divendres, de juny 17, 2011

Indignats indignants

La moguda aquesta dels indignats indignants té un greu problema (entre molts d'altres, ei, però jo destaco aquest perquè em ve de gust): o estàs amb ells o estàs contra ells. I això és un desastre per a la seva comunicació, que ho sàpiguen.
No em cauen especialment bé els indignats, perquè segueixo pensant que si vols canviar alguna cosa, actua, no t'asseguis a esperar demanant que algú (els polítics, els mercats, ... ells, en definitiva....) la canvïin.
A més, s'han indignat quan els problemes els han tocat en primera persona: que no estaven indignats el 2008 quan va començar la crisi? I el 2002, amb una inflació del 66%? O fa un any i mig, amb els escàndols del Palau o de Santa Coloma? O el 18 de febrer de fa 5 anys, quan milers de persones es van manifestar per la Gran Via de Barcelona per exigir un Estatut just? O l'1 de novembre d'en fa 4, quan exigíem infrastructures dignes del primer món, i no la Renfe amb forats del Garraf? O el 10 de juliol del 2010? I haig de dir que vam cometre el mateix error que els recrimino als indignats: demanar que algú altre faci alguna cosa.... Però llavors aquests indignats no estaven prou preocupats per mobilitzar-se a Plaça Catalunya o al Parlament.... O potser no els havia tocat les seves feines, les seves cases, els seus sous... Molt solidaris, els indignats.
Però tampoc no penso que el sistema que tenim sigui perfecte, meravellós, intocable i que, per tant, no l'haguem de canviar. Però no crec que ho haguem de fer com volen els indigants, que per cert, em sap greu, no representen a tothom. Ni ells parlen per boca de tota la societat ni ho feien els que també deien això a les assemblees universitàries. Els mateixos assemblearis universitaris que anaven en contra del sistema i ara en formen part (Josep Maria Antentes, professor de sociologia de la UAB). Això no és difamació; això és haver compartit claustre amb ell a la facultat i haver d'aguntar les seves proclames antisistema (ah, sí i votant perquè no es poguessin canviar els estatuts, és cert). Deixa'm riure ara que el veig pontificant sobre la importància de lluitar contra el sistema, assegut al seu despatx de la universitat....
No defenso les actuacions de la policia infiltrant-se, com han fet sempre, en les manifestacions. Ara, burros els que cauen en la seva provocació, també. No defenso que s'entri a òsties en una mani pacífica, però no es pot acceptar que uns quants decideixen qui pot anar a treballar i qui no. Amb quin dret van impedir treballar a l'ambaixada francesa? Amb quin dret decideixen si el Parlament pot treballar o no? Això és feixisme, perdoneu.
I si no estàs amb mi, estàs contra mi i per tant, ets de dretes i un apoltronat, i estàs a favor del sistema i segur que tens molts diners, és ser tan pobre de discurs com pobres són els arguments que els he sentit, llegit i analitzat.
I no només els temes d'autodeterminació, que també.
I per cert, la Plaça Catalunya fa fàstic. F-À-S-T-I-C. Per higiene, per dignitat, perquè és el centre de la capital del país, neteja. Ja.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Penosa aquesta reflexió. Ací l´únic que impossa els seus pensaments son els que manen. Aquests son els feixistes.

Jordi Montanyà ha dit...

Jo no soc anònim. Penso que el dret i el deure de pensar i dir el que es pensa és la democràcia real. I els anònims sou, com a mínim uns o unes "covards".

Martí ha dit...

Tots estem enfadats amb la situació actual, però pots mostrar-ho de moltes maneres; els politics van a la seva, però son els que tenim i tenim els que ens mereixem, i si no et sembla be, presenta't i digues que ja n¡hi ha prou!; treballa pel que vols, dir que està malament tots en sabem, i per fer-ho no cal fer grans acampades durant un mes, es millor treballar-hi durant tot l'any.
Ah! i agradi o no el que dic, si ho dic no amago la ma darrera un "anonim"

almogaver0225 ha dit...

Alex, he llegit la teva participació en el blok. Estic d'acord que potser ens hem despertat una mica tard, que ja hauriem de fer sentir la veu i el rebuig envers el "globus econòmic" quant s'estava inflant. Es cert que alguns personatges pensaven i deien coses, que ara estan canviant el seus criteris i els seus processos, tant si són catedràtics com si es dediquen a altra professió.
No crec en que la violència sigui la solució a la problemàtica creada, però, no estic d'acord en quedar-se callat i seguir fent-lis el joc als que tenien l'obligació de preveure-la, i que tant sols utilitzen frases "molt boniques" en els mitings, a part de buscar la forma d'ocupar càrrecs que els ompli el seu ego i la conta corrent.
Al meu parer, SI són culpables i haurien de anar a parar a les mans dels tribunals de justícia, en el suposat de que aquests no arxivessin les investigacions per motius que ja s'estan donant en diferents llocs de l'Estat.
Davant de la impotència per la solució definitiva, que grups d'indignats acampin en places públiques no és cap delicte i, més a més, van ser més nets del que els mitjans i l'Administració va divulgar.
Suposo que no vas viure, per l'edat, quant per demanar "AUTONOMIA, LLIBERTAT I ESTATUT D'AUTONOMIA" ens jugàvem garrotades, inclòs la presó, per part de la policia i els jutges. Reconec, que alguns dels participants de aquells fets, ara estan situats en llocs rellevants de la política i critiquen els joves, o no tant, que estan "indignats".
Sincerament, recomano que doneu una ullada a les hemeroteques de fa uns 35 anys.
SALUD I TREBALL DIGNE PER A TOTS