35 anys!

Avui faig 35 anys.
No m'esperava fer-los, la veritat. No perquè no hi arribés, que pretenc arribar als 250. Més que res que era una edat que no em plantejava que tindria.
Quan era més jove pensava que saltaves dels 20 als 60, pràcticament. No sé, un buit en l'espai i el temps. Però vaja, va i arriben els 35!
I osti tu, són genials.
Una vida de parella collonuda, una vida familiar fantàstica, grans amigues i amics, projectes laborals i personals...
Quin error més miserable hauria estat saltar-se'ls, els 35!
Per cert, se m'ha acabat la crisi dels 30, per si no ho heu notat.
M'acaba de començar el creixement dels 35!