Es diu de diumenge que és el dia del senyor. Deu ser-ho, no ho sé. El que segur que no és és el dia de la senyora. El diumenge és el dia en què la majoria de les dones que treballem fora de casa ordenem, planxem, organitzem, cuinem i deixem a punt la casa, la cuina i els armaris per encarar la setmana següent amb una mica de dignitat i tranquil·litat.
Si hi ha hagut sort, el senyor col·labora en aquesta posada a punt de la casa. Si hi ha hagut poca sort, ajuda. Si no n'hi ha hagut gaire, com a mínim no molesta. Si no n'hi ha hagut gens, a sobre emprenya.
Sóc una afortunada i a mi em toca sort. El senyor col·labora. Però aleshores ens trobem que el diumenge a la tarda, en lloc de ser el dia en què et dediques a fer res, que és molt sa i molt recomanable, es converteix en el dia "la rentadora se'ns ha estressat" o, alternativament, "s'ha acabat l'espai al congelador; i ara què fem?".
Tot i això, cal reconèixer que la tele ajuda. Amb la porqueria de programació que fan a la tele, fins i tot t'agafen ganes de posar-te a rentar plats, ni que sigui per no empassar-se bodrio rere bodrio...
Ara, la veritat és que trobo a faltar que facin el Barça. Per mi, un diumenge a la tarda no és diumenge del tot si no sento el Barça per la ràdio.
Què hi farem, sóc animal de costums...
3 comentaris:
El diumenge a la tarda és l'inici de la setmana laborable
Bona setmana, Álex, encara que ja l'hagis començat!
Mireia, tens tota la raó. Diumenge a la tarda és laboral, encara que lamentablement no ens el remuneren...
Kweilan, que tinguis una bona setmana tu també!
Publica un comentari a l'entrada