En dos dies: Madrid

Madrid és una ciutat molt xula, ho haig de confessar. Feia deu anys que no hi anava i ostres, quin canvi en la meva percepció. O bé quan vaig anar-hi amb l'escola no tenia la mateixa percepció o bé els darrers deu anys han fet bé a la ciutat.
Comparativament, em fa molta enveja. Els carrers estan molt més nets, el metro és molt més ràpid, útil i connecta tota la ciuta (ostres, però si fins i tot arriba a l'aeroport...). I el cap de setmana que vaig anar-hi, inauguraven l'ampliació de quatre!!!! línies, cada una amb deu estacions més!!!!! (igualet igualet que Barcelona).
O sigui, que la visita a Madrid va ser com si hi anés per primera vegada. Per tant, situem-nos. Un amic ens va deixar casa seva, de manera que no tinc recomanacions per llocs on dormir.
Vam dinar a Lavapiés, al costat de casa d'un altre amic que viu allà, tot i ser d'aquí. La veritat és que era un bareto (no té consideració de restaurant), però les tapes eren excel·lents. Especialment bona la de "churrasco con pimientos". Una pasta, això sí. Ens va costar més de 60 euros un dinar per tres...
El Parque del Retiro em va semblar impressionant. M'agradaria tenir un parc com aquell i us asseguro que la Ciutadella no se li acosta, lamentablement. Flors, arbres, llac, barquetes, gent passejant... Ara, que si em diuen que són les minyones que han sortit amb els carros dels nens a festejar amb els soldats com al segle XIX també m'ho creuria. La gent de Madrid es vesteix de diumenge! I van a fer passejada de diumenge tots juntets, pares i fills i avis! És al·lucinant!

Teníem la intenció de veure l'exposició de Tintoretto que hi havia al Prado i francament, valia la pena. Llàstima que no hi havia un dels quadres que més m'agraden a mi de Tintoretto, la Dama que ensenya el pit, però vaja, ho vam suplir veient les expos permanents de Goya i Velázquez. Dissabte es van dedicar a ensenyar-me la ciutat com toca: la Puerta del Sol, l'ós i el madronyo, la Puerta de Alcalá, la Cibeles, Neptuno, la Plaza de la Villa, la Almudena... Gegantí. Tot és gran. Tot és a lo bèstia. Em va deixar impressionada. I el què més em va sorprendre és la quantitat d'arbres, de flors, de llum que tenen.


Clar, fins que em van portar a Chueca, Lavapiés, Malasaña, 0n tots els carrers són molt més estrets i petits, i no hi entra el sol ni que ho hi intenti. I tot i així fan una vida de barri molt superior a la que fem nosaltres fem a Barcelona (i haig de reconèixer que a mi m'agrada molt més com és a Barcelona...).
I un altre aspecte és el de la festa nocturna. Jo em negaria a tenir botellón, com fan ells, a la Plaza Mayor! A la Plaça Reial, la cosa és molt més tranquil·la, encara que no ho sembli...