Sherlock Holmes, de Guy Ritchie

Ahir vam anar a veure Sherlock Holmes, de Guy Ritchie. Em feia gràcia veure una nova versió, menys típica, més física, de Sherlock Holmes. S'ha de dir que el fet que fos del Guy Ritchie també em va motivar. És un director que m'agrada molt. Lock&Stock és una de les meves pelis preferides, igual que Snatch.
S'ha de reconèixer que divorciar-se de la Madonna li ha anat la mar de bé, al Guy Ritchie. RocknRolla era més fluixeta, tot i que jo trobo que el Gerald Butler està impressionant.

Però tornem a Sherlock Holmes. En primer lloc em va sorprendre com ha millorat, físicament, en Robert Downey Jr, que deu haver disminuït o eliminat el consum de drogues, perquè fa molt més bona cara que darrerament. Hi ha una escena on se'l veu sense camisa i deu haver dedicat força hores al gimnàs. També em va sorprendre que s'assembla força a Dustin Hoffman. Això pot ser positiu o negatius, si us agrada o no el prota de Tootsie, clar. Downey Jr va guanyar el Globus d'Or per aquesta interpretació.

Jude Law mai no ha estat sant de la meva devoció. El trobo extraordinàriament fred. Una persona, com la Uma Thurman, que podríem dir-ne aquosa. No tenen consistència física. Són eteris. Tan rossos, ulls tan blaus, tan bonics, que són com de porcellana, fràgils i freds. Però vaig trobar que feia un Watson espectacular.

La peli està molt xula. L'ambientació és increible, és ràpida, és àgil. L'argument té el seu què durant una estona. Després grinyola una mica, però vaja, sempre m'ha semblat que els arguments de Sherlock Holmes grinyolen, de manera que res de nou.

El que sí que em va fer molta gràcia són les contínues referències, homenatges o "guinyus" a altres pel·lícules.
Em va semblar que l'inici és un homenatge obert a El secret de la piràmide, per l'ambientació i pel fil argumental. També n'hi ha una altra, de referència, amb la mort d'un dels personatges.
S'homenatge, també, Indiana Jones. El dolent dolent apareix amb una caçadora de les típiques que porten els nazis en les pelis d'Indiana Jones.
El club de la lluita, també apareix en un parell d'escenes i també V de vendetta (dolenta com ella sola, per cert!).
Crec que tenim Sherlock Holmes per dies, perquè la peli tanca l'argument, però deixa oberta la continuació.
Per cert, algú sabia que Holmes és humà i té vida privada? Doncs aquí sí. I el més increible: Watson també té vida, a part de Holmes. I vicis... típics de les pel·lícules de Ritchie, com el joc!