Els germans Oppermann, de Lion Feuchtwanger (de fet en vaig llegir la traducció castellanal, Los hermanos Oppermann, perquè no n'he sabut trobar la catalana; si algú la coneix, que es manifesti!) és la història d'uns germans jueus en l'Alemanya prenazi. Homes adults, cadascú d'ells triomfador en el seu camp (metges, escriptors, empresaris, intel·lectuals...) que van veient com l'ambient a Berlín es va transformant, poc a poc, un lloc hostil per a ells.
De ser uns ciutadans reconeguts i amb prestigi, producte de la fàbrica de mobles Opperman, fàbrica familiar que al llarg dels anys assoleix un prestigi entre el sector per la solidesa i qualitat dels seus productes, passen a ser uns empestats, perseguits, menystinguts, pel fet de ser jueus.
A l'entorn dels germans hi ha les seves famíies: el noi que estudia a l'Institut i que de tenir un professor culte passa a tenir un professor filonazi; la noia progressista que vol emigrar cap a Palestina, a buscar-se un futur; les dones, que juguen papers diferents, des de l'estoicisme fins a la lluita; els veïns, els treballadors, els pacients, les infermeres, els col·laboradors, les amants... Cadascú d'ells pren una posició, que no és definitiva, sinó que va evolucionant en funció de l'evolució dels fets. I cadascú escapa, a la seva manera.
La negació de la situació, l'assumpció de la realitat, la por al feixisme, la incomprensió de per què els està passant el què els passa, les reaccions viscerals o meditades. Són personatges complexos, que reaccionen com les persones: no sempre a mateix estímul, mateixa reacció. No sempre som racionals.
L'ambient és opressiu. Es va tenyint de gris, de marró, de vermell, de negre, de blanc. No és una novel·la durant el nazisme, és una novel·la situada entre els anys 28 i 37, després de la República de Weimar i quan el nazisme començava a fer forat. De quan es començaven a afiliar als camises pardes, de quan encara no se sabia què estava passant i molts pensaven que la mà dura era el que li calia a una Alemanya humiliada.
El més impactant és que va ser escrita el 1933. L'autor, Lion Feuchtwanger, s'havia exiliat a França amb la seva dona. Però va ser capaç de preveure què s'havia d'esdevenir, de fer-ho saber (Els Oppermann es va traduir a 9 llengües, entre les quals l'anglès, el francès, el polonès, l'hebreu, el suec, el danès...) i convertir-se en una de les veus contràries al Tercer Reich fins i tot abans que aquest comencés.
3 comentaris:
Doncs aquest llibre no el conec. El que també em va agradar molt sobre la situació de preguerra a Alemanya va ser Una princesa a Berlín que reflecteix la situació social i econòmica d'aquell país abans de la guerra. Gràcies per la recomanació!
Una princesa a Berlín li vaig regalar al meu pare fa molts anys! Un gran llibre, també. Sobretot perquè la descripció la fa des dels ulls d'un noi ianqui que aterra a un lloc que no coneix, que no entén i del qual se n'aprofita i alhora se'n dol...
Una gran recomanació, sí senyora!
Jo no en conec ni un ni l'altre i ambdós fan bona cara
Publica un comentari a l'entrada