No em cauen especialment bé els indignats, perquè segueixo pensant que si vols canviar alguna cosa, actua, no t'asseguis a esperar demanant que algú (els polítics, els mercats, ... ells, en definitiva....) la canvïin.
A més, s'han indignat quan els problemes els han tocat en primera persona: que no estaven indignats el 2008 quan va començar la crisi? I el 2002, amb una inflació del 66%? O fa un any i mig, amb els escàndols del Palau o de Santa Coloma? O el 18 de febrer de fa 5 anys, quan milers de persones es van manifestar per la Gran Via de Barcelona per exigir un Estatut just? O l'1 de novembre d'en fa 4, quan exigíem infrastructures dignes del primer món, i no la Renfe amb forats del Garraf? O el 10 de juliol del 2010? I haig de dir que vam cometre el mateix error que els recrimino als indignats: demanar que algú altre faci alguna cosa.... Però llavors aquests indignats no estaven prou preocupats per mobilitzar-se a Plaça Catalunya o al Parlament.... O potser no els havia tocat les seves feines, les seves cases, els seus sous... Molt solidaris, els indignats.Però tampoc no penso que el sistema que tenim sigui perfecte, meravellós, intocable i que, per tant, no l'haguem de canviar. Però no crec que ho haguem de fer com volen els indigants, que per cert, em sap greu, no representen a tothom. Ni ells parlen per boca de tota la societat ni ho feien els que també deien això a les assemblees universitàries. Els mateixos assemblearis universitaris que anaven en contra del sistema i ara en formen part (Josep Maria Antentes, professor de sociologia de la UAB). Això no és difamació; això és haver compartit claustre amb ell a la facultat i haver d'aguntar les seves proclames antisistema (ah, sí i votant perquè no es poguessin canviar els estatuts, és cert). Deixa'm riure ara que el veig pontificant sobre la importància de lluitar contra el sistema, assegut al seu despatx de la universitat....
No defenso les actuacions de la policia infiltrant-se, com han fet sempre, en les manifestacions. Ara, burros els que cauen en la seva provocació, també. No defenso que s'entri a òsties en una mani pacífica, però no es pot acceptar que uns quants decideixen qui pot anar a treballar i qui no. Amb quin dret van impedir treballar a l'ambaixada francesa? Amb quin dret decideixen si el Parlament pot treballar o no? Això és feixisme, perdoneu.
I si no estàs amb mi, estàs contra mi i per tant, ets de dretes i un apoltronat, i estàs a favor del sistema i segur que tens molts diners, és ser tan pobre de discurs com pobres són els arguments que els he sentit, llegit i analitzat.
I no només els temes d'autodeterminació, que també.
I per cert, la Plaça Catalunya fa fàstic. F-À-S-T-I-C. Per higiene, per dignitat, perquè és el centre de la capital del país, neteja. Ja.
