Coses que no entenc 3

Hi ha moltes coses que no entenc, de manera que de tant en tant vaig fent postos a veure si algú m'ho pot explicar i aprenem tots una mica més, sobretot jo.

El Barça va i llença la lliga dissabte al Camp Nou. Em sap greu, ei, però alinear de titulars en Thiago i en Tello fa mala pinta. Sobretot si a l'hora de dinar, al TN migdia de dissabte, t'expliquen que a casa un directiu del Barça, Carles Vilarrubí, s'hi han reunit a sopar uns quants directius del Barça, uns quants del Madrid (entre els quals el president Pérez) i el president Mas i l'alcalde Trias, entre d'altres. Doncs em sap greu, però fa lleig. No dic que hi hagi hagut res estrany, però ho sembla. I la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó, a més, semblar-ho. I no solc ser de la teoria de la conspiració, ei.
L'enllaç del TN migdia ha desaparegut. No se'l troba ni apareix la notícia. Per sort, l'Ara i la Vanguardia encara no han dsaparegut. Aquí i aquí els enllaços. Podria enllaçar-ho sobre el nom del diari, sí, però no ho he fet.

Repsol i el govern espanyol es posa les mans al cap i crida com un locu a tots els llocs on el deixen que Argentina els roba. Perdó? Argentina decideix nacionalitzar un tros d'una empresa d'un sector estratègic (paraula lletja, per cert. Vol dir "sector important per a l'economia"). I es queixen que ho fan quan acaben de trobar el jaciment de Vaca Muerta, que diuen que serà un dels més importants del món. No, mira, ho haurien hagut de fer quan YPF tenia pèrdues per tot arreu, per reflotar-los, no? Com hem fet aquí amb els bancs, que els hem rescatat a costa de tots nosaltres i a canvi ens fan pam-i-pipa. Gairebé tothom ho veu com una maniobra estrictament antiespanyola (a mi, plim, ja us ho dic). Però jo ho veig més com una maniobra a molt més llarg termini. Argentina i Brasil, encapçalades per dues dones, s'han sentit molt menystingudes en la política internacional. Tres dies abans de la nacionalització es va escenificar aquest menyspreu en la cimera panamericana, en què una mica més i els demanen que portin els cafès als homes. Això té pes, sí. A cap cap d'Estat ni de Govern li agrada que el prenguin pel senyor de la neteja. Però sobretot Argentina i Brasil, juntament amb la Xina, estan experimentant un creixement de les seves classes mitjanes espectacular. Els seus increments de consum són brutals. I nosaltres, europeus i occidentals, pretenem que facin el seu creixement econòmic comprant els seus recursos als europeus. Som molt llestos, però potser se'ns ha vist el plumeru. I dic als europeus en general, ei. Per cert, avís a navegants: Brasil ha decidit aplicar les mateixes exigències als espanyols que volen viure a Brasil que la que Espanya exigeix als brasilenys que volen viure a l'Estat. Pot ser que els europeus tornem a ser, com tradicionalment, emigrants i que anem a buscar-nos la vida pel món? Doncs ala, a abaixar-nos els fums.

El President Mas diu que "hi haurà pacte fiscal de qualsevol manera". Mola. Però President, una cosa. Perquè hi hagi "pacte" cal que hi hagi acord. Si no, se n'hi diu de qualsevol altre manera: concert, dret, llibertat. Però no pacte. I si ens intervenen, farem eleccions anticipades. I què? Ja podem anar fent eleccions anticipades, que el govern espanyol es passa els acords, les lleis i el nostre Parlament de la senyoreta Pepis per sota l'aixella. I ens amenaça amb més retallades perquè no ens donen els diners que havíem pensat que ens donarien. Si és que som burros. Ens ho mereixem. Però mereixem, també, algú amb més vista, potser. O no?

2500€ en efectiu?

Fa hores que em pregunto per què a partir d'ara no es podrà pagar en efectiu per un valor superior a 2.500€.
Suposo que l'argument més bàsic que donen és que "així s'evita el frau i el diner negre".
Home, francament, em sembla que havent de pagar a canvi d'una factura i d'un desglossament dels impostos a la factura ja n'hi hauria prou.
O fent una bona política de lluita contra el frau fiscal en un Estat on els estafadors i els penques són aclamats públicament com a herois, o en genèric contra el frau i la corrupció. Els casos Millet, Camps, Palma Arena, Noos,... ens demostren que els estafadors, els corruptes i els lladres són aplaudits i deixats en llibertat, fins i tot per tribunals populars. Per què? Perquè moltíssima gent considera que si pogués, també estafaria, seria corrupta i s'enduria els diners fins i tot de les guardioles dels amics dels seus fills petits.
Però per què els 2.500€ en concret? I per què no factura? I finalment m'he dit: fàcil! Els bancs!
Qui cobrarà per les comissions? Qui cobrarà pels xecs? Qui cobrarà pel manteniment dels comptes? I per les transferències? I per les targetes?
O sigui, toca't els ous. Rescatem els bancs amb diners públics en efectiu, rescatem els bancs amb diners públics en diferit (perdonar-los deutes) i a sobre els rescatem amb diners públics en futur i amb diners privats en present, passat i futur.
Ja vaig dir fa temps que l'autèntica revolució no era seure a Plaça Catalunya i indignar-se, sinó cremar les targetes.
M'hi refermo.
Especialment després d'haver-me fet una ruta bancària ahir per demanar un crèdit.
Per cert, aquest de la foto és l'únic bitllet de cinc-cents que he vist a la meva vida.

Així no, Però com diuen, tampoc

A veure com puc aconseguir transformar en paraules escrites el que fa dies que em volta pel cap i per l'estómac.

No es pot acceptar que uns indesitjables converteixin Barcelona en...... ostres, no trobo ni la paraula adient. En el centre del món de la delinqüència de carrer? (l'organitzada ja fa temps que hi està instal·lada, però ho fa en xalets a la Costa Daurada) En el paradís dels reventamanifestacions i lladres? Barricades al carrer Balmes? Contenidors cremant? Botigues saquejades? Pavos amb la cara tapada saquejant el Corte Inglés cridant "xivatos" als periodistes que els estaven gravant?

Però tampoc no podem acceptar que això ens porti a la reducció dels drets de reunió, a les identificacions preventives, a la consideració de terrorisme el que senzillament és vandalisme i delinqüència. Tampoc és raonable que a Barcelona s'utilitzin gasos lacrimògens ni que hi hagi pasma infiltrada a les manifestacions que siguin part dels alderulls.

De totes maneres hi ha una cosa que jo no entendré mai. Ja estic velleta, d'acord. Però he fet moltes, moltes manis. I mai de la vida he llençat una pedra ni a un vidre d'una botiga, ni a un policia, ni a a res. I evidentment he vist provocadors. I me n'he allunyat. No he aprofitat per buidar Levi's, per exemple. Ni per destrossar una parada de bus que no es pot ni defensar. És més, nosaltres (no anava sola a les manis) acostumàvem a dir "ei, agitador professional a la dreta, o a l'esquerra, o allà" i l'aïllàvem. I es quedava solet. I clar que li fèiem fotos i les publicàvem als nostres butlletins interns i externs (no hi havia feisbuc, ni tuiter, ni blocs... que vella que sóc, Déu) assenyalant qui eren, sobretot si eren pasmos. I de secretes n'he vist uns quants, de veritat, provocant, fent destrosses i amb barres de ferro. Però ells eren a un bàndol i nosaltres a l'altre: no anàvem de la maneta a reventar dies importants.

Durant molts anys vam acceptar que tot de xusma campés lliurament per la ciutat i ens vingués a donar lliçons de "ciutadania". Ara en paguem el preu. Vam vendre'ns la nostra ànima per ser moderns i antisistema i ara el diable ha vingut a cobrar-se el deute.

Què hauríem de fer ara?
En primer lloc, serveis de seguretat cívica a les manis. Tu, tots, tothom a aïllar els capullos que volen fer malbé la mani, la festa, la ... el que sigui. Paio o paia que agafa una pedra i la tira, paio o paia que es troba a terra, reduït pels ciutadans de bé que van a la mani.

En segon lloc, endurir el codi civil per als reincidents en alderulls. Sí, què passa. Ja n'hi ha prou de ser capullos. Si un paio o paia es dedica a crear alderulls per delinquir, a comissaria i detingut. I si s'hi dedica professionalment, al talego, com a delinqüent professional que és. De la mateixa manera que s'hauria d'endurir la llei per als estafadors que han estat evadint impostos, en lloc de donar-los un premi.

En tercer lloc, aclarir conceptes. Què és una mani lúdicofestiva? Què són alderulls? Què és policia infiltrada? Què és provocació? I un cop clars, aplicar els que toca. No val parlar de kale borroca i aplicar-ho genèricament a manifestacions i trobades ciutadanes en general.

En quart lloc, trincar els policies que s'han excedit i si cal, talego també per ells. Pegar a iaios, joves, nens, homes, dones, estudiants, treballadors, aturats... indiscriminadament també hauria de ser delicte. Tirar gasos lacrimògens a Barcelona no hauria de ser concebible. I de passada, depurar responsabilitats per permetre que hi hagi hagut aquest merder al centre de la ciutat, per fer malbé l'èxit (o no) de la mani de la vaga general.

En cinquè lloc, una pregunta. Comentant-ho amb gent intel·ligent i documentada d'aquest país vam recordar que a la mani del dia 10 de juliol això no va passar. Per què? Teníem un servei de seguretat cívic més potent? Els delinqüents aquests no ens veuen com uns dels seus (que millor, ei)?

Per una d'aquelles casualitats de la vida va coincidir que era a Manchester quan hi va haver els alderulls de Londres, Birmingham i Manchester. Fins i tot estàvem al carrer, precisament, quan es va liar a Manchester. I ens ho vam mirar amb tota la calma del món, tot s'ha de dir. Ens va tocar caminar una bona estona perquè havien tallat el transport públic per evitar que el fessin servir de barricada o d'ostatge però no vam patir en cap moment per res. Al vespre, però, les nostres famílies ens van cosir a trucades preguntant-nos si estàvem vius, si estàvem bé, si havíem rebut algun cop... Els dèiem que tampoc no era tan estrany el que vèiem i que, total, en segons quines manis i en segons quines victòries del Barça a Barcelona hi havia coses iguals. Doncs ens vam equivocar.

A Manchester van cremar un Miss Selfridge (vindria a ser una mena de Bershka d'aquí). I aquí van cremar un Starbucks. La diferència va ser que a Manchester van fer-ho quan no hi havia ningú a dins. Un detall.

A Manchester l'endemà totes les botigues van poder obrir i treballar. Algunes amb fustes en lloc de vidres, és cert, però tot obert. També és veritat que els va agafar els cinc minuts als ciutadans de Manchester i van sortir amb escombres i draps per netejar el que els seus "conciutadans" havien destrossat. Aquí cap de nosaltres no ha recollit ni els papers que hi ha terra.

A Manchester es va desplegar la policia preventivament quan va veure qua Londres hi havia alderulls. Van considerar que tenia números que es liés i van decidir que si de cas, mira, posa pasma al carrer dissuassivament. I de passada, prohibeix la venda d'alcohol, que sempre ajuda. Va funcionar? Sembla que sí, es va liar menys del que podia arribar a ser. Detencions? Un munt, a la vora de 40. Més les fotos de tots els que les càmeres van gravar (a Anglaterra és impossible aconseguir que no et gravin; fins i tot els quioscos tenen càmeres...) a tots els diaris locals.

Alguna cosa ben feta devien fer els anglesos. Potser que n'aprenguéssim nosaltres també. Sobretot de la resposta ciutadana de l'endemà.
Agafem raspalls i pals i fotem fora els indesitjables que cremen la ciutat. I als que ho han permès, també. A aquests, a més, demanem-los responsabilitats. Penals, si calen.

Jo no faré vaga.

El meu bloc no és, precisament, el lloc on la gent es va a informar abans de començar el dia. Per això em puc permetre el luxe de dir el que penso i no el que alguns voldrien sentir.

Avui m’arrisco a que els milers de persones que no llegeixen el meu bloc m’arranquin la pell. Avui explicaré per què JO NO FARÉ VAGA TOT I QUE ESTIC EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL.

NO FARÉ VAGA perquè els sindicats només han proposat fer una vaga general i en canvi no han proposat cap canvi general.

NO FARÉ VAGA perquè el problema no és la reforma laboral sinó l’estructura laboral i productiva de l’Estat espanyol, que ha prioritzat sempre sectors altament intensius de mà d’obra i poc intensius en la creació de riquesa per ells mateixos i a llarg termini.

NO FARÉ VAGA perquè ens estan espanyolitzant encara més. El problema, per mi, no és només la reforma laboral que imposa el govern Rajoy, sinó la recentralització descarada que ens estan aplicant amb l’excusa de la crisi.

NO FARÉ VAGA perquè les retallades a Catalunya són molt pitjors que les que fan a Espanya i els sindicats catalans no han cridat a la vaga: ens han deixat escorxar amb tota tranquil·litat i calma.

NO FARÉ VAGA perquè els sindicats no han proposat la reducció del dèficit de l’Estat a través de la reducció de ministeris inútils, cases reials vividores, exèrcits sobredimensionats, exercicis de solidaritat obligada.

NO FARÉ VAGA perquè els mateixos sindicats que ara ens exigeixen que ens mobilitzem no fan un pal a l’aigua per mobilitzar-se i mobilitzar la seva gent en altres reivindicacions.

NO FARÉ VAGA perquè em diuen que haig de separar la reforma laboral de la reforma nacional i que ara no toquen les reivindicacions nacionals. Iunamerda. M’apliquen aquesta reforma laboral perquè m’obliguen a ser espanyola. Que Catalunya hauria d’aplicar una reforma laboral? Doncs no ho sé, ja ho veuríem. Però segur que no tindríem el dèficit que tenim ni els percentatges d’atur que tenim. Per una qüestió clara de tamany, sí. Però per una més clara encara d’espoli.

NO FARÉ VAGA perquè estic a l’atur i treballo per mi mateixa. I si no treballo jo, no treballa ningú. I em sap greu, però per ara no em puc permetre el luxe de no treballar un dia, tot i que estigui a l'atur.

NO FARÉ VAGA. I m’he passat dues setmanes pensant si haig o no haig de fer vaga. I no he aconseguit, tot i que ho he preguntat a diferent gent, de sindicats, partits, de la “societat civil” i de la societat normal, que m’expliquin què passarà l’endemà de la vaga.

Ara que cadascú faci el que cregui.

Teixint consensos?

Tinc el saníssim costum d'escoltar ICatFm de bon matí. En Jordi Tenas és un tio simpàtic, de bon rotllo, que et permet començar el matí sense vomitar i sense al·lèrgies.
Però la ràdio del lavabo sembla que estigui esponsoritzada: només sintonitza bé RAC1. De manera que m'he dutxat sentint en Josep Rull, després del congrés de CiU. Durant molts anys vaig sentir en Rull, de manera que no ha dit res que no sàpiga. No estava solet, ei, que hi havia els tertulians (eeeeeeeeeeccccccccccs) i els "artistes convidats" Junqueras i Millo, que són els que jo he sentit. Sí, què passa, anava tard, avui.
Total, que han començat a repetir tòpics buits, avorrits i sobretot estèrils, que són els que omplen la política avui dia, que l'han convertida en buida, avorrida i estèril.
-Teixint consensos (als consensos s'hi arriba, no es poden teixir. No són de llana ni de fil ni de cotó...)
-Els problemes reals de la gent (que n'hi ha que no són reals, de problemes?)
-El relat és difícil (el relat és un escrit fet per un professional que explica alguna cosa; el que és difícil és trobar algú que sigui capaç d'explicar alguna cosa i fer-ho ben fet. En política no es fan relats: es fan propostes, es fan polítiques, es fan putades, fins i tot, però no relats).
I moltes que he oblidat mentre em rentava les dents...
Ens han segrestat la política i ni tan sols ens demanen rescat per ella: se la volen quedar. Casi que fem alguna cosa, ei.

La taxa turística o l'euro per recepta?

Som un poble tonto, però tonto tonto.
Dignes de sortir a l'APM amb el senyor aquell que diu "és que és de ser inútiles".
Tenim una economia que fa peneta. La nostra capacitat productiva (és a dir, la de fer coses) està pel subsòl, pel que es veu, i això fa que es tanquin empreses, que hi hagi gent que se'n va a engrossir la llista de l'atur i que es trobi amb uns ingressos francament més baixos (o no, si era mileurista) que quan estava treballant.
D'altra banda, tenim un personal treballador a qui els estan rebaixant el sou tant que a aquest pas hauran de pagar per anar a treballar, a més de pagar el transport, el menjar, els cangurs pels nens...
En resum, la nostra població té problemilles per arribar a final de mes. I no se'ns acut res més que posar una taxa a les receptes mèdiques com si la gent prengués medicaments per esport. Que n'hi ha que sí, clar. Però la majoria de la ciutadania quan va al metge és perquè es troba malament i ho fa obligada, no per voluntat. I prendre's antibiòtics, per posar un exemple, no és un plaer, sinó una obligació.
En canvi, tenim un país turístic amb unes infrastructures dignes. Podríem dir que són bones, però seria mentir si es coneix l'aeroport, el port i el nivell d'idiomes del personal dels nostres establiments de restauració i hosteleria. Però vaja, és digne. I decidim que com que som així de rumbosos els visitants que vénen, que aquests sí que ho fan per plaer i per voluntat pròpia no poden pagar un (1!!!!!!!!) euro per nit com a taxa turística. És de rucs, perdoneu. Quina diferència hi ha entre una nit d'hotel que et costa 75€ i una que te'n costa 76? Deixaràs d'anar a un hotel per això? Canviaràs de país per anar de vacances quan tots els països del món tenen taxa turística??? Jo he pagat taxa turística en càmpings del nord d'Itàlia que no tenien vàter; en hotels de Xina on el personal de recepció tenia com a grums les cuques; en hostals d'Eslovènia on l'habitació, tot i ser sota teulada, no tenia aire condicionat; en tuguris a Àustria on no et canviaven les tovalloles si no les tiraves per la finestra. I jo no he anat mai deliberadament a llocs cutres.
Però vaja, com que ens deixem, ala, quina serà la següent? Una pujada de la llum? No, calla, que aquesta ja està dita. Mmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhhhh.... Els dono idees: un impost per respirar.
Per cert, no he sentit mai cap "associació de turistes" queixant-se de la taxa turística.

35 anys!

Avui faig 35 anys.
No m'esperava fer-los, la veritat. No perquè no hi arribés, que pretenc arribar als 250. Més que res que era una edat que no em plantejava que tindria.
Quan era més jove pensava que saltaves dels 20 als 60, pràcticament. No sé, un buit en l'espai i el temps. Però vaja, va i arriben els 35!
I osti tu, són genials.
Una vida de parella collonuda, una vida familiar fantàstica, grans amigues i amics, projectes laborals i personals...
Quin error més miserable hauria estat saltar-se'ls, els 35!
Per cert, se m'ha acabat la crisi dels 30, per si no ho heu notat.
M'acaba de començar el creixement dels 35!