dimarts, de juny 19, 2012

Els impostos són bons

Ole jo. Començo amb una afirmació que em valdrà l'escalivada generalitzada, però és cert.
Els impostos són bons. Recaptar impostos a la ciutadania és el que permet que hi hagi hospitals, escoles, comissaries, carreteres, casernes de bombers, clavegueram, fanals, ... El problema és la gestió d'aquests impostos, ho accepto. Cal que qui els administra sigui extraordinàriament curós, perquè els diners no són seus, són de tots. I per tant, no pot fer el que li passi per la barretina, sinó que cal fer el que és millor per a tothom. Dit això, algú que estafa la hisenda pública és un delinqüent, exactament igual que ho és algú que malversa cabals públics.
I tot això ve a compte de la tributació dels membres de la selecció espanyola. Particularment, a mi la selecció espanyola me la repampimfla en estèreo i dolbisurround. És més, espero que perdin fins i tot al solitari per no haver d'aguntar la punyetera "marea roja" que ens està caient al damunt. Sembla més aviat un tsunami vermell.
Però és que els senyors de la selecció estan fent mans i mànigues per tributar a Polònia, com van fer a Àustria el 2008, quan van guanyar l'Eurocopa. D'aquesta manera s'estalvien un munt d'impostos. És a dir, ells que van d'espanyols pel món es neguen a pagar a Espanya i jo que vull deixar de ser-ho no puc deixar de pagar-li. Alguna cosa no quadra. Però no és això.
És que dels senyors de la selecció n'hi ha uns quants de jugadors del Barça, que fa no gaire van tenir un company que va haver de ser operat d'un càncer al fetge. L'operació es va fer a Barcelona, a l'Hospital Clínic. Certament, per no haver de fer cua a la llista d'espera existent, suposo, com que el senyor té possibles, va anar per la part privada del Clínic. Però resulta que a la part privada del Clínic hi treballen metges i infermeres formats a les universitats catalanes pagades amb els impostos de la ciutadania catalana. Que la factura de la llum, de l'aigua, del telèfon, del manteniment de l'edifici, de la parada de metro al davant (amb diferents boques per arribar-hi bé), de l'arranjament cada cop que cau algun tros és a càrrec de la hisenda pública catalana. Que la investigació i la recerca que es fa a l'Hospital Clínic és pagada amb impostos nostres, també.
És a dir, uns senyors que després van fent accions solidàries (ei, que perfecte i més que en fessin, ells que poden) i que van promovent fundacions, a l'hora de ser solidaris i de garantir el benestar de la comunitat se n'escaquegen tant com poden i una mica més.
I en un altre apartat, hi ha una cosa que no entenc (i no sóc l'única, que m'ho han dit). Per què els seguidors de la selecció espanyola van cridant pel món "Yo soy español"? Que no ho saben, d'on són? Que no tenen un Estat? S'ha de ser del gèneru tonto, però que molt tontu, per anar cridant pel món d'on ets, quan el teu país té fins i tot el reconeixement internacional. Encara que sigui en forma de rescat bancari.

Cap comentari: