dilluns, de febrer 24, 2014

L'Évole com a paradigma de la mediocritat mental

 


Vivim en un país mediocre. Lamentablement, encara estem vivint dins d'Espanya (espero que s'acabi ràpid) però igualment en aquest cas a Catalunya no ens distingim pe ser gaire millors.
Tertúlies on tot de gent que no se sap ben bé per què tenen coneixement de tot i poden opinar (que no aportar dades o informació) sobre qualsevol tema. Tant li fot que sigui els medicaments genèrics, la independència de Catalunya, el preu de les targetes de metro o la mida de l'univers. Estan investits d'una pàtina de sapiència i autoritat que els hem donat els espectadors per parlar de tot i de res i per dir exactament el mateix en cada tema. L'altre dia ja va ser el súmmum quan una senyora que es diu ser sociòloga (ei, jo, fins que no vegi el seu títol signat pel rector, ja no em crec res. I l'original, res d'escannejats) en una tertúlia sobre si l'empresariat del país (del meu, no d'Espanya) diu literalment "jo d'això no en sé res, però segur que....". A veure, xata, si no saps res del tema, calla. Ella i mil com ella, ei. Incloent l'incombustible Màrius Carol, que deu saber fins i tot de física quàntica, del Bernardos, que és una estrella de l'univers escopint maldats sobre tot el que no sigui ell, el Jaume Barberà que és l'esnobisme de la contra constant perquè ell sí que sap de què va tot mentre que nosaltres pobres mortals necessitem del seu far orientador... I així, amb tots i totes les tertulianes del país. En salvaria un o mig, però mira, que es foti. Per tertulià a tot arreu.
I aleshores ja arribem al punt àlgid de la mediocritat intel·lectual: en Jordi Évole i tota la seva camarilla de socis i associats que ens volen ensenyar a nosaltres el que no podem saber si ell no ens ho mostra. A cagar a la via, tio. Ets un pesat, pretensiós, mentider, manipulador. Busques la gent més dèbil per fer-los dir coses que facin que tu quedis com un investigador de rigor. Preguntar-li a una cap de gabinet si s'ha tret oposicions i buscar la que et diu que sí, però que igualment l'han posada a dit és fer trampa. Només faltaria que a un/a cap de gabinet de qualsevol polític no se'l posés a dit: és un càrrec de confiança, cretí. No un tècnic. A l'enginyer municipal li has de demanar coneixement i oposicions, evidentment. A un cap de gabinet se li ha de demanar capacitat i confiança plena per part del càrrec electe.
Però l'Évole, no. Vol demostrar que la política és corrupta i ho fa així. Estupidesa majúscula. Si vols demostrar la corrupció, vés a veure totes les obres absolutament innecessàries que s'han fet i els pressupostos inflats que han donat. Ei, i no parlo d'aeroports. Parlo de centres cívics, casals d'avis, centres d'atenció primària per a quatre persones.... Ah, no calla, que això dóna vots i a la gent li agrada tenir-ne un al costat de casa. Clar, no, això no és corrupció, això és servei al barri. I una merda.
En una societat en què el que més es llegeix és les Cinquanta ombres de Grey, Els homes que no estimaven les dones, qualsevol de les porqueries escrites per la Júlia Navarro, qualsevol de les fatxades escrites per l'Arturo Pérez-Reverte; on un pseudocientífic com el Punset es fa d'or amb suposades teories sobre tot i sobre res; on la gent ven autoajuda a patades i amb fotos de gats amb pensaments tan profunds com "sonríe y el mundo cambiará" què collons esperem a part de veure com tothom seu a absorbir la desinformació que ens tira un paio que va de superheroi?
És molt més fàcil, barat i senzill que en venguin mitges veritats que s'adapten al que vols sentir que haver de pensar, llegir, buscar, informar-te i aleshores analitzar. És dur, és cert. És cansat, també. Et posa entre l'espasa i la paret del que creus, del que voldries creure i del que és.
Però fins que no ho fem, fins que no prenguem el control del coneixement propi i el deixem en mans de venedors de crecepelos, tindrem la societat que ens mereixem. Mediocre, lamentable, patètica i twittaire. Perquè amb un twit poques coses pots dir. No fos cas que haguessis de pensar i escriure més de 140 caràcters.

PS: Aquest és un bloc privat. Dic el que em dóna la reialíssima gana i el que jo penso. No és la veritat. No és una certesa. No és un bloc informatiu ni de divulgació ni de coneixement. No pretenc que ningú pensi com jo i ni tan sols que hi estigui d'acord. Però exigeixo que no es tracti aquest bloc com si fos una font d'informació. Ja m'ha passat i no ho accepto. A qui no li agradi, que no el llegeixi, si no vol. A qui no li agradi, que el critiqui i el destrossi. Però sempre basant-se en el fet que és meu i que si hi entres és perquè vols, no perquè jo te'l col·loqui ni al menjador, ni a la ràdio, ni als diaris, ni enlloc on no te'n puguis escapar. Ens entenem, oi?


2 comentaris:

jordi MR ha dit...

Has d'escriure més sovint.

Àlex ha dit...

Si escrigués més sovint sobre temes com aquest, em convertiria en una opinadora universal. El que més detesto del món, després dels cigrons amb ou dur...