei espanyola no es pot fer? I què. Precisament el que es tracta és de petar-se la llei espanyola. Per tant, si guanyés el front pro referèndum es genera la legislació necessària, que per això és un Parlament i no una casa de barrets, es convoca el referèndum dins la legislació catalana vigent i avall que fa baixada.<br />
Un cop fet el referèndum, en cas que guanyés el "Sí, volem un Estat propi que es digui Catalunya (o fklasjfñlkasd o MiraquebonicelpaísdeGaudí o Barçalunya o com vulguin, que el nom no sempre fa la cosa)", quedarien convocades automàticament eleccions constituents per al cap de 3 mesos i <u>aleshores </u>que cada partit es presentés amb el seu programa, les seves propostes i els seus candidats per elaborar una Constitució catalana, demanar l'ingrés a la UE, a l'ONU, a la FIFA i a la UEFA i reconvocar per començar la primera legislatura de la nova era del país. <br />
Si guanyés el "No, volem seguir sent espanyols, cornuts i pagant el beure", doncs res, tu. Cap a casa i a recomençar la feina que hem estat fent tots aquests anys i que semblaria que no hem fet prou bé.<br />
Això seria el meu desig. <br />
Per sort, els meus desitjos no són ordres ni a casa meva, de manera que segur que faran tot el contrari. Però vaja, mira, l'opinió és lliure. Mentre en Vidal Quadras no mani gaire més.Àlexhttp://www.blogger.com/profile/09976169164815774421noreply@blogger.com2