dimarts, de juny 20, 2006

Caps de setmana, llibres, festes...

Finalment, i després d'una dura reflexió i de diverses consultes, ja he decidit de què anirà el bloc, així genèricament.
La idea seria fer propostes d'oci; dels darrers llibres que us han agradat, de les pel·lis que heu vist (o que he vist....), de les escapades que heu fet (llocs baratets i bonics que val la pena donar un cop d'ull),...
Per tant, començo, a veure si algú s'hi apunta:

Val la pena fugar-se a Bordeus, al sud est de França. Hi ha un hotel molt cèntric, que es diu Hotel de Sèze (o Royal Médoc, són el mateix...), i que, home, barat del tot tampoc no és (sobre uns 60 euros la nit), però vaja, com que està al centre és assumible. Té la gràcia que et porten l'esmorzar a l'habitació a qualsevol hora (fins a quarts d'una del migdia!) i sent França, doncs és una sorpresa i de les agradables, francament.
Bordeus és una ciutat preciosa i des que el tramvia funciona està millor connectada amb els seus afores. La visita a Saint Michel és magnífica i les placetes del centre (Sainte Catherine, Saint Pierre i la Place du Parlament) són una preciositat.
Ja em direu què us sembla!

3 comentaris:

e-Xaps ha dit...

Ei, Alex, ja que parles del sud-oest de França, aprofito per a aconsellar un ví blanc molt bó (o que a mi em va encantar que es diu "Jurançon" i els pots trobar a qualsevol tenda. Només per aquest ví ja hi vull tornar, i aquest cop si que veuré Bordeus.

A reveure i benvinguda al món dels blocs!!

ogimeno ha dit...

Benvinguda al blocatge guapa!!!
Com que ets tan simpàtica i eixerida t'he linkat al meu blog.
Una abraçada i no siguis tan cara de veure,
Òscar

Àlex ha dit...

La Gemma no sabia penjar el seu comentari....

Q tal Alexandra? ànims amb la nova aventura blogger!!
Pel q fa a llocs, sense aturar.me a pensar gaire (estinc frisant per sopar, la pena és q me l'haig de fer...)em va sorprendre agradablement Brugge, és com estar en un conte de fades, tot tan polidet, ben posat, amb flors i els canals... I Delft, és molt petit però és encisador, sobretot si heu llegit "La chica de la perla", perquè reconeixes alguns dels escenaris fàcilment.
Ja no tant petit però que en realitat no està lluny i, en canvi, et trasllada a una altra època, a un altre món... és Fès. Altament recomanable. Va ser el q més em va agradar del Marroc. Perdret (literalment) per la Medina antiga, deixar-te endur pel tràfec de persones i mules, amunt i avall pels carrers estrets i enfilats, despertar-te a la matinada amb el cant que emanen els minarets, menjar el millor tajine a la llum de la lluna, amb la Medina als teus peus...
Aihsss, ho deixo estar aquí que m'enyoro massa...
Tornem a la vida real, i tu i jo ens veiem per la Casa Gran.
Petons,
Gemma