Fa hores que em pregunto per què a partir d'ara no es podrà pagar en efectiu per un valor superior a 2.500€.Suposo que l'argument més bàsic que donen és que "així s'evita el frau i el diner negre".
Home, francament, em sembla que havent de pagar a canvi d'una factura i d'un desglossament dels impostos a la factura ja n'hi hauria prou.
O fent una bona política de lluita contra el frau fiscal en un Estat on els estafadors i els penques són aclamats públicament com a herois, o en genèric contra el frau i la corrupció. Els casos Millet, Camps, Palma Arena, Noos,... ens demostren que els estafadors, els corruptes i els lladres són aplaudits i deixats en llibertat, fins i tot per tribunals populars. Per què? Perquè moltíssima gent considera que si pogués, també estafaria, seria corrupta i s'enduria els diners fins i tot de les guardioles dels amics dels seus fills petits.
Però per què els 2.500€ en concret? I per què no factura? I finalment m'he dit: fàcil! Els bancs!
Qui cobrarà per les comissions? Qui cobrarà pels xecs? Qui cobrarà pel manteniment dels comptes? I per les transferències? I per les targetes?
O sigui, toca't els ous. Rescatem els bancs amb diners públics en efectiu, rescatem els bancs amb diners públics en diferit (perdonar-los deutes) i a sobre els rescatem amb diners públics en futur i amb diners privats en present, passat i futur.
Ja vaig dir fa temps que l'autèntica revolució no era seure a Plaça Catalunya i indignar-se, sinó cremar les targetes.
M'hi refermo.
Especialment després d'haver-me fet una ruta bancària ahir per demanar un crèdit.
Per cert, aquest de la foto és l'únic bitllet de cinc-cents que he vist a la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada