Còmic, novel·la gràfica, historieta per a adults,... Hi ha un munt de paraules per a definir els llibres o les històries que s'expliquen a través de dibuixos.
Particularment prefereixo el terme còmic, perquè per a mi no té cap mena de connotació negativa ni infantil. Trobo que el còmic és una forma més de literatura, que permet unes llicències que la resta de formats no permet.
Café Budapest, d'Alfonso Zapico, és un còmic en què, a través d'uns dibuixos que a mi m'han semblat bonics, explica la creació de l'estat d'Israel, vista des del punt de vista de diferents personatges.
El protagonista, Yechezkel Damjanich, és un noi jueu jove, que toca el violí. Viu amb la seva mare, supervivent del camp de concentració de Birkenau, a Budapest el 1947. El seu oncle va marxar a Palestina fa anys i va obrir el Cafè Budapest a la vora de la ciutat vella de Jerusalem. En el Cafè s'hi troben àrabs, jueus, anglesos, canadencs... i tots ells comparteixen espai i intercanvien opinions en els moments convulsos de la fi del protectorat britànic a Palestina i la creació de l'estat d'Israel.
Hi ha gent que forma part de l'Irgun, gent que lluita del costat dels àrabs, occidentals que no volen responsabilitats i d'altres que s'allisten a la Haganà; s'explica els posicionaments dels països a Nacions Unides, i els pactes i traïcions que van fer.
Paral·lelament en Chaskel, que és com li diu el seu oncle, veu com la seva mare es deixa morir, sense ser capaç de superar el camp de concentració i la pena d'haver perdut el seu marit (esborronadora la història que explica); s'enamora; creix i pren les seves decisions.
En resum, un bon llibre, que val molt la pena.
Gràcies, Lluki, per haver-me'l deixat!
3 comentaris:
Gràcies per la recomanació!!!
No el coneixia, gràcies per la recomanació!
Doncs és un dels còmics que val realment la pena! Si li podeu posar les mans al damunt, el disfrutareu!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada