dilluns, d’abril 23, 2012

Coses que no entenc 3

Hi ha moltes coses que no entenc, de manera que de tant en tant vaig fent postos a veure si algú m'ho pot explicar i aprenem tots una mica més, sobretot jo.


El Barça va i llença la lliga dissabte al Camp Nou. Em sap greu, ei, però alinear de titulars en Thiago i en Tello fa mala pinta. Sobretot si a l'hora de dinar, al TN migdia de dissabte, t'expliquen que a casa un directiu del Barça, Carles Vilarrubí, s'hi han reunit a sopar uns quants directius del Barça, uns quants del Madrid (entre els quals el president Pérez) i el president Mas i l'alcalde Trias, entre d'altres. Doncs em sap greu, però fa lleig. No dic que hi hagi hagut res estrany, però ho sembla. I la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó, a més, semblar-ho. I no solc ser de la teoria de la conspiració, ei.
L'enllaç del TN migdia ha desaparegut. No se'l troba ni apareix la notícia. Per sort, l'Ara i la Vanguardia encara no han dsaparegut. Aquí i aquí els enllaços. Podria enllaçar-ho sobre el nom del diari, sí, però no ho he fet.

Repsol i el govern espanyol es posa les mans al cap i crida com un locu a tots els llocs on el deixen que Argentina els roba. Perdó? Argentina decideix nacionalitzar un tros d'una empresa d'un sector estratègic (paraula lletja, per cert. Vol dir "sector important per a l'economia"). I es queixen que ho fan quan acaben de trobar el jaciment de Vaca Muerta, que diuen que serà un dels més importants del món. No, mira, ho haurien hagut de fer quan YPF tenia pèrdues per tot arreu, per reflotar-los, no? Com hem fet aquí amb els bancs, que els hem rescatat a costa de tots nosaltres i a canvi ens fan pam-i-pipa. Gairebé tothom ho veu com una maniobra estrictament antiespanyola (a mi, plim, ja us ho dic). Però jo ho veig més com una maniobra a molt més llarg termini. Argentina i Brasil, encapçalades per dues dones, s'han sentit molt menystingudes en la política internacional. Tres dies abans de la nacionalització es va escenificar aquest menyspreu en la cimera panamericana, en què una mica més i els demanen que portin els cafès als homes. Això té pes, sí. A cap cap d'Estat ni de Govern li agrada que el prenguin pel senyor de la neteja. Però sobretot Argentina i Brasil, juntament amb la Xina, estan experimentant un creixement de les seves classes mitjanes espectacular. Els seus increments de consum són brutals. I nosaltres, europeus i occidentals, pretenem que facin el seu creixement econòmic comprant els seus recursos als europeus. Som molt llestos, però potser se'ns ha vist el plumeru. I dic als europeus en general, ei. Per cert, avís a navegants: Brasil ha decidit aplicar les mateixes exigències als espanyols que volen viure a Brasil que la que Espanya exigeix als brasilenys que volen viure a l'Estat. Pot ser que els europeus tornem a ser, com tradicionalment, emigrants i que anem a buscar-nos la vida pel món? Doncs ala, a abaixar-nos els fums.


El President Mas diu que "hi haurà pacte fiscal de qualsevol manera". Mola. Però President, una cosa. Perquè hi hagi "pacte" cal que hi hagi acord. Si no, se n'hi diu de qualsevol altre manera: concert, dret, llibertat. Però no pacte. I si ens intervenen, farem eleccions anticipades. I què? Ja podem anar fent eleccions anticipades, que el govern espanyol es passa els acords, les lleis i el nostre Parlament de la senyoreta Pepis per sota l'aixella. I ens amenaça amb més retallades perquè no ens donen els diners que havíem pensat que ens donarien. Si és que som burros. Ens ho mereixem. Però mereixem, també, algú amb més vista, potser. O no?

Cap comentari: