dijous, de novembre 04, 2010

Un crim imperfecte, Teresa Solana

No coneixia de res la Teresa Solana ni res del que havia traduït. De fet, la vaig agafar a la biblioteca per la col·lecció, El balancí, d'Edicions 62, del Grup 62.
Normalment El balancí és garantia de qualitat: bones traduccions, bones edicions, bons professionals. I m'he trobat amb un llibre que si hagués estat una traducció hauria estat insultant. A veure, com que posem "quadro"? I no una vegada, ei, si no constantment i durant tota la novel·la. I "berberecho" (tal qual, a sobre). I "lío". I "Els Nadals"... I que suposadament les dones perdin el cognom quan es casen...
Un desastre lingüístic, que espero que el seu/la seva editor/a tingui a bé corregir en breu.
La història, en canvi, quan aconseguia concentrar-m'hi tenia el seu què.
Entretinguda, ràpida, fàcil i agradable, per passar una bona estona sense trencar-se el cap en massa judicis de valor ni reflexions en profunditat.
Dos germans bessons que no ho semblen s'han establert pel seu compte com a facilitadors de feines de gent de la classe alta que no vol veure com els seus problemes s'escampen. De la sospita d'adulteri de la seva dona per part d'un candidat de la dreta espanyola a Catalunya (es pot llegir tranquil·lament, el candidat del PP) a l'assassinat de la dona s'hi passa amb facilitat i els dos "investigadors" han de veure com s'ho fan per ficar-se en un món que els va gran, mentre lluiten amb les seves vides quotidianes que són, realment, normals.
Interessant i entretingut, res més. Però suficient i honest. No em sembla una mala proposta.

1 comentari:

Mireia ha dit...

upps! Si està tant mal escrit passo! Tinc massa pendents per escollir un llibre que em posi de mal humor