
Jo estic directament furiosa. Amb ganes d'agafar un puny americà i dedicar-me a fer suc de polític, de banquer, de gendre de rei, de directors de Palau de la Música, de sindicalistes, de jetes en general i d'algun jeta en concret, que no esmentaré aquí.
Com pot ser que el Millet segueixi al carrer?
Com s'atreveixen a mantenir el sou mínim interprofessional per sota dels 700€?
Algú es creia que l'Urdangarin i la Borbó podien pagar la hipoteca d'un xaletet de 6 milions d'euros amb els seus sous?
Com s'atreveixen a dir que el Rato, de Bankia, guanya 2,5 milions d'euros a l'any, que el Tudó de CaixaCat en guanya 1,5, que el d'Unnim "només" 1 milió, quan els estem pagant entre tots la seva mala gestió?
Per què haig de fer-me responsable de mantenir viu el català, de recollir els residus i classificar-los, de denunciar les empreses que no compleixen la llei del consumidor, de consumir sosteniblement amb quilòmetre zero i slow food, de participar del teixit social i cívic i en canvi no protegeixen tot això amb lleis serioses i que siguin creïbles?
Com podem acceptar que Espanya ens fiscalitzi els pressupostos?????!!!!!
Però què putes ens passa? Què ens hem pres? Estem anestesiats definitivament? Ens han lobotomitzat? Som vaines definitivament i ja només podem assenyalar amb el dit i cridar?????
De moment, per començar, me'n vaig.
Ja veurem quan torno. Si torno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada