dimecres, de maig 26, 2010

L'espera, Ha Jin

He llegit molt pocs llibres d'autors xinesos.
La veritat és que des que vaig anar a la Xina d'allà m'agraden molt poques coses i de les que menys, ells. De fet, només havia llegit Cignes salvatges, de Jung Chang, que explica la història de tres generacions de dones xineses, que van des de l'àvia i l'època imperial a la néta, amb la revolució de Mao.
Cignes salvatges és un llibre apassionant, on passen moltes, moltes coses. Escrita per una dona que va marxar de la Xina i que viu a Londres des de fa dècades, Cignes salvatges descriu com la societat va canviant, com el país es transforma, però com, en el fons, tot queda igual: com els que sempre han estat fotuts segueixen fotuts.
A L'espera, de Ha Jin, sembla que no hi passi res. De fet, tot el llibre és això, una espera. L'espera d'en Lin i la Manna de poder casar-se quan la dona de Lin, Shuyu, els concedeixi el divorci. Passen fins a 18 anys, que és el temps que, per les normes de l'hospital on treballen Lin i Manna, Shoyu els ha de concedir el divorci, vulgui o no vulgui ella.
Durant aquests 18 anys Lin i Manna esperen. I mentre esperen es va coneixent l'entorn, la societat, la resta dels membres de l'hospital, de l'exèrcit. Com es viu al camp; com es viu en una institució tancada com un hospital (que és gegantí, però); com va evolucionant la societat xinesa; com no va evolucionant...
Un llibre interessant, curiós, reflexiu. Sobretot, el final.

1 comentari:

kweilan ha dit...

L'estiu passat vaig llegir alguna novel.la xina i em van agradar. M'apunto aquesta que no coneixia.