Aquest any serà diferent, almenys un tros, però per intentar evitar la meva crisi "torno al cole", he decidit començar els meus bons propòsits quan toca, al setembre.
Propòsit 1: posar la casa en marxa.Això vol dir buidar motxilles, omplir rentadores, buidar rentadores, omplir estenedors, buidar la càmara de fotos a l'ordinador, omplir la nevera, buidar les bosses amb els pocs regals que hem portat per la família (ens ha sortit més car el viatge del que pensàvem!), omplir els pulmons amb la humitat de Barcelona...
M'he llevat d'horeta perquè el meu propi llit m'ha semblat un estrany, m'he dutxat i ja tornava a suar (maleïda xafogor barcelonina!), ha baixat a esmorzar al bar perquè no tenia ni una gota de llet a casa, m'he arribat a l'Opencor per comprar alguna cosa per dinar i m'han atracat a la caixa: 15 euros per unes salsitxes i una amanida de bossa, he tornat a casa maleint la brutícia de la ciutat i la pudor a pixum, m'he mirat les motxilles i els he pegat una coça per apartar-les del pas, he posat les salsitxes i l'amanida a la nevera, m'he assegut davant l'ordinador i he pensat en el propòsit 2: ja ho faré demà, que total, tampoc no cal posar les coses en marxa massa ràpid...
Comencem l'any com el vam acabar, fent el dropo!
8 comentaris:
Un escrit amb el qual fa un parell de dies enrere també m'hi sentia totalment identificada! Uf! Tornar a la rutina...Quina mandra!
Els bons proòsits dos cops l'any: el setembre amb l'inici de curs i per Nadal ( repetir tots els que no s'han complert en aquest quatre mesos)
Què hi farem?
M'he posat a riure llegint les darreres frases. Agafa-t'ho amb calma, Mireia!
Sílvia, benvinguda! Si et sembla, ja provaré d'escriure algun d'aquests contes "divers" del teu bloc!
Mireia, els bons propòsits són com els refredats, duren 15 dies, facis el que facis... Una llàstima! :-))
Kweilan, salutacions! M'alegro d'haver-te fet riure! Sempre és bo saber que animes algú :-P
Ja sé que és lleig, però els que fa dies que estem aquí agraim que els altres aneu tornant de vacances, tornem a tenir companyia! (encara que sigui virtual).
Ja saps que a casa sempre tindràs un plat a taula (ja sé que és a Terrassa i que no t'és gaire avinent, però...)
M'alegro que arribis rondinaire, senyal que tot ha anat bé. Una abraçada!
Lluki, company! Ja hem tornat, sips... Una llàstima, si vols que et digui la veritat... Per cert, tornem amb ànims de fer molta feina! Ja he enviat una de les entrevistes i estem preparant la resta. Aquest cop no seré al tancament, companyeru!
Mentre la gent com vostè està amb la depressió post-vaca-sional, jo sóc dels que espera ansiós l'hora de fotre el camp. i em venjaré, de tots vostès, vancaçaires canícules!
Bones, Modgi! Benvingut!
De depressió post-vaca-sional, res de res... Més aviat, mandra pre-labo-ral... Però com que el món és injust i cruel, per si de cas, també li diré que me'n torno a anar de vacances a l'octubre. Per tant, a mi, d'enveja, gens ni mica. Si de cas, a la inversa: vacances quan toquen i vacances quan convenen! :-)
Publica un comentari a l'entrada